De les dues tortugues aquàtiques autòctones de Catalunya, la d'estany és la que es veu més amenaçada, ja que s'estima que arreu del territori queden probablement menys d'un miler d'exemplars i concentrats en pocs nuclis com el Delta de l'Ebre, la Sèquia Major de Salou, el Baix Ter, i els estanys de Banyoles i Sils.
Des que es va iniciar aquest projecte liderat pel Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana, la Fundació Catalunya - La Pedrera, el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL), s'han alliberat a l'estany una trentena de tortugues d'estany joves i adultes, totes procedents del CRARC. Algunes d'elles han estat criades en captivitat i també seleccionades genèticament per tal d'assegurar-se que es tracta d'una varietat pròpia d'aquesta zona.
L'objectiu del programa de reintroducció és minimitzar la pressió del factor d'extinció sobre les tortugues d'estany a través de l'assoliment d'una població estable en un hàbitat considerat prioritari per a la seva conservació.
L'objectiu del programa de reintroducció és minimitzar la pressió del factor d'extinció sobre les tortugues d'estany a través de l'assoliment d'una població estable en un hàbitat considerat prioritari per a la seva conservació.
