Un milió i mig de persones segons l'organització ha participat aquest dissabte a la manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. No obstant això, la mobilització s'ha convertit en un clam a favor de la independència. Aquest ha estat el lema més cridat pels assistents durant tot el recorregut de la marxa. A més, hi havia una presència molt més gran de banderes estelades que de senyeres. També destacaven algunes banderes europees.
La manifestació ha intentat començar a caminar a l'hora prevista, a les 6 de la tarda, des de la cruïlla del carrer d'Aragó amb el passeig de Gràcia, però la gentada situada al capdavant ho ha fet pràcticament impossible. Mitja hora abans, membres de Reagrupament encapçalats per l'ex-conseller Joan Carretero han començat a fer el recorregut previst amb pancartes i estelades. Això i l'afluència massiva de gent ha fet que tot el passeig de Gràcia quedés ple de manifestants abans d'iniciar-se la mobilització.
En el moment de conformar-se la capçalera de la manifestació, el públic ha rebut amb aplaudiments els representants d'Òmnium, Muriel Casals i Josep Maria Terricabras, i no hi ha hagut cap missatge, en aquell moment inicial, cap al president de la Generalitat, José Montilla, el del parlament, Ernest Benach, i els seus predecessors, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joan Rigol i Heribert Barrera. Els acompanyaven els dirigents de tots els partits polítics amb representació parlamentària excepte el Partit Popular i Ciutadans.
Al capdavant de la manifestació també s'hi sumaven representants dels sindicats UGT, CCOO, Intersindical i Unió de Pagesos, i de la patronal, Pimec i Cecot; a més també s'hi sumaven col·lectius de la societat civil com l'Institut d'Estudis Catalans, Decidim.cat, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i altres organitzacions com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Crits contra Montilla
Des que la capçalera, amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim' i amb la senyera, ha començat a caminar, es feia molt difícil avançar perquè el carrer ja era ple de gom a gom. Més endavant, cap a les 8 del vespre, arribant a la Gran Via, els organitzadors s'han vist obligats a dissoldre la capçalera perquè no es veien capaços d'arribar fins al final del recorregut, situat a la plaça de Tetuan.
A mida que ha anat baixant pel passeig de Gràcia, el públic ha començat a xiular i a cridar contra els representants institucionals i els dirigents polítics que encapçalaven oficialment la manifestació. Diversos xiulets i crits de 'fora, fora' han anat estenent-se i uns minuts abans de les 8 un grup d'assistents ha increpat el president de la Generalitat, José Montilla a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via. El seu cercle de seguretat l'ha refugiat al departament de Justícia, al carrer de Casp.
Exercint de portaveu del govern, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha valorat l'incident de Montilla assegurant que 'alguns l'han cridat com a mi, i molta altra gent, i a altres líders polítics que estaven a la capçalera', i que això queda 'en el recompte de les actituds de rebuig intransigent minoritari'. Pel que fa a la globalitat de la manifestació, Nadal ha afirmat que el poble català ha expressat 'massivament' que 'se sent dolgut per la sentència'.
Manifestació sense precedents
Des del primer moment s'ha fet evident que l'afluència massiva sobrepassava les previsions dels organitzadors i per això s'ha optat per dissoldre la capçalera. La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 1.100.000 persones, superada, per tant, segons aquesta valoració, només per la del 'No a la guerra', celebrada el 2003, en 200.000 persones. La manifestació d'aquest dissabte ha superat totes les de caire polític fetes a Catalunya, com la del 1977 demanant l'Estatut o la del 18 de febrer del 2006 en defensa del dret de decidir.
Pel que fa a les valoracions polítiques, els dirigents de CiU, ERC i ICV han coincidit a assenyalar que la manifestació d'aquest dissabte suposa un punt d'inflexió. El president de CiU, Artur Mas, ha assegurat que la mobilització 'marcarà un abans i un després' en la història de Catalunya. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha utilitzat la mateixa expressió i ha afegit que, després d'això, els catalans 'direm que se'ns respecti com a país i com a nació'.
Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat que 'l'autonomisme s'ha acabat i comença la transició cap a la independència'. Des del seu punt de vista, 'avui és el principi de tot i aquells que volen veure el dia d'avui com el final d'un procés que s'acabarà estan equivocats'. Des del PSC, la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, ha reivindicat la 'necessitat' del poble català d'expressar que 'som un poble i també una nació'. I des de l'organització, la president d'Òmnium, Muriel Casals, ha sentenciat que 'hi som tots i som molts. No hi ha tribunal que ens tombi'.
Cinc anys de procés estatutari
La manifestació s'ha convertit en un clam per la independència perquè aquest era el concepte més reivindicat i perquè, des del primer moment, ha quedat superada la polèmica generada durant els dies anteriors sobre el format que havia de tenir la capçalera. De fet, a causa de la concentració de manifestants, ha estat molt difícil distingir els lemes 'Som una nació' i 'Nosaltres decidim', i només s'observava la gran senyera que portaven el president José Montilla, el del parlament, Ernest Benach, i els seus antecessors.
Amb aquesta protesta i aquest clam, es respon a la sentència del Tribunal Constitucional, feta pública en la seva integritat divendres passat. I es clou un procés estatutari que es va iniciar el 30 de setembre del 2005, amb la seva aprovació al parlament, i s'ha tancat amb la resolució de l'alt tribunal espanyol. Entremig s'ha viscut l'aprovació del marc estatutari a les corts espanyoles, el març del 2006, l'aprovació en referèndum el següent mes de juny i el recurs del PP contra el text, presentat al juliol.
La sentència del Tribunal Constitucional suposa la retallada de 14 preceptes i la interpretació de 27 més. Entre els apartats retallats destaquen els que fan referència al model judicial català, al caràcter preferent del català a les administracions i a la figura del Síndic de Greuges. La fonamentació jurídica dels magistrats a l'hora d'interpretar determinats preceptes també assenyala que el català no pot ser l'única llengua vehicular a l'escola o que la inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya no és vinculant.
Imatge de la manifestació en defensa de l'autogovern. Imatge de la manifestació en defensa de l'autogovern.
