Vas ser un dels pioners del món dels esports d’aventura. Com van influir aquells anys dedicats a les activitats de risc en el posterior èxit de "La Bruixa d'Or"?
Les activitats de risc són totes aquelles que un humà inicia al despertar. De fet, dormir també es un risc perquè no es produeix. T’imagines les cèl·lules voltant per dins amb ganes d’activitat i tu dormint? Sis hores dormint són suficients, amb 10 minuts després de dinar. Així doncs, la influència en fer qualsevol cosa és positiva per experiències posteriors.

Una anècdota molt curiosa i representativa explica que, fa alguns anys, Correus us va retornar 9 dècims premiats amb un total de 317 milions, degut a que els clients no els havien pagat. Contra tot pronòstic, vau decidir enviar de nou els dècims als clients perquè els cobressin. Molta gent no ho va entendre.
La part bonica és que ho preguntis. La part trista és que de les 4.356 entrevistes que m’han fet, sols tres, més la d’avui amb tu, han preguntat pel tema. Per a mi, el més important és haver-ho fet en un moment que tenia mes deutes i problemes que mai.

Però l’experiència serviria per alguna cosa...
Va servir per dir que malgrat els dècims eren nostres, per no haver-ho pagat el client i haver-ho tornat correus, vàrem voler pensar que era un descuit del client i li vam canviar 317 milions per 27.000 pessetes. El cap de correus de Lleida encara flipa. Ara, jo també - bromeja -. Els bons amics no ho van entendre i em van dir "Tu ets un...” i els imbècils dels enemics van dir... “Sols hauria faltat que se’ls quedés!”. Però ara els amics són més amics, i els enemics continuen essent la serp que persegueix a la cuca de llum només perquè brilla. L’enveja es converteix en odi, l’odi produeix la depressió sintètica i aquesta és la pitjor malaltia, perquè equival a una malaltia d’amargament de la seva pròpia vida.

Tres coses hi ha a la vida, Salut, Família i Treball.
No, hi ha més coses i en aquest ordre: Salut, Família, il•lusió, Amics, Treball i Diners. Després, moltes coses més com viatjar, i parlo de diners perquè l’humà és tan intel•ligent que en alguna cosa l'havia de pifiar. Va haver d’inventar-los i, sobre tot, perquè són imprescindibles per aconseguir viure, malgrat ser l’únic motiu de les guerres. És trist, però es així. Almenys, amb els diners de la loteria, en el primer moment aconseguim una felicitat d’alliberament increïble. Després, depèn de l’habilitat de l’afortunat en saber-ho aprofitar.

L’any 1996, amb la creació de la vostra plana Web, vau donar el cop.
Cal donar el cop cada any. Així s’ha aconseguit pujar molt pisos sense ascensor, és a dir, invertint en idees, treballant sense rellotge, i gaudint i rient-nos dels propis errors. Ara tenim la millor web d'Espanya, de les millors d’Europa i de la que es parla al Japó o als EEUU. Un orgull!

Què et ve a la memòria quan escoltes, per exemple, el número 42.473. Et saps de memòria tots els números importants que han estat premiats a "La Bruixa d'Or"?
Tinc una memòria desastrosa amb els noms y boníssima amb els números. No sols sé centenars de números, també els sé perquè els escullo, calculo la seva suma, què representen, etc. És una cosa que em serveix per desconnectar de la feina, és a dir, sempre estic connectat - riu -.

A finals de l’any 2008, seràs el primer “turista” espacial de l’Estat. Per què?
Perquè és la campanya més bona que s’ha fet des de Cristóbal Colón, amb un preu molt més barat que els pressupostos de qualsevol empresa anunciada a la TV. Perquè hem arribat a 250 milions de persones. Perquè m’ha permès parlar amb la NASA. Perquè Richard Branson - fundador de la companyia Virgin - ara és un amic. Perquè soc fundador d'una iniciativa pionera al món. Perquè ara, com a soci fundador, conec a 100 personatges de tot el món. Perquè m’ha permès difondre a tot el món la nostra Fundació. Perquè he demostrat que el que és petit es pot fer gran, que el que és gran es pot millorar i que, un cop aconseguit, tan sols estàs al punt de partida. Ser el primer turista té tot això i més! Ser el segon no és el mateix. Sempre cal ser el primer, no cal ser el millor, malgrat cal intentar les dues coses, ja, ja, ja.

Quines seran les característiques del viatge?
Dintre de 14 mesos vaig a l’espai a una velocitat més gran que la d’una bala, impuls 4-5 g,, 6 tripulants a 150 km verticals de la terra. La zona restringida per als astronautes és a partir del km. 78, és a dir, la doblem. Escoltar el soroll dels motors a tres metres enrera nostre és impressionant. La vista de tot un continent també, i viure la ingravidesa, una passada! A l’arribada, si no ens passem la terra de llarg - comenta rient -, podrem dir com és possible que als polítics, per poder-ho ser, no els obliguen a veure com és de bonica la terra per evitar les xorrades que permeten.

També, l’any passat, vas fer un recorregut en autobús recollint desitjos dels ciutadans, i així poder-los dur amb tu al passeig espacial. Va sortir bé l’experiència?
El tema va ser un èxit. No sols per haver recollit 13.000 missatges amb menys d’un mes i 27.000 a través del web, sinó perquè ens vam atrevir a convertir en èxit el que cap agencia s’atreveix a fer, aconseguir tenir èxit amb un autocar rodant - assegura rient -.

Tornant per un moment cap enrera, l’any 1990, vas anar a Veneçuela per rodar una sèrie d’aventures de risc “Neblina”. També, més tard, vas tornar a la selva veneçolana per filmar una altra sèrie, "Ventana al cielo". Què en recordes d’aquella experiència televisiva?
És un orgull, i una dels coses que he rentabilitzat gràcies a tornar-hi molt cops. Inclús per vendre un Spot a la casa SONY, el Salt de l’Àngel. Totes aquestes coses van permetre fer la Pau, però l’experiència val milions d’euros i la tinc present sempre.

També dones conferències a les Universitats. Quin és el contingut de les mateixes?
És impressionant la demanda: Bilbao, Madrid, Vitòria, Lleida, Barcelona, Castelló, Tarragona, etc. Les limito a 3 ó 4 per any, L’octubre, una a Madrid davant 2.000 empresaris, a Bilbao 650, BCN 700. A Barcelona he celebrat varies conferències a diferents llocs, per exemple, 170 persones al “Círculo Ecuestre”, Universitats: Les Heures, Pompeu Fabra, Universitats de econòmiques, empresarials, La illa, ..., fins i tot, en centres de dentistes de cadenes nacionals. Totes les conferències són per donar idees de com emprendre. El resultat, 2.000 euros per a la Fundació en cada intervenció. Per a mi és un aprenentatge, doncs mai no havia entrat a una Universitat. Ara hi entro, però em perdo perquè són més grans que el meu poble i em costa veure la sortida -riu-.

Actualment el negoci s’ha diversificat molt i teniu des d’una col·lecció de joguines fins cava “La Bruixa d’Or", entre d’altres. L’èxit atrau.
L’èxit atrau si ho fas bé. Primera norma: el públic és intel·ligent. Segona: tu ho ets si acceptes la primera norma.

A l’edifici on s’hi troba actualment l’administració, teniu una Sala dedicada exclusivament a acollir els periodistes el dia 22 de desembre.
La premsa cal atendre-la molt bé. És una qüestió de saber que si estan allí, no és perquè tiris el cava per terra al donar el premi. És perquè els donis la notícia transgressora, divertida, original, i el màxim de sorprenent. Volen titulars, i som l’única administració de la historia que sortim a la premsa sense donar premi.

Enguany, s’esgotaran els dècims per Nadal i “El Niño”?
Evidentment! La bruixa no torna, la bruixa incrementa. Cal pensar estratègies per evitar la devolució, per assolir els increments i per sorprendre als amics i proveïdors, beneficiant als clients.

Tens alguna intuïció per aquest any?
Aquesta pregunta la fas amb un sentit i te la contesto en un altra... La intuïció és que la bruixa vola com els F-18, del setembre al desembre. Cal que sigui la primera en tornar, que vol dir que és la primera en anar, arribar i descansar.

Actualment, a part de l’administració de loteria, el vostre grup d’empreses està dins del món immobiliari, construcció, marketing i publicitat. Hi ha algun altra sector que estigui en el vostre punt de mira?
El mar! És molt gran i hi ha lloc per tots - assegura bromejant -.

També has decidit crear una companyia d’aviació privada de negocis, i que començarà a operar l’any 2010 amb el nom de Numbair. Segons has afirmat, estàs cansat d’esperar als aeroports.
Jo cansat i els grans empresaris tips. Si una ciutat com Caracas té un aeroport comercial i dos de privats, com és possible que a la Península Ibèrica siguem sent tercermundistes. Que els executius perdin la energia esperant o desesperant, doncs aquí està Numbair, i res de “low cost”, quina xorrada! - diu rient -.

I entre tan treball, negoci i esforç, com va sorgir la idea solidària de crear la Fundació per als nen amb Síndrome de Down?
Totes les persones tenim alguna part bona, per petita que sigui. Jo feia donatius que no sé com es gasten. Ara els administro i multiplico. L’èxit és espatarrant; hem generat més de 20 milions en només 8 mesos i seguim incrementant. Això ens permet que un nen de Tarragona ja estigui en camí dels EEUU, en breu, després de passar per Pamplona. I també altres casos, a més d'esponsoritzacions a iniciatives d’altres col•lectius que es veuen a la nostra web. És el nostre orgull i la nostra satisfacció repercutir directament amb ells per la alegria de qualsevol client que analitzi el que fem.

Enhorabona, Xavier. Us felicitem pel vostre èxit en tot el que feu, i especialment per aquesta bonica i reeixida iniciativa, tot desitjant-vos molta “Sort”... i mai millor dit!
Necessito més sort que la majoria, perquè sols em moc amb la bona sort, és a dir, treballant amb optimisme!

Xavier Gabriel El propietari de la Bruixa d'Or de Sort, Xavier Gabriel.