Dani Galiot al B.M.P. de Navàs. Foto: Noèlia RogerAquest dissabte era el primer cop que anàvem al B.M.P. de Navàs i semblava que seria un públic difícil però, va ser començar el concert de Dani Galiot i tothom ja estava en silenci. Va fer un concert molt variat començant amb cançons més aviat tranquil·les com: "Another day in paradise" de Phil Collins. Es va començar a animar amb "English man in New York" de The Police, passant per un popurri de rumbes que convidaven a ballar.
També va cantar "I will survive" de Gloria Gaynor, que va dedicar a les dones i van cantar a coro, alguna fins i tot dels anys 20, i "My girl" de The Temptations. Tampoc no va faltar la que diuen que és la millor peça del segle XX, "Wonderwall" de Oasis, ni cançons del seu disc com "A veces" (composada per ell i que també canta la Beth a "My own way home" i que parla de contrarietats), la preciosa "Ángel caído" i la seva rumbeta anomenada "La Rambla", que parla del que era abans la Rambla de Barcelona, composada abans de que hi haguessin tants canvis i que no surt al disc. També hi va haver moments de petició pel públic, cantant "Todo se transforma" de Jorge Drexler i moments de sorpresa per a ell, ja que era el seu aniversari i li van fer bufar un pastís i després en van donar a tot el públic.
Unes dos hores de concert que van passar volant, un dels seus millors concerts on ho va donar tot, tenint sempre en compte al públic que el va rebre amb les mans ben obertes, animat, agraït i respectuós.
