"Ja fa mig segle que existim i està bé celebrar-ho, però tampoc volem donar més transcendència a l'efemèride: el més important per a nosaltres és seguir treballant com fins ara, amb professionalitat, vitalitat i eficiència". Aquesta frase expressada per Antoni Daura Jorba defineix a la perfecció el caràcter del negoci que regenta colze a colze amb la seva dona, Dolors Pardo Circuns; un negoci que va començar discretament però que a còpia d'hores i hores (i encara més hores) de feina i dedicació, va aconseguir créixer i fer-se un lloc a la ciutat fins al punt que avui, cinquanta anys després, podríem dir que és un referent al Bages i part de la Catalunya Central dintre del seu sector.

El secret? Ser-hi, ser-hi i ser-hi. I ja no només amb un perfil a les xarxes socials (on cada dia hi pengen vídeos amb recomanacions literàries), sinó també apostant per no tancar mai (només els dies festius) o per potenciar activitats culturals a Manresa i voltants.
[intext1]
Aquesta presència constant en l'òrbita cultural del territori ha aconseguit que siguin ben poques les persones que no coneixen la Parcir. I sí, diem Parcir perquè tot i que el nom oficial sigui Llibres Parcir, a aquestes alçades a ningú li cal especificar el producte que s'hi comercialitza. Un producte que, per cert, és l'únic que la clientela hi trobarà: "A diferència de la gran majoria de llibreries, nosaltres som de les poques de Catalunya que no venem ni papereria ni material escolar", assenyala Daura, que encara afegeix un altre aspecte que els fa singulars: "Tenim un segell editorial propi que recupera, en certa manera, la tradició ja perduda en què els llibreters eren, alhora, impressors i editors". Actualment, Parcir Edicions Selectes porta publicats 181 títols.
 

Tot comença amb la venda d'enciclopèdies a domicili

Remuntem-nos a finals dels anys seixanta. Marià Pardo Barreda, tintorer de professió, va decidir acceptar una feina de comercial d'enciclopèdies catalanes en horari extralaboral per complementar els ingressos familiars. "Era una persona molt oberta i amb una gran facilitat per tractar amb la gent, i no li va ser gens difícil acomplir amb el que se li demanava", explica Daura. Poc temps més tard, i veient que el negoci de la venda de llibres a domicili funcionava, va decidir ampliar el catàleg i oferir altres tipus de publicacions tècniques i especialitzades. Com que la cartera de clients s'engrandia i la possibilitat de seguir fent créixer aquella faceta comercial tenia tots els números de reeixir, Marià Pardo i la seva dona, Francisca Circuns Lluch, van decidir fer un cop de cap i obrir una llibreria.
 
Van trobar un local al carrer Barcelona número 52, una ubicació aleshores allunyada del centre de la ciutat -que era on hi havia la resta de llibreries. El van adequar i a mitjans del 1973 el van inaugurar sota el nom de Parcir, un vocable sorgit de la unió de les primeres síl·labes dels seus cognoms. "Al principi, més que una botiga de llibres pròpiament, l'establiment feia la funció de magatzem, ja que el volum fort de vendes les feia el meu pare a domicili", recorda Dolors Pardo Circuns, filla de l'emprenedor matrimoni i actual propietària del negoci. De fet, continua, "la que estava cada dia darrere el taulell de la llibreria era la meva mare, que s'encarregava de la comptabilitat i de tota la part administrativa".
[intext2]
Durant els tres primers anys de vida de la Parcir, l'estoc que s'hi oferia era únicament d'obra tècnica i especialitzada. Va ser arran d'unes reformes interiors que van fer el 1976, que la família Pardo Circuns va aprofitar per introduir altres tipus de publicacions, una decisió que va fer propulsar encara més el negoci i que va obligar-los, sis anys més tard (1982), a buscar un altre local on encabir-hi tota la seva oferta. "Just en aquell moment, al carrer Guimerà cantonada amb Carrasco i Formiguera s'hi estava construint un edifici. La Francisca i el Marià van decidir comprar-ne els baixos i, quaranta-un anys després, encara hi som", somriu Daura.
   

Què hi té a veure l'arqueologia en tot plegat?

Dolors Pardo és filla única. Quan els seus pares van decidir engegar la Parcir ella tenia 12 anys. "Va ser una època en què em vaig sentir molt sola, perquè jo arribava a casa de l'escola i fins al cap de quatre hores ben bones ells no tornaven", recorda la filla, que no va ser fins que van inaugurar la nova botiga -l'any 1982-, que va implicar-se en el negoci. Durant aquells anys de més llibertat, però, sí que hi havia un dia a l'any en què l'hereva del matrimoni havia d'ajudar-los sí o sí: el de Sant Jordi. "No recordo haver-ne viscut mai cap com una ‘persona normal': totes les Diades les he patit i suat enormement!", exclama.

No obstant, i malgrat que tot apuntava que el futur professional de Dolors Pardo Circuns estava dat i beneït, "vaig poder anar a la universitat a fer la carrera que volia". Curiosa de mena, des de ben menuda que s'havia sentit atreta per tots aquells elements naturals vinculats al nostre passat històric: "Quan anava al camp sempre buscava pedres i coses per estudiar-les i investigar-les", riu. Així doncs, l'any 1981 va matricular-se a Geografia i Història a la UB, amb especialitat en Prehistòria i Història Antiga. "El primer curs vaig poder-lo fer bé i tranquil·la, però a partir del segon ja va tocar arremangar-me", diu. Als matins baixava en tren a Barcelona i al migdia se'n tornava a Manresa per treballar: "La inversió que els pares havien fet en el nou local era molt gran, i em necessitaven perquè tot rutllés".

Un any abans que ella, i motivat per un professor de ciències socials que havia tingut a l'acadèmia Balmes, el també manresà Antoni Daura Jorba començava la carrera de Geografia i Història. Tot i viure a la mateixa ciutat i ser de la mateixa quinta, Daura i Pardo no es coneixien de res. L'atzar va fer-los coincidir l'estiu de 1982 en el marc d'unes excavacions arqueològiques a la Cova de la Guineu (Alt Penedès). A partir de llavors van començar a festejar.

Un cop casats i amb la carrera a la butxaca, tenien dues opcions: "O provàvem sort en el món de la docència o agafàvem les regnes de la llibreria". Lectors apassionats i conscients que les sortides professionals del que havien estudiat eren "molt limitades", van decidir apostar per la segona. Què hagués passat amb el futur de la Parcir si algú dels dos hagués decidit cursar uns altres estudis, és una incògnita. El que està clar és que el paper de l'arqueologia dintre d'aquesta equació va ser determinant per assegurar-li una vida plena.
   

Creixement ferm i sostingut

Des que l'any 1986 van fer el relleu de la gestió de la llibreria, que no se n'hi han desvinculat ni un sol dia. "A ulls externs pot semblar que és una feina més o menys relaxada i tranquil·la, però res més lluny de la realitat", confessen els propietaris. Infinitat de novetats editorials, contacte constant amb les distribuïdores, taulells organitzats d'acord amb l'actualitat literària, gestió de les comandes, presència a les xarxes socials, esdeveniments culturals, edició dels llibres propis...

"Per més hores que treballéssim, sempre ens quedaria feina per fer!", assegura Pardo, que és qui s'encarrega de les compres, del contacte amb els comercials i del dia a dia de la llibreria. Ho fa en tàndem amb la Mònica, que ja fa vint-i-nou anys que hi treballa i que assegura que "la professionalitat, l'eficiència i la constància" dels propietaris són els ingredients principals pel creixement ferm i sostingut que la Parcir ha anat experimentant al llarg del temps.
 

La Petit Parcir, una bona idea en un moment desencertat

Un exemple d'aquest dinamisme que caracteritza el negoci el trobem amb l'obertura,  l'any 2005, de la Petit Parcir, un espai independent ubicat al carrer Carrasco i Formiguera número 16 que pretenia centrar-se en literatura infantil i juvenil, un gènere amb "dinàmica pròpia" i amb un públic potencialment fidel. "A l'inici funcionava molt bé, però el 2008 va arribar la gran crisi econòmica i tot va frenar-se molt", memora Antoni Daura, tot afegint que "quan vam veure que la situació d'inestabilitat social i financera no minvava, el 2013 vam decidir plegar veles".  Per tant, doncs, "considero que no va ser perquè la idea fos desencertada, sinó perquè el moment en què la vam tenir, no ens va acompanyar".
 

Aportar a la ciutat i divulgar cultura

Des del 1985 i fins a dia d'avui, Llibres Parcir ha organitzat més de sis-centes activitats, la majoria de les quals dintre de les seves instal·lacions però també algunes en espais destacats de la ciutat. "Potenciar la cultura a Manresa també és un dels nostres pals de paller", remarca Daura, que vincula aquesta voluntat divulgativa amb el naixement de Parcir Edicions Selectes, una editorial que en un inici va néixer per donar recer i fer d'altaveu de totes aquelles publicacions vinculades amb el territori o escrites per a algú de la comarca, però que des de fa uns quants anys acull tot tipus de propostes literàries, vinguin d'on vinguin.

"El que ens diferencia d'altres editorials més grans -amb les quals no ens volem ni ens podem comparar- és que som molt àgils i eclèctics: ens adaptem a cada llibre en particular i donem molta llibertat als autors", subratlla el gerent de la Parcir.
   

Records i anècdotes per parar un tren

Cinquanta anys donen per molt. Les parets de la Parcir acumulen centenars de records i anècdotes, algunes de les quals Pardo i Daura preserven en format fotogràfic. Quan agafen els àlbums que tenen guardats en caixes, se'ls esbossa un somriure i no poden evitar contextualitzar què passava en el moment just en què la càmera va captar la instantània. "Ostres! Aquesta és de quan van venir el Buenafuente i l'equip de La Cosa Nostra a presentar el llibre de monòlegs! La cua de gent que va venir arribava al carrer i tot!", deixa anar ella. "Per cua la que vam tenir quan va venir el Quim Monzó, l'any 1996! No recordo res semblant!", respon ell. "Ai, el Xavier Grasset! Aquell dia, quan va acabar de presentar El món s'acaba, no recordo per què però ens vam posar a ballar", s'emociona Pardo. "També va ser una passada la presentació del Compta amb mi del Jorge Bucay al Teatre Conservatori", culmina Daura.

Tot i els bons moments, que sempre són els que acostumen a pesar quan es mira enrere, les ànimes de la cèlebre llibreria manresana també recorden situacions no tan agradables: "El juliol del 1998 vam fer obres a la llibreria, renovant l'entrada, el terra i les prestatgeries. Com que mai hem tancat per vacances, vam decidir que tampoc tancaríem llavors. Ara, mirant-ho amb perspectiva, va ser una bogeria! Ateníem els clients amb el fuster i els paletes treballant, amb una calor infernal i amb el local ple de pols. Quina època, aquella!", expliquen.
   

Una lectura dramatitzada amb Pere Arquillué i Rafel Plana per celebrar l'aniversari

La data exacta en què Marià Pardo i Francisca Circuns van apujar la persiana de la primera Parcir és una incògnita. Segons explica la seva filla, el més probable és que fos durant la primavera, "però la meva mare no ho recorda [el meu pare va morir fa deu anys] i no hem trobat documents que ens ajudin a treure'n l'aigua clara". És per això que ella i el seu marit no han hagut de filar prim per ajustar-se a un dia d'un mes concret per a celebrar el cinquantenari de la llibreria.

"Vam convenir de fer-ho un cop passat Sant Jordi, i en un format discret, sense floritures ni romanticismes", comenta Daura, que continua: "Al cap i a la fi, aquest any en fem cinquanta, però la voluntat és seguir treballant tant temps com sigui possible sent molt conscients que, com passa en pràcticament tots els negocis, algun dia haurem de tancar definitivament". Tant ell com la seva dona parlen amb pragmatisme, sense deixar-se endur per la sensació agredolça de saber-se cada cop més a prop de la jubilació i amb el futur de la llibreria encara per decidir. "Ara som aquí i pensem que no cal mirar més enllà; el que hagi de venir ja vindrà i ho encararem quan toqui", sentencien.

El que els toca encarar aquests dies són les felicitacions de la clientela per haver arribat al mig segle de vida. I no només de la clientela: també de nombrosos escriptors, de figures importants del món editorial i de càrrecs públics que el passat divendres van ser a la capital del Bages per celebrar, a porta tancada, l'aniversari de la Parcir.
Els actes festius, però, encara no s'han acabat: el proper dijous 22 de juny, a les set de la tarda, tindrà lloc, a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om, la lectura dramatitzada La defensa de Sòcrates, un recull dels dos debats platònics construïts al voltant de la condemna a mort de Sòcrates per part dels ciutadans d'Atenes. La lectura, que anirà a càrrec del reconegut actor Pere Arquillué i del músic Rafel Plana, estarà oberta a tota la ciutadania i comptarà amb una copa de cava de celebració un cop s'acabi.