Vaig trucar el David per quedar un dia. Volia parlar amb ell sobre la seva trajectòria com a director de teatre. De teatre musical. Sabia que dos anys enrere havia presentat la seva primera obra i que havia tingut una rebuda molt positiva entre el públic. Es tractava del musical "Nens Perduts", que incitava a infants i adults a reflexionar sobre el pas del temps, des d'un punt de vista on la imaginació n'era l'ingredient principal. Amb "Amagat" sembla que el caràcter fantasiós de l'autor segueix intacte, tot i que amb un argument principal replet de situacions molt comunes del moment actual en què vivim.

Quan ens vam trobar, el David no venia sol. L'acompanyaven dos membres més de la companyia: l'Oriol Òrrit, encarregat del finançament i la Laura Mateo, una de les protagonistes del musical.

- Dos anys després de "Nens perduts" i ja estàs a punt de presentar un altre musical...
David Villarreal: Sí, la veritat és que vaig començar a escriure "Amagat" quan encara s'estava representant "Nens perduts". Des del novembre del 2012 que tenia la idea al cap, però al principi només eren idees, que les escrivia en un paper i que llavors tornava a guardar.

- Així doncs, l'elaboració d'aquest nou treball ha estat molt gradual.
D.V.: Exacte. Quan vaig començar a escriure tenia moltes coses al cap i no era la meva prioritat fer un guió de cap a peus de seguida. Però mica en mica la idea va anar evolucionant. Vaig anar donant voltes al tarro, fent canvis constants en l'argument... fins que ha sortit això que properament estrenarem.

- No ha de ser fàcil escriure una altra obra amb la pressió de l'èxit que va tenir "Nens perduts"...
D.V.: Jo crec que aquí hi ha una pregunta clau: escric per a mi o pel que sé que pot agradar a la gent?

- I tu per a qui o fas?
D.V.: Penso que he sabut trobar un equilibri entre una cosa i l'altra. M'ha costat molt, però sempre partia de la base que no podia crear un discurs fals: m'havia de sortir tot de dins i, sobretot, creure en el que feia. Però, és clar, també has de pensar en la gent que veurà la creació. Per tant, hi ha d'haver una barreja entre totes dues coses.

- Quan vas estrenar "Nens perduts" vas dir que hi havia trets autobiogràfics. Passa el mateix amb "Amagat"?
D.V.: En absolut. "Nens perduts" era més meva. "Amagat" també ho és però és molt diferent. És més rebuscada. És una paranoia.

- Per què? Què explica?
D.V.: Ja es parteix de la base que l'argument se situa en la societat del futur. En aquesta hi apareix el Bru, un noi que descobreix unes píndoles que, si les prens, et donen la immortalitat. El nus comença quan els més poderosos s'apoderen d'aquestes píndoles i els "bons", les volen recuperar.

- Això em recorda a la polèmica amb la indústria farmacèutica...
D.V.: Sí... Hi ha un punt crític en l'obra, però la veritat és que he intentat agafar-ho de forma més irònica. Però és evident  que es poden fer paral·lelismes amb situacions actuals.

- Com vas contactar amb els actors?
D.V.: Vaig fer un càsting amb l'ajuda de la Gemma Velasco que, a part de ser la directora de coreografia del musical, és la segona impulsora del projecte després de mi. En aquest càsting jo ja tenia in mente com havien de ser els actors, cosa que em va ajudar molt a l'hora de decidir-me.

- No n'hi va haver cap que actués a "Nens perduts"?
D.V.: Oi tant! De fet, hi ha gent que va formar part de "Nens perduts" que encara està dins la companyia "Bah Teatre". El nucli dur està creat des que vam començar amb el primer musical, i així segueix sent.

- Has notat molta diferència en la direcció d'aquest musical respecte de l'altre, tenint en compte el bagatge, les cares noves...?
D.V.: Cada projecte és un món diferent. Hi ha coses que es repeteixen, que sempre hi són. De fet penso que el 40% de tot el que passa és ja conegut per a mi. Però l'altre 60% és totalment nou. De moment penso que estic aprenent molt més que no pas aplicant coses que ja sé.

- Tot i així hem de tenir en compte que tot l'elenc d'actors del musical "Nens perduts" eren amics teus de tota la vida...
D.V.: Clar, aquí sí que la confiança hi va jugar un paper important, bàsicament perquè m'era molt més fàcil no tenir pèls a la llengua a l'hora de dir les coses. Amb aquests nous actors el tracte va començar sent més professional perquè no els coneixia. Penso que l'estructura del grup ha evolucionat molt.
 
ORIOL ÒRRIT: "EL PROJECTE REQUERIA UNA SUMA DE DINERS BASTANT ELEVADA. ERA MOLT AMBICIÓS"
L'Oriol Òrrit va entrar en escena per encarregar-se del finançament de l'obra l'octubre de l'any passat. "El David em va presentar la idea i els diners que necessitaven per dur-la a terme. Era una suma bastant elevada", declara.

- D'on els aconseguiu, els diners?
Oriol Òrrit: De tres vies principals. Primer de tot vam decidir fer uns espectacles de promoció de la companyia, que vam anomenar "Dues nits de Bah". Allà, cada actor preparava un número per ser interpretat a l'escenari.

- Vau aconseguir el que volíeu?
O.Ò.: La veritat és que sí. D'una banda vam aconseguir que tot l'equip hi participés i, de l'altra, vam rebre a un públic molt nombrós i entregat.

- I les altres vies?
O.Ò.: Hi ha una fundació cultural a Navarcles que es diu "Fesmana", que normalment està disposada a ajudar a entitats culturals i a promoure espectacles. Nosaltres els vam exposar el nostre projecte i en vam obtenir una resposta favorable, que va ser que ens en finançarien una part.

- !!!
O.Ò.: La tercera font d'ingressos va ser la del micromecenatge. A través de la plataforma Sýndesi Mentors, tothom que volgués aportar diners ho podia fer, a través d'una quota de 7 euros, de 10 euros o de 20 euros.

- Encara està en funcionament?
O.Ò.: El 31 d'octubre es va acabar el termini d'aportacions, perquè començarem amb la venda d'entrades el divendres 7 de novembre.

MOLTS JOVES INVOLUCRATS
"Hi ha molta més feina de la que sembla", expressa Villarreal, que afegeix que "hi ha la junta de l'entitat, però llavors també hi ha la junta directiva i l'equip de comunicació, i el de finançament, i els actors, i els ballarins, i els músics...".

- Vaja, que si haguessis de començar a dir noms no acabaries mai.
D.V.: La veritat és que sempre tinc por de deixar-me'n algun, perquè som tants!

- I tots joves.
D.V.: Sí, sí. Els que formem part de la junta directiva i, per tant, els que som darrere l'escenari tenim entre 19 i 22 anys.

- Encara esteu estudiant, no?
D.V.: Sí, n'hi ha que ara començaran, n'hi ha que hi estem posats i d'altres que acaben d'acabar.

- I com us ho compagineu? Podeu amb tot?
D.V.: Si t'he de ser sincer, tenim el cap molt més posat en els nostres projectes personals. En el meu cas aquest projecte em pren molt temps. Però molts de nosaltres tenim la sort que el rol que tenim assignat en el musical, va molt lligat a la carrera que estem estudiant. Per tant, no deixen de ser unes pràctiques ben reals.

Joves i artistes emprenedors. Amb una energia desbordant que desprenen quan parlen. Creient-se el que fan i estimant el que tenen. Amb ales per volar però també amb unes bones sabates per tocar de peus a terra. Sense pretensions ni expectatives triomfals. El futur decidirà on els porta. I de moment ja tenen clar que estrenaran el musical “Amagat” el divendres 21 i el dissabte 22 de novembre. I que les entrades es poden adquirir anticipades al web del Centre Cultural La Creueta o al de l’Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, a un preu de vuit euros.