Aquest 19 de setembre farà sis anys que va morir l'escriptor, professor i activista cultural manresà Lluís Calderer i Cortasa (Manresa, 1944-2020). Amb motiu de l'aniversari, l'Associació Memòria i Història de Manresa ofereix ara, dividida en setze fragments de vídeo, una entrevista que l'historiador Oriol Luján Feliu va fer l'any 2015 per repassar bona part de la trajectòria cívica, cultural i política de Calderer.
Un recorregut per la resistència cultural manresana
La conversa es va enregistrar el 27 de març de 2015, amb Georgina Farrando al capdavant de l'enregistrament, i permet a Calderer fer un recorregut autobiogràfic per les experiències que va viure durant els primers anys seixanta i les dècades posteriors. Una trajectòria que, en bona part, va compartir amb el seu amic Josep Camprubí i Casas.
Al llarg de l'entrevista, Calderer recorda iniciatives com l'Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, els cursos d'Òmnium, les rutes del jovent, la Nova Cançó, Art Viu, el Cineclub, la Comissió per a la Promoció Política, la revista Faig i, en l'àmbit professional, l'Escola Flama.
El testimoni també permet aprofundir en alguns episodis i aspectes menys coneguts de la història cultural i cívica de Manresa. Entre aquests, Calderer reivindica la doble via de la Nova Cançó, formada tant pels Setze Jutges com pels cantants professionals populars, una dimensió que considera sovint oblidada per la historiografia.
Art Viu, el teatre i els conflictes amb la censura
Un dels capítols destacats de la conversa és el dedicat a Art Viu, que Calderer presenta com una experiència pionera de teatre i debat contemporani a Manresa. Segons el seu relat, va ser la primera entitat juvenil manresana no tutelada per l'Església i va introduir autors com Bertolt Brecht, Eugène Ionesco o Salvador Espriu.
L'experiència també va portar el teatre a espais que no havien estat concebuts com a sales teatrals i va prescindir de l'apuntador. Calderer recorda, al mateix temps, els conflictes que el projecte va mantenir amb la censura franquista.
L'entrevista també posa en relleu la figura de mossèn Josep Junyent, que Calderer considera una peça clau de la Manresa antifranquista i que, segons el seu criteri, mereixeria un estudi monogràfic.
Catalanisme, política i desconfiança amb la Transició
La conversa aborda igualment l'experiència de la Comissió per a la Promoció Política, un intent de conjugar catalanisme i justícia social a Manresa abans de la fragmentació partidària. Calderer relaciona aquest procés amb la posterior desmobilització que, al seu parer, es va produir amb la divisió política i amb el pas del PSC-Congrés al PSC-PSOE.
També explica el debat que es va generar al voltant de les escoles actives arran de la seva integració a l'escola nacional i repassa la seva posició davant la Transició. Calderer hi expressa una desconfiança que ja considerava primerenca i radical: explica que no va votar la Constitució després d'haver-la llegit sencera i que tampoc no va anar a rebre el president Tarradellas. En l'entrevista, defensa que el pas del temps li ha donat la raó.
El seu relat s'estén també a l'evolució econòmica i comercial de Manresa després de la crisi del tèxtil, que interpreta, en part, com una conseqüència del mateix model que es va configurar durant la Transició.
Projectes culturals al marge dels interessos partidistes
Un dels patrons que Calderer identifica al llarg de la seva trajectòria és la tensió entre els projectes culturals independents i la intervenció de militants de partits polítics que, segons el seu testimoni, intentaven instrumentalitzar-los.
En aquests casos, explica que va optar per abandonar els projectes abans que permetre que quedessin sotmesos a interessos partidistes. Aquesta actitud forma part del fil conductor d'un itinerari que ell mateix descriu marcat per la catalanitat, la cultura i la independència de criteri, però també per un desengany polític que, segons afirmava en aquella entrevista, posteriorment havien compartit historiadors i sociòlegs de generacions més joves.
Una entrevista encarregada a Oriol Luján
L'entrevista va ser encarregada per l'Associació Memòria i Història de Manresa a l'historiador Oriol Luján Feliu, nascut a Navarcles el 1984. Luján ha publicat, entre altres obres, El pacte per la llibertat. L'Assemblea del Bages (1971-1979), el 2011, i Poble català, posa't a caminar: 40 anys de la Marxa de la Llibertat, el 2016. També és autor de diferents webs del portal Memòria.cat.
La nova difusió de la conversa, ara dividida en setze peces audiovisuals, amplia la documentació disponible sobre la vida i l'obra de Lluís Calderer. L'Associació Memòria i Història de Manresa també recorda que una part important d'aquesta informació es pot consultar al web dedicat a l'escriptor manresà, elaborat per la Comissió Calderer, integrada per Ton Baraut, Enric Casas, Jordi Estrada, Pere Fons, Jaume Huch, Josep Morral i Joaquim Noguero. La pàgina va ser publicada l'abril d'aquest any.
