Durant aquesta Festa Major hi havia organitzades dues visites a la Manresa Desconeguda. Una, la que es va dur a terme ahir, sobre els hospitals medievals de Manresa. I l'altre, la que es durà a terme avui, també a les 6 de la tarda, i tractarà sobre la història del teatre local. Les activitats compten –a partir de les 7 de la tarda- amb un intèrpret de llenguatge signes per a les persones mudes.  

Les visites a la Manresa Desconeguda funcionen "força" bé per Festa Major
Aquesta és la conclusió que en podem extreure d'aquestes activitats organitzades per l'Ajuntament de Manresa, l'Arxiu Comarcal del Bages, el Museu Comarcal de Manresa i l'Oficina de Turisme.

A les 16:45h, a les afores del Museu Comarcal de Manresa, unes 40-50 persones aproximadament, de totes les edats, s'esperaven per entrar i començar l'activitat. Entre les persones que hi assistien, els que no se'n perden cap, els incondicionals; i aquells que venien per primera vegada. Un dels comentaris dels manresans i bagencs que s'esperaven a fora era prou significatiu de l'èxit de convocatòria: "hi ha força gent, no m'ho esperava!". És ben sabut, que la participació dels manresans no és el nostre fort. D'aquí el comentari.

A les 17h, van obrir les portes del Museu, i van començar a repartir tiquets, formant grups per torns d'inici de l'activitat. És la primera vegada, que els incondicionals, recorden que es du a terme això per tal de millorar la organització de l'activitat. Entre els primers que varem entrar al Museu, ja érem uns dos grups (torns), d'unes 30 persones. Cada 30 segons, entraven una desena de manresans i bagencs, amb la qual cosa, quan el segon grup va poder començar l'activitat (a les 17:05h), ja estaven repartits els números pel cinquè torn.

Els dos Hospitals medievals de Manresa: el de Sant Andreu i el de Santa Llucía
A l'entrada del Museu, s'explicava als assistents una mica d'història sobre la Manresa en l'època medieval: les muralles, etc.

En la màxima esplendor d'aquella època, al voltant del segle XIV, es van construir els dos hospitals esmentats. En aquests però, no es duien a terme cures sanitàries, sinó que servien com un espai per a les persones pobres que no disposaven de llar per poder dormir.

Durant la visita al museu, deixant de banda els elements que no eren de l'època, el guia anava explicant aquells elements de l'època medieval que tenien un especial interès històric. Com per exemple, en una de les vitrines del museu, els pots de farmàcia del segle XVIII on es guardaven els productes per fer compostos. Alguns provinents de Banyoles. Cal recordar que la ceràmica exposada al Museu Comarcal, data dels segles XIV, XV i XVI, com ens va recalcar el guia.

A les 17:30h, marxava el segon grup, en direcció cap a l'Hospital de Santa Llucía, que ja existia des del segle XIII, propietat de la família Botí. Era un hospital petit, on com he esmentat, s'acollien als viatgers, als vagabunds i als més necessitats. En aquest hospital només hi havia 10 llits, emperò. Després, al llarg dels segles, es va anar especialitzant en la cura de malalts. L'Hospital, com molts sabreu, està situat al costat de la Sala Ciutat. Al camí Ral, en aquella Manresa emmurallada, era el camí principal en direcció a la capital catalana: Barcelona. L'hospital, doncs, estava ben situat pels viatgers -no mercaders- que no tenien diners per hostatjar-se.

Ignasi de Loyola va hostatjar-se a l'Hospital de Santa Llucía
Aprofitant, l'itinerari un dels tres guies, ens va explicar un passatge de la vida de Loyola. Loyola, és un dels personatges històrics més reconeguts de Manresa, i és el fundador de la Companyia de Jesús. Com tots sabreu, té uns quants carrers dedicats en aquesta ciutat.

Loyola, va viure 8 mesos a Manresa, producte d'una malaltia que el va fer hostatjar-se a l'Hospital de Santa Llucía. Entremig de la seva travessa espiritual cap a Terra Santa, va viure en aquest hospital; on ja es duien a terme cures per a malalts. En la Capella del Rapte del mateix hospital s'explica, segons la llegenda, que es va desmaiar. I que 8 dies després –quan ja el tenien per mort- es va aixecar i es va recuperar de tal desmai. Cal esmentar, que en les seves memòries, escrites pel mateix Loyola, aquest fet no és recull.

Una crisi econòmica va fer fusionar els dos hospitals
Durant el llarg dels segles, una crisi econòmica, va fer fusionar aquest hospital medieval amb l'altre hospital medieval, el de Sant Andreu. A més, amb el pas del temps, l'Hospital de Santa Llucía, va passar a ser llogat per un fuster.

L'Hospital de Santa Llucía és bé d'interès nacional
A les 17:43h, el segon grup ja es dirigia, a l'altre hospital, parant-se en un panell nou que han situat al carrer de davant de la Sala Ciutat, que explica que les muralles de Manresa conjuntament amb l'hospital de Santa Llucía són "bé d'interès nacional".

Una anècdota del carrer Cantarell: el pistolerisme
Davant de l'Hospital de Sant Andreu, el guia, ens va explicar que Àngel Pestaña, reconegut sindicalista anarquista, l'any 1922 va anar a un Ateneu manresà per fer-hi un míting polític. En aquella època, la patronal catalana pagava mercenaris (pistolers) del Sindicat oficial del règim borbònic, per matar als sindicalistes. Com que s'havia que podia tenir-hi problemes a Manresa, va canviar de ruta, i va agafar aquell carrer per anar a un dels Ateneus on havia de parlar, però, uns quants pistolers ja l'esperaven. Tres trets i al terra malferit. La policia –la caserna estava propera a la zona- va anar al carrer i el van conduir a l'hospital. Allà es va recuperar, tot i que quan va sortir-hi, ja l'esperaven uns altres pistolers, els quals finalment, per desgràcia, el varen matar. El guia recorda que hi va haver un debat al Congrès de Diputats de l'època sobre aquest fet.

L'Hospital de Sant Andreu fa 750 anys
Seguidament, els visitants van poder gaudir d'una visita a l'altre hospital medieval, el qual fa 750 anys (1260-2010). Al Portal hi ha l'escut dels Manigans, la família que va pagar bona part de la construcció de l'hospital. Cal recordar que en aquells temps, la majoria de les despeses eren pagades per la gent benestant que feia donatius. I una altre part pel Consell de la Ciutat, tot i que llavors, "l'Ajuntament", tenia molt menys  pressupost.

El segon guia ens va explicar una mica d'història sobre l'hospital i l'Església. A tall d'exemples: L'ampliació del segle XVI és renaixentista. A més, per aquella època, van augmentar el número de llits (uns 10). I la última ampliació foua càrrec del gran arquitecte Ignasi Oms, el mateix que va idear el Casino. Al segle XVIII ja s'hi curava malalts, amb metges i l'ajuda de monjes que duien a terme la cuina i la netaja, ara externalitzats. Tot i això, encara hi ha algunes monjes col•laborant en el dia a dia de l'Hospital; així com un grup de voluntaris. Així com, ja en l'actualitat, el 1992, ens va explicar la tercera guia, van fer-hi una reordenació hospitalària convertint-lo en un centre socio-sanitari (dependència, cura de malalts, tractes pal•liatius, etc.). El quart guia ens va ensenyar la Sala Gòtica que abans era un pati interior i l'Església, tots dos d'una arquitectura i art destacable. A les 18:30h ja havíem acabat l'itinerari, tots satisfets, aplaudint el guia.