El Internacional de Cinema Solidari de Navarcles (CLAM) ha viscut aquest diumenge un dels moments més importants d'aquesta dotzena edició amb l'acte d'homenatge a la directora de cinema Cecília Bartolomé, una de les directores pioneres del cinema espanyol. L'homenatge a Bartolomé s'ha completat amb la projecció de la pel·lícula “Lejos de Àfrica”, una de les seves pel·lícules més conegudes.

Durant l'acte, Cecília Bartolomé ha agraït al CLAM l'homenatge i ha qualificat “el festival com una ràfega d'aire pur i renovador perquè projecta un cinema compromès amb la solidaritat i els drets humans”. La cineasta, nascuda a Alacant però amb residència a Madrid, ha presentat la seva pel·lícula que “ja denunciava la política colonialista a Guinea Equatorial en l'època franquista i que ja apuntava moltes de les injustícies que estem vivim avui amb la tragèdia de la immigració. Per a la cineasta amb Lejos de Àfrica vaig intentar utilitzar la sàtira perquè crec que és una de les millors armes per denunciar la situació d'aquests països, tal com em va ensenyar el meu mestre el director Luis García Berlanga”. 

La directora Cecília Bartolomé
Cecilia Margarita Bartolomé Pina, nascuda l'any 1943, directora de cine, guionista i productora. Va néixer a Alacant i es va criar a la província de Fernando Po, actualment a Guinea Equatorial. Va abandonar els seus estudis de Ciències Econòmiques per formar-se a l'Escuela Oficial de Cine de Madrid, on es va diplomar el 1969 amb l'obra Margarita y el lobo, amb la qual es va convertir en una de les primeres dones diplomades en la Escuela de Cine en els anys seixanta, després de les directores Pilar Miró i Josefina Molina.

Va iniciar la seva carrera professional en la publicitat, fent també els seus primers curtmetratges. El 1978 va dirigir el seu primer llargmetratje, ¡Vámonos, Bárbara!, una versió de la pel·lícula Alicia ya no vive aquí, del director nord-americà Martin Scorsese.

L'any 2005, va realitzar per a la sèrie de televisió para la sèrie Cuéntame, el capítol documental Especial Carrero Blanco: el comienzo del fin. El 2012, el Festival Internacional de Cine de Gijón li va atorgar el premio Mujeres de Cine 2012, en recompensa a la seva trajectòria en el cine español. El 2014, va ser guardonada amb la medalla d'or al mèrit en las Bellas Artes de España.