El corre de bou té 600 anys d'història a Cardona. Mar Martí
Cardona ha viscut aquest diumenge a la tarda un dels actes més importants de la seva festa major, el corre de bou. Aquesta festa tradicional, que té 600 anys d'història a la ciutat, es viu pels cardonins amb emoció i devoció. La plaça major es converteix, durant dos dies, en una improvisada plaça de toros on hi acudeixen petits i grans. El correbou de Cardona compta amb un element peculiar: la cargolera, un gran cove de vímet on s'hi fica un jove que incita l'envestida de l'animal. Als laterals de la plaça hi pengen unes 500 cordes perquè les persones que estan a baix a la plaça puguin emparrar-s'hi quan el bou els envesteix. A banda, els més menuts també participen de la festa amb un bou de cartró.
La festa del corre de bou de Cardona es viu amb molta "intensitat" per tots els habitants del municipi, segons ha explicat l'alcalde de la vila, Josep Maria Sala. La festa ha sofert "moltes transformacions" al llarg dels anys "però sempre ha estat la festa per excel·lència de Cardona", ha dit Sala.
El corre de bou arriba al seu punt àlgid amb la cargolera. Es tracta d'un cove de vímet on s'hi fica una persona i el bou l'envesteix. Guillem Vázquez, un dels joves que s'acostuma a posar dins de la cargolera, afirma que "fa una mica de mal" i l'alcalde de Cardona expressa que la persona que s'hi fica dins "surt bastant marejada". La cargolera és una característica típica de Cardona i, segons ha afirmat l'alcalde, no tenen constància que es faci enlloc més.
La prohibició de les corrides de toros a Catalunya no ha afectat la festa més típica de Cardona. Segons ha explicat Sala, el corre de bou de la ciutat es va veure afectat l'any 1988 quan va sortir la llei de protecció dels animals, ja que es van prohibir les corrides de toros a les places "no fixes". Sala ha afirmat que "hi van haver anys de gran polèmica i rebel·lió" a la ciutat, ja que els ciutadans "consideraven la mesura arbitrària".
La prohibició de les corrides de toros a Catalunya es veu amb recel per alguns ciutadans de Cardona. Ricard Becerra i Miquel Ayala, dos cardonins que participen activament al corre de bou de la ciutat, afirmen que els sembla "malament" aquesta decisió. Antigament, un cop s'acabava el corre de bou a Cardona es matava l'animal. Tanmateix, des de fa anys que ja no es fa. Miquel Malagarriga, un dels organitzadors de la festa, ha expressat que ara l'animal "només corre" i es fan "espectacles de toreig però mai es punxa l'animal". A més, també ha afirmat que "cada any s'intenta millorar l'estat de l'animal".
Abans de la sortida del bou, els participants a la festa que són a l'"arena", s'agenollen a terra i fan un petit ritual davant les autoritats que són al balcó de l'Ajuntament. Enguany, el corre de bou ha comptat amb l'exhibició de toreig de Jesús Fernández i Abel Robles.
Cardona ha viscut aquest diumenge a la tarda un dels actes més importants de la seva festa major, el corre de bou. Aquesta festa tradicional, que té 600 anys d'història a la ciutat, es viu pels cardonins amb emoció i devoció. La plaça major es converteix, durant dos dies, en una improvisada plaça de toros on hi acudeixen petits i grans. El correbou de Cardona compta amb un element peculiar: la cargolera, un gran cove de vímet on s'hi fica un jove que incita l'envestida de l'animal. Als laterals de la plaça hi pengen unes 500 cordes perquè les persones que estan a baix a la plaça puguin emparrar-s'hi quan el bou els envesteix. A banda, els més menuts també participen de la festa amb un bou de cartró.
La festa del corre de bou de Cardona es viu amb molta "intensitat" per tots els habitants del municipi, segons ha explicat l'alcalde de la vila, Josep Maria Sala. La festa ha sofert "moltes transformacions" al llarg dels anys "però sempre ha estat la festa per excel·lència de Cardona", ha dit Sala.
El corre de bou arriba al seu punt àlgid amb la cargolera. Es tracta d'un cove de vímet on s'hi fica una persona i el bou l'envesteix. Guillem Vázquez, un dels joves que s'acostuma a posar dins de la cargolera, afirma que "fa una mica de mal" i l'alcalde de Cardona expressa que la persona que s'hi fica dins "surt bastant marejada". La cargolera és una característica típica de Cardona i, segons ha afirmat l'alcalde, no tenen constància que es faci enlloc més.
La prohibició de les corrides de toros a Catalunya no ha afectat la festa més típica de Cardona. Segons ha explicat Sala, el corre de bou de la ciutat es va veure afectat l'any 1988 quan va sortir la llei de protecció dels animals, ja que es van prohibir les corrides de toros a les places "no fixes". Sala ha afirmat que "hi van haver anys de gran polèmica i rebel·lió" a la ciutat, ja que els ciutadans "consideraven la mesura arbitrària".
La prohibició de les corrides de toros a Catalunya es veu amb recel per alguns ciutadans de Cardona. Ricard Becerra i Miquel Ayala, dos cardonins que participen activament al corre de bou de la ciutat, afirmen que els sembla "malament" aquesta decisió. Antigament, un cop s'acabava el corre de bou a Cardona es matava l'animal. Tanmateix, des de fa anys que ja no es fa. Miquel Malagarriga, un dels organitzadors de la festa, ha expressat que ara l'animal "només corre" i es fan "espectacles de toreig però mai es punxa l'animal". A més, també ha afirmat que "cada any s'intenta millorar l'estat de l'animal".
Abans de la sortida del bou, els participants a la festa que són a l'"arena", s'agenollen a terra i fan un petit ritual davant les autoritats que són al balcó de l'Ajuntament. Enguany, el corre de bou ha comptat amb l'exhibició de toreig de Jesús Fernández i Abel Robles.
