Com van ser els inicis?

Feia temps que la meva dona i jo, abans de casar-nos, volíem agafar un negoci. Jo sóc fill de Ger, i ella de Saga, i un dia, un noi de Ger que baixava la llet de Lles a Martinet, ens va dir que hi havia una botiga de comestibles a Martinet que es traspassava. Així que la vam anar a veure, i com que ens va agradar, ens la vam quedar. Aleshores, ens vam casar, vam fer el viatge de nuvis a Mallorca, i en tornar, vam obrir. El mateix 1 de febrer vam fer la primera matança del porc i vam començar a vendre el que seguim venent avui: embotits, vi i comestibles en general.

Com han canviat les coses des d’aleshores?

Han canviat molt! Abans, compràvem els porcs als pagesos, i els matàvem a l’escorxador de Martinet, fins que se’l va endur la riuada del 82, és clar. Ara, això ja no ho podem fer per temes de sanitat, i ens hem de refiar dels escorxadors industrials de Berga i d’Avinyó. Ells ens porten el porc obert en canal, i nosaltres el tractem. El que també ha canviat és la quantitat. Abans, potser matàvem un porc per setmana, i ara en matem com a mínim 4, i els mesos d’agost podem arribar fins a 6.

I el tipus de client, també ha canviat?

També. Abans, a Martinet hi venia molta gent pel tema de la pesca. S’hi feien concursos i venien molts francesos, que s’estaven uns dies al poble i compraven. Durant uns anys, també vam tenir una fàbrica, que donava feina a unes quantes famílies, i això es notava. Ara ens hem de refiar de la gent que ve el cap de setmana.

I al llarg d’aquests anys, a part de la botiga us heu dedicat a altres coses?

Al principi, el negoci no donava gaire, i vaig haver de fer altres coses. Un dia, l’amo de Senillers em va venir a demanar aviam si li podia portar la comptabilitat de l’hotel. Ho vaig acceptar, i al cap d’un temps va venir un inspector de Lleida, que em va dir que per fer aquesta feina, necessitava un carnet de direcció d’hotel. Així que em vaig fer el carnet de Direcció d’hotels i activitats turístiques, i em vaig estar 7 estius fent aquesta feina. Allà hi vaig conèixer molta gent important, com l’alcalde Porcioles, o el director de l’Opus Dei d’aleshores.

Quan fa que us veu jubilar?

Deu fer uns 10 o 11 anys. Ara encara ajudo una mica per aquí, porto els dietaris... El que passa, és que ara ho porten tot els fills, el Francesc i la Sílvia. Quan jo vaig jubilar-me, a ells els va fer il•lusió d’agafar-ho, i així hem arribat fins avui. De moment, anem tirant, tot i que la crisi es nota.

Què us ha marcat especialment d’aquests 50 anys?

Potser el “trago” més fort va ser l’aiguat del 1982. L’aigua va innundar mig poble, i el meu telèfon va ser l’únic que va aguantar. El feien servir la policia, els bombers... Aquí a la botiga, a més, mentres vem tenir embotits, vem anar fent entrepans per la gent que estava ajudant. Nosaltres vem tenir sort, i com que estàvem una mica allunyats del riu, l’aigua no ens va afectar, però van ser uns dies que no voldria tornar a passar.

Domènec Turet, de Martinet, ha estat tota la vida un emprenedor. Domènec Turet ha estat tota la vida un emprenedor.