Els regidors Llobet i Calmet amb el grup que va visitar els camps de concentració. Foto: AjMAlumnes dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer de Manresa, juntament amb membres de l'Amical Mauthausen, han fet un viatge a l'Alta Àustria per recordar l'holocaust i homenatjar els deportats. El viatge, que va incloure una visita als camps de concentració de Mauthausen i Gusen, s'emmarca dins dels actes del programa del centenari del naixement de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella.
El balanç del viatge a Mauthausen ha estat presentat pel regidor de Cultura, Ciutadania, Barris i Serveis Urbans, Joan Calmet; el regidor d'Ensenyament i Universitats, Antoni Llobet; i el professor del departament de filosofia de l'Institut Pius Font i Quer, Xavier Valls.
També ha assistit a la presentació el representant de l'Agència de Viatges Concord, Maurici Mominó, que va ser l'encarregada de portar els participants a Àustria. Igualment s'ha comptat amb la presència de nombrós alumnat dels instituts Pius Font i Quer i Lluís de Peguera que han viscut aquesta experiència pedagògica.
Joan Calmet, que ha acompanyat a l'alumnat en aquest viatge educatiu, ha explicat que aquesta sortida ha estat la culminació d'un treball pedagògic previ que els alumnes han estat realitzant sobre Amat-Piniella als seus diferents instituts. El regidor ha expressat "l'emoció sentida en la visita als camps de concentració de Mauthsuen i Gusen on la gran bellesa del paisatge xoca amb el record de les atrocitats que s'hi van cometre".
Una experiència educativa i institucional a la vegada
Per la seva banda el regidor Antoni Llobet ha manifestat que considera positiu que aquesta experiència concentracionària viscuda pels alumnes s'hagi fet de forma institucional. Ha ressaltat que "els alumnes van assolir la tasca de representar Manresa en tots els actes que van participar i ara és el moment d'explicar les experiències viscudes i extreure'n les conclusions pertinents". Els alumnes han realitzat un bloc sobre el viatge
Llobet, que també ha agraït la tasca de viatges Concord, ha ressaltat "el treball fet des de l'Ajuntament finançant una part del projecte per tal que, en l'any del centenari d'Amat-Piniella, es desenvolupin iniciatives per lluitar contra l'oblit històric i possibilitar que les noves generacions coneguin fets tant devastadors com els que va provocar el nazisme per evitar que es tornin a repetir".
Al seu torn, el professor Xavier Valls, que va ser un dels educadors participants en el viatge, ha agraït "la implicació de l'Ajuntament en encabir aquest viatge dins dels actes del ce ntenari de l'escriptor manresà". Valls ha destacat principalment les reflexions que es poden extreure d'una experiència tant emocionant i enriquidora. "La llibertat, la dignitat humana, el mal i la lluita per sobreviure als camps d'extermini són temes que s'han treballat amb els alumnes en el projecte pedagògic que s'ha fet durant el curs".
Aquest projecte, segons Valls, ha consistit en l'estudi d'Amat-Piniella a través de la lectura de la seva obra emblemàtica K.L Raich, la configuració i visita d'exposicions i treballs sobre textos de l'autor manresà, i que continuarà a partir d'ara amb la tasca "Cartes a Amat" que proposa que els alumnes escriguin les seves vivències i emocions, en forma de carta, després d'haver visitat el camp de concentració on l'escriptor va estar tancat.
El professor de filosofia ha expressat "la importància de la particpació dels alumnes en aquesta experiència i la promesa de futur que ells representen per construir un món millor, més just i digne".
Mantenir la memòria històrica
L'alumne de l'Institut Pius Font i Quer, Albert Lopez , que ha estat escollit pels seus companys de forma espontània com a portantveu en la presentació d'avui, ha explicat amb gran claredat l'emoció viscuda per ell i els seus companys en tots els actes que van participar.
Lopez ha destacat principalment dos moments àlgids del viatge; "la coneixença d'un deportat amb al qual van parlar i compartir punts de vista, i l'excitació sentida en l'acte institucional d'ofrena floral que tots els estats fan en memòria de les seves víc times".
L'estudiant, que ha volgut ressaltar que en aquest acte commemoratiu Espanya no hi era present, ha expressat el seu convenciment que "la memòria històrica s'ha de conservar per evitar la repetició de massacres similars".
"Un sentiment de dolor intens, inclús palpable es traspua en les dutxes i els dormitoris dels camps" ha continuat l'estudiant "i es palesa que tractaven als presoners com a animals". Per aquest motiu, ha expressat Lopez, "l'omissió d'Espanya en aquesta commemoració és més incomprensible".
Tant el regidor Calmet com el professor Valls han estat d'acord en afirmar que l'acte de la cerimònia internacional va ser trista però molt simbòlica i esperançadora, i que l'omissió espanyola és xocant, especialment en contrast a mb la participació d'altres països que van recordar les seves víctimes de forma molt sentida i emotiva.
Col·locació d'una placa commemorativa
El viatge, que va tenir lloc del 10 al 12 de maig i també va comptar amb la participació de la historiadora manresana, directora de l'Amical Mauthausen, Rosa Toran, va oferir una sèrie d'actes institucionals als seus participants. Un d'aquests actes va ser la col·locació d'una placa commemorativa al camp de concentració de Gusen, per part del regidor de Cultura, Joan Calmet
La placa amb la inscripció "La ciutat de Manresa als manresans que van patir i morir als camps de concentració i a totes les víctimes de l'horror nazi. Maig de 2013" es pot veure des de dissabte a Gusen, que va ser el camp on està documentada la mort de més manresan s, setze en total
La col·locació d'aquesta placa ha estat possible gràcies a una petició presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa a l'Ajuntament de Manresa en l'any en què se celebra el centenari del naixement de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, supervivent ell mateix del camp de Mauthausen. Aquesta placa se suma a una altra que recorda els manresans morts en aquests camps i que l'any 1985 va dipositar a títol particular Jacint Carrió i Vilaseca, regidor de l'Ajuntament de Manresa i supervivent també de Mauthausen i Gusen
L'itinerari realitzat pels alumnes manresans, que va incloure diversos actes commemoratius i ofrenes florals als exiliats, assassinats i deportats dels camps nazis de Mauthausen i Gusen, s'ha configurat com una activitat col·lectiva i compartida entre estudiants i membres d e les institucions que s'encarreguen de conservar la memòria d'un dels fets més fatídics de la història de la humanitat
Els mateixos alumnes que han realitzat aquest viatge explicaran les seves experiències al Centre Cultural El Casino, el proper 13 de juny a les 7 de la tarda, durant la xerrada "Crònica col·lectiva d'un viatge a Mauthausen".
