Les seixanta cadires plenes, i seixanta persones més de peu. O sigui, el refugi de la Renaixença ple a vessar. El primer dels actes del cicle 'El franquisme ha mort?', organitzat pel Col·lectiu Desvalls i Memòria i Història amb el patrocini de la Fundació Independència i Progrés i la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, ha tingut un èxit aclaparador. Tant pel quorum aconseguit, com per les sensacions que ha despertat. I és que, com ha quedat clar en l'acte d'aquest dissabte, el coneixement, la cultura sempre acaba vencent a la barbàrie. Encara que a vegades sigui massa tard.

L'espectacle ha començat amb la interpretació de 'L'himne de l'alegria' de la 9 Simfonia de Beethoven, a càrrec de la violoncel·lista Natàlia Barés. Aquesta entrada ha donat l'oportunitat a Lluís Calderer d'explicar el valor simbòlic de la tria d'aquesta peça. Pau Casals l'assajava amb la seva orquestra al Palau de la Música quan va començar la guerra. En comptes d'aturar-se, van decidir continuar amb l'assaig. El paper de Pau Casals, com a símbol de la resistència de la cultura contra la barbàrie ha estat ben present durant l'espectacle.

Després de l'explicació, el grup de teatre La Veurem ha fet una lectura dramatitzada de textos i poemes entre llums de bombardejos simulats per lots encesos en un refugi obscur i notes de piano amb peces especialment composades per David Martell. Els textos eren testimonis dels bombardejos i de l'entrada les tropes franquistes a Manresa, alguns d'ells dels vencedors en actitud sorneguera. Els poemes eren de Bertholt Brench, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol. Entremig, s'han intercalat els noms d'algunes de les víctimes manresanes del franquisme. Al final David Martell ha estrenat una última peça, 'Enyor i esperança', que ha tocat ell sol.

L'acte ha finalitzat amb el cor Lupulus Ensembla que ha cantat 'El cant de la Senyera' amb tothom ja dempeus i emocionat, i 'Els Segadors'.

El proper dijous dia 29, a les 8 del vespre a l'auditori de la Plana de l'Om, tindrà lloc la segona part del cicle amb la projecció dels documentals 'Desencaixats' i '#el camí d'un protocol'. L'acte comptarà amb la intervenció de l'historiador manresà Joaquim Aloy i d'un dels realitzadors dels documentals, Carles Seuba. El tancament de la jornada anirà a càrrec de l'activista cultural i responsable de l'ANC Josep Camprubí.