Manresa ha donat aquest dissabte el tret de sortida institucional a la Festa Major amb un pregó que ha combinat emoció personal, reivindicació social i mirada de futur. L'enginyera aeroespacial Estel Blay Carreras, coneguda per la seva participació en missions simulades a Mart, ha omplert el saló de sessions de l'Ajuntament amb un discurs en què ha reivindicat el paper de les dones en la ciència, la força de la llengua catalana com a eina de coneixement i la necessitat de treballar plegats per construir una societat millor.
El Saló de Sessions de la casa consistorial ha quedat petit per acollir un dels actes centrals de la Festa Major. Davant un públic nombrós, Blay ha pronunciat un pregó molt personal, estretament lligat a la seva trajectòria vital i professional, però també carregat de reflexions sobre els reptes col·lectius de la societat actual.
Abans d'iniciar el discurs, la pregonera ha volgut dedicar les seves paraules al seu pare, també enginyer i mort recentment, en un dels moments més emotius de l'acte.
Una declaració d'amor a la ciutat
Blay ha començat la intervenció expressant l'honor que suposa exercir de pregonera de la seva ciutat. A partir d'aquí, ha construït un relat profundament vinculat als records, als espais i a les persones que han marcat la seva vida.
La manresana ha defensat que les ciutats són molt més que un conjunt de carrers i edificis. Segons ha explicat, són espais de memòria compartida, de vincles emocionals i de construcció col·lectiva d'identitats.
En aquest recorregut personal, ha evocat la seva etapa escolar a La Salle i a les Vedrunes, així com els anys de formació esportiva al gimnàs Esport7. Precisament, el judo ha ocupat una part destacada del pregó, ja que l'ha identificat com una escola de valors que l'ha acompanyada al llarg de la seva carrera.
La disciplina, el respecte i la capacitat d'aixecar-se després de cada caiguda han estat, segons ha explicat, alguns dels aprenentatges que ha traslladat del tatami a la seva vida professional.
La importància de mirar més enllà
Un dels fils conductors del pregó ha estat la idea d'aixecar la mirada. Blay ha utilitzat com a exemple la imatge recent de milers de persones observant conjuntament un eclipsi solar per reflexionar sobre la necessitat de compartir experiències i aspirar a objectius comuns.
Per a la pregonera, aquell instant simbolitza que les persones formen part d'un projecte col·lectiu més ampli i que només avançaran si són capaces de pensar en gran i de mirar més enllà de les dificultats immediates.
Aquesta idea ha connectat directament amb la seva experiència professional en el projecte Hypatia, una missió simulada a Mart protagonitzada exclusivament per dones. Blay ha aprofitat aquest episodi per reivindicar la necessitat d'incrementar la presència femenina en els àmbits científics i tecnològics.
"No podem anar a Mart amb una ciència que encara arrossega els biaixos de la Terra; no podem construir el futur deixant fora la meitat de la població", ha afirmat durant la seva intervenció.
La pregonera ha defensat que les noves generacions de nenes han de poder imaginar-se ocupant qualsevol espai de responsabilitat o coneixement sense trobar barreres derivades del gènere.
El català com a llengua de ciència i coneixement
La llengua catalana també ha tingut un paper rellevant en el discurs. Blay ha rebutjat qualsevol visió que relegui el català a l'àmbit domèstic o sentimental i ha reivindicat la seva plena capacitat per explicar el món contemporani.
"La nostra llengua no és només la llengua de casa, dels records i dels carrers. És capaç d'explicar l'univers, de parlar de satèl·lits, de descriure una missió a Mart, transmetre coneixement i imaginar mons que encara no existeixen", ha assegurat.
Amb aquestes paraules ha defensat el català com a vehicle de divulgació científica i com una eina vàlida per afrontar els reptes tecnològics del futur.
Un missatge final d'ambició i esperança
A la recta final del pregó, Blay ha recordat els orígens de la Festa Major de Manresa, que enguany arriba als 654 anys d'història, abans de llançar un missatge d'ambició col·lectiva a la ciutadania. "Mirem amunt. No demanem perdó pels nostres somnis. No deixem que cap nena cregui que hi ha llocs on no pot arribar", ha proclamat.
També ha apel·lat al respecte per la diversitat i a la construcció d'una ciutat inclusiva, defensant que les celebracions només són realment autèntiques quan tothom hi té cabuda.
Reconeixement institucional a una trajectòria inspiradora
L'acte ha estat obert per la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, que ha destacat la trajectòria professional de la pregonera i el seu compromís amb la divulgació científica i amb el foment de les vocacions tecnològiques entre els més joves, especialment entre les nenes.
Posteriorment, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha tancat l'acte amb paraules d'agraïment i reconeixement a Blay. El batlle ha destacat que la seva experiència demostra que "no hi ha murs impossibles de saltar" i ha remarcat la necessitat de continuar treballant per assolir una igualtat efectiva entre homes i dones.
Aloy també ha reivindicat actituds com la de la pregonera per continuar avançant com a ciutat. En aquest sentit, ha elogiat les persones que "s'arremanguen, lideren equips i no perden el temps en discòrdies, sinó que miren amunt per créixer".
L'alcalde ha defensat la construcció d'un futur compartit "amb modèstia però amb tota l'ambició", sense distingir l'origen ni les característiques personals de cadascú, sinó posant l'accent en els objectius comuns.
La cerimònia ha finalitzat amb la intervenció de l'Orfeó Manresà, dirigit per Xavier Pagès Torroja, que ha interpretat Cantate Domino, de Karl Jenkins. Tot seguit, el públic assistent ha entonat Els Segadors, posant punt final a un pregó marcat per la mirada al futur, el coneixement i la confiança en les possibilitats col·lectives de la ciutat.
