Joan Morros i Marc Borrós del Galliner mostren com serà l'exposició a la premsa. Foto: El Galliner

Sota el títol "Vine a fer cua", l'Associació Cultural El Galliner inaugura divendres a l'Espai 7 del Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 27) una exposició que recull la trajectòria dels 15 anys de l'entitat, nascuda el 24 de desembre de 1995 amb l'objectiu de promoure la recuperació del Kursaal i fer-se càrrec de la programació estable de teatre i dansa de Manresa.

Aquesta exposició, que es podrà veure fins el 8 de maig, repassa els 15 moments claus del Galliner: el naixement, estratègies per acostar el teatre a la gent, la creació del cicle Platea Jove... I ho fa a través de les cues, un element familiar al llarg de la trajectòria de l'entitat i que constitueix un emblema de molts dels valors i de les maneres de fer que El Galliner ha conreat en aquests 15 anys: la tenacitat, la constància, la paciència, l'autoorganització, la generació de complicitats per un objectiu comú… El guió és d'Àngels Fusté i el disseny és a càrrec de Marc Borrós, tots dos membres del Galliner.

A més a més de l'exposició, dins dels actes de celebració del 15è aniversari del Galliner, també es presentarà la publicació Galliner Confidencial, una memòria dels 15 anys de l'entitat que explica "el que no s'ha explicat encara", del Galliner; és a dir, que desclassifica, a través del testimoni de col·laboradors, tècnics, actors, públic... la història de l'entitat, una història que s'explica a través dels records, sentiments i opinions d'aquestes persones. Els col·laboradors de l'entitat en podran recollir un exemplar al Kursaal o bé a la mateixa exposició.

Sopar de col·laboradors el dia 15 d'abril
Després de la inauguració de l'exposició, es farà un sopar de reconeixement a la feina que han fet els 736 col·laboradors i col·laboradores del Galliner al llarg d'aquests 15 anys. Serà a l'Espai Sant Domènec de Manresa.

Convidem al teatre els joves de 15 anys, el 6 de maig
D'altra banda, per commemorar els 15 anys del Galliner, es convidaran els nois i noies de Manresa que tenen 15 anys (nascuts el 1996) a assistir a una representació d'un espectacle de Platea Jove, concretament ‘100% Tricicle' a càrrec de Clownics a la sala gran del Kursaal el divendres 6 de maig a les 9 del vespre.

Vine a fer cua
Exposició sobre els 15 anys del Galliner

El Galliner va néixer amb una primera gran cua, al mig del Passeig, per entrar al Kursaal i una segona cua per comprar entrades per a l'espectacle d'inauguració del nou teatre a deu anys vista. Després, van venir les cues per comprar abonaments i entrades, les cues per entrar al teatre, les cues per sortir-ne, les cues per participar en visites teatralitzades. Cues de debò i cues de broma. Cues i més cues.

I és que les cues han format part del paisatge del Galliner al llarg de tota la seva història. Per això hem ambientat aquesta exposició sobre els nostres primers quinze anys en una cua. Per això i perquè creiem que les cues constitueixen un emblema de molts dels valors i de les maneres de fer que hem conreat en la nostra curta però intensa vida: la tenacitat, la constància, la paciència, l'autoorganització, la generació de complicitats per un objectiu comú… Si se'n poden experimentar, de sentiments i de vivències, en una cua! Molts de vosaltres ho sabeu prou bé…

Un cop més, doncs, us convidem a posar-vos a la cua. Aquest cop, però, l'important no és al final sinó en el trajecte. Gaudiu-ne!

Missatge amb cua
FEM CUA LLIUREMENT.
Ens hi col·loquem perquè volem. Igualment, tots els que formem part del Galliner ho fem de manera desinteressada. És una opció lliure de voluntariat al servei de la ciutat i de la cultura.

LA CUA ÉS AUTOORGANITZACIÓ.
L'autoorganització demana responsabilitat i compromís. Al Galliner prenem les decisions de manera consensuada i tothom aporta la seva disponibilitat i capacitats per tirar-les endavant.

LA CUA ÉS PRESÈNCIA.
A les cues, s'hi ha de ser, físicament. Al Galliner, ens agrada el contacte directe, veure'ns periòdicament les cares, debatre de tu a tu. I això val per a l'equip gestor, per als col·laboradors, per al públic, per a les administracions, per als espònsors. Ens agrada conèixer i que ens coneguin, en persona.

LA CUA RECLAMA ATENCIÓ.
Els cinc sentits són importants per entendre què passa al nostre voltant. Preguntar, escoltar, entendre què espera el públic, per què ve o no als espectacles, què li agrada i què no és una tasca que el Galliner fem sistemàticament des del primer dia.

A LA CUA, CAL PERSEVERAR.
Es pot ser ambiciós en els objectius només si s'està disposat a treballar amb fermesa, tenacitat i constància per aconseguir-los. D'altra manera, és construir castells en l'aire que s'ensorraran a la primera dificultat.

LES CUES S'ADAPTEN.
S'estiren i s'arronsen, s'adapten al terreny, giren cantonades, pugen i baixen escales, quan cal. Fer sempre un pas més, no caure en la rutina, afrontar imprevistos requereix una actitud flexible, disposada al canvi, emmotllable a les diferents situacions. D'això, en sabem un munt, els del Galliner, que sempre ens hem esforçat a trobar el millor encaix, amb velles receptes o inventant-ne de noves, davant de cada exigència, de cada nou repte.

L'EXPECTATIVA GENERA CUA.
Ser ambiciosos en els objectius (omplir teatres, fer créixer la programació, recuperar el Kursaal) i posar tota la carn a la graella per aconseguir-los ha fet que molta gent se sumés al projecte del Galliner, que el sentís com a propi.

LA CUA ÉS SABER ESPERAR.
Un objectiu ambiciós és un bon element de motivació però cal ser conscient que requereix esforç, dedicació i paciència. El Galliner hem practicat sempre l'espera activa, la que no té pressa, però que no s'atura.

LA CUA ÉS COMPLICITAT EN L'ESPERA.
Amb la gent, amb el teixit associatiu, amb les institucions hem imaginat, hem debatut, hem concretat els nostres projectes (la programació, el Kursaal, les estratègies per captar nous públics). Aquest treball col·lectiu ha fet néixer una complicitat que ha servit per superar els moments difícils i fer més sonada la celebració dels èxits.

SEMPRE HI HA UN LLOC A LA CUA.
Com les cues, El Galliner és una entitat oberta, amb múltiples portes d'entrada per col·laborar-hi: l'equip gestor, els col·laboradors, els consells assessors, el públic fidel que ens fa arribar les seves crítiques constructives…Tanta gent i tan diversa aporta moltes idees i moltes visions complementàries de la realitat.

Vine a fer cua. Apartats de l'exposició.
Exposició sobre els 15 anys del Galliner

ABANS QUE TOT COMENCÉS...
El Galliner també té la seva prehistòria... Allò que va passar abans que se sabés que existia, que tenia objectius ambiciosos, que començava a sumar voluntats i complicitats entre algunes persones de la ciutat. Va ser durant la tardor del 1995: reunions per autobatejar-se, per concretar què fer i com, per explicar-ho a altres, per repartir-se responsabilitats.

KURSAAL 2006
El 24 de desembre de 1995, El Galliner es presentava a la ciutat. Va obrir les portes del vell Kursaal i va convidar tothom a fer-hi una passejada; per recordar com havia estat, per sentir indignació per haver-lo deixat degradar tant, per il·lusionar-se amb la idea de recuperar-lo, per fer un primer gest que ho fes possible: comprar una entrada per a la seva reinauguració en un aleshores llunyà any 2006.

NIUS PER COVAR IDEES
Les primeres trobades de l'equip gestor del Galliner es van fer al bar del Carlins, però ben aviat, fins i tot abans de la seva presentació pública, ja va traslladar la seva activitat a uns baixos del carrer Jaume I. Pocs mesos més tard, després d'unes intenses reformes, va ubicar-se a la seva destinació definitiva: el vell bar del teatre Conservatori. I fins avui.

I ES VA ALÇAR EL TELÓ!
El 1996, va ser un any farcit de primeres vegades: el primer abonament, les primeres accions de promoció, el primer Toc, la primera funció, les primeres presentacions, el primer Entretoc, les primeres valoracions, les primeres cues...

ACOSTAR EL TEATRE A LA GENT
Des del primer dia, un dels objectius d'El Galliner ha estat acostar les arts escèniques a tothom. A vegades, calia dur la gent al teatre; altres, dur el teatre a la gent. El Conservatori, al principi, i el Kursaal, més tard, han estat els escenaris privilegiats de les seves programacions, però també n'hi ha hagut d'altres: el pavelló de Cabrianes, Cal Llovet de Santpedor i, a Manresa, el pavelló nou del Congost, la sala Ciutat o el claustre de Sant Ignasi.

OMPLIR EL CONSERVATORI... TOT ESPERANT EL KURSAAL
Al llarg dels darrers 15 anys, el Conservatori també ha viscut la seva transformació. Ha estat l'equipament que ha permès fer créixer i fidelitzar el públic per fer imprescindible el nou Kursaal. Mica en mica, ha esdevingut més confortable per als espectadors, més versàtil per als artistes: butaques més còmodes, una platea amb més visibilitat, material tècnic més modern, vestidors en millors condicions, més personal...

EL KURSAAL EN EL PUNT DE MIRA
El Kursaal no ha estat l'única ocupació d'El Galliner durant aquests 15 anys, però sí la seva principal preocupació. Periòdicament, hi tornava per no oblidar el sentit de tot el que feia: recuperar el vell teatre del Passeig. Aquest “tornar-hi” va prendre múltiples formes: xerrades divulgatives, conferències tècniques, exposicions, visites, jornades de portes obertes, maratons...

QUE TOTHOM HO SÀPIGA
La comunicació (amb el públic, amb la ciutat, amb els artistes, amb les institucions) ha estat i és un element clau dels èxits d'El Galliner. És molt més que un logo, que una roda de premsa, que un eslògan, que una acció de carrer. És tot això i la voluntat ferma d'explicar-se, però també d'escoltar; de fer-se entendre i, alhora, de saber-se posar a la pell de l'altre; de no renunciar al que funciona i, al mateix temps, d'arriscar-se a fer el que no ha fet ningú abans.

DEL BOLI A INTERNET
El primer abonament al Toc era absolutament artesanal: un triangle de paper que es personalitzava a mà, amb un boli, un sistema entranyable però lent i font d'un munt d'errors. Per això, ben aviat, El Galliner va informatitzar la venda d'entrades, amb un programa senzill però molt eficaç a l'hora d'evitar duplicitats. Al llarg dels anys, el programari s'ha anat sofisticant (no pas el somriure ni la cordialitat de les taquilleres) fins avui, en què ja es poden comprar les entrades a través d'Internet.

PLATEA JOVE
Platea Jove va néixer la tardor del 2002 per dur els nois i noies dels instituts del Bages al teatre. Es tractava de fer-los-hi anar per voluntat pròpia, simplement per gaudir-ne, sense obligacions. La iniciativa va prendre i aviat farà deu anys. Potser és pel glamour del seu relacions públiques, el David PJ, que recorre aules i centres escolars explicant el proper muntatge; o potser l'interès i la diversitat del que s'hi pot veure; o potser la complicitat dels col·laboradors que engresquen els seus companys; o potser l'ambient distès i de festa que s'hi concentra; o potser... una mica per tot plegat.

KURSAAL, UN TEATRE NOU AMB UNA LLARGA HISTÒRIA
Les màquines van entrar al Kursaal per a la seva rehabilitació el 9 de setembre de 2002. Es van allargar gairebé cinc anys, fins pocs dies abans de la seva reinauguració, el 20 de febrer de 2007. Durant tot aquest temps, El Galliner va fer un seguiment exhaustiu de les obres: el somni, mica amb mica i no sense esforç, es va fer realitat.

EL GALLINER SOM TOTS    
El Galliner ha aconseguit grans fites en només 15 anys de vida gràcies a la col·laboració desinteressada d'un munt de persones. Tothom qui s'hi ha volgut implicar ha trobat com fer-ho: acomodant, ensobrant programes, promocionant espectacles al carrer, ajudant en els muntatges de les escenografies, participant en les activitats de sensibilització, ajudant al punt d'informació i venda d'entrades, aportant idees, cedint material...

KURSAAL, MOLT MÉS QUE UN NOU TEATRE
La inauguració del Kursaal, el febrer del 2007, va significar molt més que la posada en marxa d'un nou teatre a la ciutat. Va ser la consolidació d'un procés que havia capgirat la manera de programar arts escèniques a Manresa (i potser també al país!), les formes per apropar els espectacles al públic, la visió de la ciutat sobre la pròpia capacitat per ser un centre d'atracció cultural a la Catalunya Central.

LA CURSA NO S'HA ACABAT
Omplir platees continua essent un repte per a El Galliner. I, per fer-ho, la comunicació és essencial, avui com ahir. Enmig de la borratxera d'informació que tots patim, és important trobar les paraules justes i els canals adequats que ens ajudin a arribar a aquells que esperen el nostre missatge. El Galliner ha adoptat i adaptat els nous mitjans als objectius de sempre. Facebook, flash-mob o lip-dubs conviuen amb les reunions, les accions de carrer o els impresos de tota la vida.

COMPTAT I DEBATUT
En 15 anys de vida, El Galliner ha convocat 464.467 espectadors; ha organitzat 996 funcions; ha aconseguit que 8.700 persones s'hagin abonat, almenys una vegada, a la programació; ha comptat amb 736 col·laboradors per a tasques de tota mena; i ha tingut 20 persones diferents al capdavant de l'equip gestor. Són xifres que fan història. Són la història d'El Galliner, en xifres.