Coll de Nargó va ser escenari de la vida i de l’obra de Mercè Rodoreda. I ho ha va ser tres vegades. El 1933 quan era una jove -i encara desconeguda- periodista i el 1934, quan era una novel·lista decidida i principiant. I encara, tot i que d’una manera més anècdotica, quan ja era una escriptora madura i important, hi va fer una estada el 1967 durant un viatge per l’Alt Urgell i Andorra.

L’1 de novembre del 1933 va publicar el reportatge Coll de Nargó a la revista Clarisme després de visitar el poble atreta per la restauració de l’església romànica de Sant Climent a càrrec dels Amics de l’Art Vell. I uns mesos després va utilitzar el poble com a escenari de la seva segona novel·la Del que hom no pot fugir (1934), una de les novel·les de joventut que després va rebutjar.

Com que el periodisme és una de les seves facetes més desconegudes i la novel·la pertany al paquet de joventut rebutjat, la relació entre Rodoreda i Coll de Nargó no havia estat mai divulgada.

Aquest llibre, editat per Edicions Salòria, té per objectiu recordar aquella relació que va ser curta i puntual, però també interessant i curiosa. Analitza i publica íntegrament el reportatge dedicat al poble, Coll de Nargó, en el qual una jove urbana, (Rodoreda havia sortit gens o ben poc del seu barri barceloní de Sant Gervasi) recorre un poble pirinenc. Per a ella tot un altre univers.

A més de recuperar l’article, el llibre també vol explicar com converteix el poble en l’escenari de la seva segona novel·la, Del que hom no pot fugir, (1934) una novel·la rural i psicològica alhora. Rodoreda recull en aquesta novel·la alguns mites i llegendes de Coll de Nargó, des de les Encantades fins a la història de l’hostal dels Espluvins i episodis històrico-llegendaris com l’assassinat de Carles d’Espanya.

El llibre no es limita tan sols a textos de Rodoreda, sinó que els autors han volgut amenitzar la lletra impresa amb fotografies. Imatges antigues del poble i de Rodoreda, però sobretot fotografies contemporànies de Coll de Nargó, un dels indrets més atractius de l’Alt Urgell i amb patrimonis tan autèntics com el romànic o l’aigua, -entesa com a cultura capaç de generar encantades i raiers. (Per això hem triat el subtítol Romànic i dones d’aigua). Les imatges, captades durant els mesos de maig i juny, s’inspiren en els textos de Rodoreda, en els elements que van cridar la seva atenció.

L’edició compta amb el suport de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, i s’inscriu dins els actes de l’Any Rodoreda que impulsa la Fundació, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull--. També compta amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i de l’Ajuntament de Coll de Nargó.

Portada llibre Rodoreda Portada del llibre Rodoreda.