El concert de Beth al Kursaal es fa curt

Publicat el 25 d’abril de 2014 a les 16:40
Beth, aquest dijous, a la sala petita del Kursaal. Foto: Noèlia Roger

El dijous 24 d'abril era el torn de la sala petita del Teatre Kursaal i de "Família" i, dic aquest lloc perquè Beth va recordar que era la segona vegada que tocava al Kursaal ja que, va estar presentant fa uns anys el seu anterior i primer disc en català "Segueix-me el fil", amb grans col·laboracions a la sala gran.
 
Amb un públic ben silenciós i respectuós, aplaudint inicialment, va començar el concert de Beth acompanyada pel guitarra acústica Pablo Garrido, el guitarra elèctrica i pedal steel, David Soler i la percussió que tocava ella mateixa en algunes cançons.
 
Poc a poc i amb molta simpatia i tranquil·litat van anar desgranant el disc "Família" amb cançons, com: "Pura ingenuïtat" (escrita per ella mateixa i dedicada a la seva filla), "Es crema" (que la va escriure pels grans incendis que hi va haver a l'Empordà), "Cos a terra" (escrita pel Marc Ros de Sidonie), "Pares" (escrita per Sanjosex), "Ratllant el marbre" (escrita pel Litus, que va dir que és un bon amic seu que tothom hauria d'escoltar, molt bon músic i que sovint ve a Manresa; també compositor de "Temps de canvis", cançó de "Segueix-me el fil" que també va cantar), i la cançó que dóna títol al disc o el single "Ara i aquí" (escrites per la surienca) que va ser la que va tancar el concert fent aixecar, ballar, cantar i participar a tot el públic.
 
No van faltar cançons de "Segueix-me el fil", com: "Color Rosa" (escrita per en Marc Parrot), "Tots els botons" (escrita per ella i que va dedicar a les mestres d'educació infantil), "De puntetes" (escrita també per ella, que la va tocar ella mateixa amb la guitarra i que no m'esperava).
 
Tampoc es va oblidar de "My own way home", com: la nana dedicada a un bebè imaginari, "Lullaby" que va tocar i cantar amb la guitarra. També hi va haver el moment per versionar, "Someone like you" d'Adele, acompanyada pel guitarrista. Em va agradar molt els efectes íntims de llum i un excel·lent so que acompanyat, del silenci que sabia greu trencar amb aplaudiments, ens va transmetre molta calma i màgia.
 
Un concert molt proper, que es va fer curt, amb participació del públic als moments justos, presentacions dels músics varis cops i agraïments als tècnics de llum i so de la sala i al públic per la seva assistència al nostre teatre, on segons la bagenca, tenen una de les millors programacions de Catalunya i s'agraeix fer música en directe.