Gravat trobat l'any 1998 en una de les parets del Casal Graells, que podria ser la representació més antiga d'una àliga festiva. Foto: Ajuntament de Cardona.
Conjuntament amb Barcelona, Cardona va ser l'últim reducte austriacista durant la Guerra de Successió de 1714. En entrar-hi les tropes borbòniques, van anorrear-hi qualsevol tipus de mostra de resistència, per més banal que pogués ser. Entre les víctimes, l'Àliga de la ciutat, que lluïa la corona ducal símbol dels Habsburg.
Enguany, 299 anys després de la desfeta, la vila recupera la figura. I precisament ho fa apadrinada per l'Àliga de Barcelona, dissabte a les 5 de la tarda, en recordança als lligams que una i altra ciutat mantenen des del 1714.
Amb motiu de la Festa Major de la Mare de Déu del Patrocini, la nova Àliga de Cardona es presentarà en societat aquest dissabte, 7 de setembre. Durant el trasllat de la imatge de la Mare de Déu des de la capella de l'Hospital, on està custodiada durant tot l'any, fins al temple parroquial.
Com també és tradicional, aquest trasllat es farà en processó amb la Banda de Música de Cardona, els nens del ball de bastons i les autoritats. En arribar a la plaça del Mercat serà quan es podrà veure el ball de bastons i, tot seguit, el de l'Àliga, per donar la benvinguda a la imatge abans de la seva entrada al temple.
És previst que el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, siguin presents a l'estrena.
Fusta de fa 300 anys
Cardona culmina així un projecte que va començar a gestar-se l'any 1998, quan va descobrir-se, en una de les parets del Casal Graells -que s'estava restaurant per acollir la nova seu de l'Arxiu Històric Municipal-, un gravat d'una àliga que, segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobat a Catalunya.
A partir d'aquesta aquesta troballa, i amb la documentació escrita que es conserva a l'Arxiu i que documenta el ball de l'Àliga a Cardona amb anterioritat al segle XVII, l'ajuntament va iniciar el projecte de recuperació de l'Àliga, que portarà gravat l'escut de la vila, realitzat amb un fragment de la fusta del pi del Rèvol de més de 300 anys d'antiguitat. D'aquesta manera, s'ha usat un fragment de fusta que s'ha conservat d'aquest pi que ja existia quan l'antiga àliga ballava a Cardona fa més de 300 anys.
Per finançar la nova figura, el consistori bagenc va posar en marxa un Verkami que es proposava aconseguir 2.000 euros, i que finalment en va aconseguir un total de 5.500 euros. Entre les recompenses, els micromecenes podien sol·licitar veure inscrit el seu nom a l'interior de la figura.
La recuperació de l'Àliga de Cardona tenia un pressupost inicial de 10.000 euros. La construcció de la figura i la confecció dels vestits dels portadors es van pressupostar en 8.000 euros, mentre que l'elaboració del protocol, la música i el ball i l'elaboració i edició de l'audiovisual es van estimar en 2.000 euros.
El pregó, a càrrec de Jaume Ciurana
El Pregó institucional inaugurarà demà la Festa Major de Cardona que se celebrarà els propers dies 7, 8, 9 i 10 de setembre. Enguany, Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona serà l'encarregat de pronunciar el Pregó institucional de les festes cardonines.
L'acte del Pregó institucional se celebrarà a les vuit del vespre al Saló de sessions de l'Ajuntament. L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, presidirà l'acte acompanyat de la corporació municipal. Amb l'acte del Pregó institucional Cardona comença oficialment els actes de Festa Major i ho fa convidant l'Ajuntament de Barcelona amb qui els uneix el conveni de col·laboració que van signar l'any passat per impulsar accions conjuntes de promoció cultural i turística i cooperar per difondre la història de la Guerra de Successió. El conveni el van formalitzar l'alcalde Ferran Estruch i el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.
Jaume Ciurana s'afegeix, així, a la resta de personalitats que en han fet lectura del Pregó institucional de la Festa Major de Cardona: el periodista Lluís Foix (2002), el bisbe Josep M. Guix (2003), l'oceanògrafa Josefina Castellví (2004), el cardiòleg, Josep Corrons (2005), l'historiador i polític Joaquim Ferrer (2006), el físic Josep Enric Llebot (2007), el diplomàtic Joaquín Piriz (2008), la geòloga Montserrat Torné Escasany (2009), el periodista Gonçal Mazcuñán (2010), el doctor Ramon Estruch (2011) i el doctor Valentí Fuster l'any passat.
Esbós de la proposta de la figura de l'Àliga de Cardona. Foto: Toni Mujal
