La Festa Major Alternativa de Manresa es manifestarà per la seva continuïtat a la plaça Puigmercadal

Els organitzadors denuncien la "connivència" de l'Ajuntament amb el "petit" grup de propietaris de Cal Jorba que volen "eliminar la festa"

Imatge d'arxiu d'una nit a la FMA de Manresa
Imatge d'arxiu d'una nit a la FMA de Manresa | Arxiu
Redacció
09 d'agost de 2024, 11:16
Actualitzat: 10 d'agost, 7:17h

La Festa Major Alternativa (FMA) de Manresa ha convocat una manifestació el proper 29 d'agost a partir de les 7 de la tarda sortint des de la Ben Plantada, per reclamar la continuïtat de la festa a la plaça Puigmercadal, la fi de les traves a les iniciatives culturals i polítiques efectives per garantir la continuïtat i protecció de la cultura popular al centre de la nostra ciutat.

La manifestació es convoca, sobretot, davant les amenaces del "petit" grup de propietaris de l'edifici Cal Jorba de portar la festa als jutjats i "ofegar-la a multes impagables". Els organitzadors de la FMA denuncien els "interessos econòmics" que amaguen aquestes accions ja que en l'edifici "existeixen pisos turístics des de 2022", i la "voluntat ideològica" d'acabar amb la cultura popular que porta més de 30 anys celebrant-se a Manresa.

La FMA també denuncia que, "malgrat les declaracions inicials", l'Ajuntament es mostra en "connivència" amb els propietaris, demanant la reducció de dies i hores de la festa, demanda que l'organització no ha acceptat, i "anant tard" amb l'estudi de so que ha de reduir l'impacte sonor. En aquest sentit, des de l'organització han assegurat tenir-ho tot a punt per aplicar mesures per mitigar aquest impacte ajustant-se als límits "injustos" que estableix una llei "massa restrictiva".

L'organització raona que continuar amb aquesta dinàmica "ens porta al desastre, a la desaparició de la cultura popular dels nostres carrers, a la destrucció d'espais que ens permeten construir una identitat comuna i a la degradació de la cohesió social". En un moment de "descontentament generalitzat", de "trencament dels vincles socials i d'un creixent individualisme", és necessari, més que mai, "que la gent pugui fer vida al carrer, enfortint així la comunitat".