Gerard Quintana al Kursaal. Foto: Noèlia RogerGerard Quintana va presentar aquest divendres al Teatre Kursaal de Manresa el seu nou disc "Tothom ho sap". Un disc que arriba després de cinc anys de silenci discogràfic i després de l'exitosa gira del 25è aniversari de Sopa de Cabra, el grup que va liderar durant quinze anys.
Ben puntual va començar el concert amb uns aplaudiments i un Gerard Quintana dient "Bona nit Manresa!" que anava acompanyat de guitarres (elèctriques i acústica), harmònica en una cançó, bateria, teclats i baix i cors.
Va començar amb "No tenim respostes però sí mil preguntes" per presentar "1000 preguntes" (cançó que obra el disc) passant per "Ara o mai" ("el que podria ser eslògan de la nostra actualitat", va dir) o "El Cim" (la va dedicar a en Kilian Jornet) i així va anar desgranant tot el treball, amb moments íntims com a: "Figues de moro" que va cantar només acompanyat per la guitarra d'en Xarim Aresté (component de "Very Pomelo", un dels darrers talents que ha generat l'escena musical catalana i que s'ha fet còmplice d'aquest projecte).
El cantant que va comentar que feia vuit anys que no actuava a Manresa, tampoc es va deixar cançons d'altres treballs en solitari, com: "Caic" de "Les Claus de Sal" o "Giròvags" de "Senyals de fum".
També van fer algunes cançons pels nostàlgics de Sopa Cabra, com: la positiva "Si et va bé", "Deixa'm dir una cosa" (recordant aquell "Bona nit, malparits", dit fluixet assegut a l'escala de l'escenari) i "El boig de la ciutat" (primera cançó que va compondre i que va ser el moment àlgid del concert on tothom va aixecar-se dels seus seients).
No va faltar el Gerard més crític amb l'actualitat i societat, fent una casserolada reivindicativa ben harmoniosa amb els seus grans músics ni tampoc un intercanvi d'instruments per demostrar que si cadascú anem pel món tocant cançons diferents sense posar-nos d'acord, no arribarem en lloc.
Vam riure molt i passar-nos-ho molt bé, tot i que a vegades, els diàlegs se'ns feien un pèl llargs i hi havia moments que els instruments es menjaven la veu, en aquesta nova aventura on el gironès, torna a utilitzar el llenguatge del rock per expressar els sentiments del difícil moment que ens està tocant viure.
Em van agradar també molt els efectes de llum utilitzats, es notava que els músics gaudien amb la gran senzillesa que desprenen (em va sorprendre molt que deixessin les guitarres sobre les fundes i no en suports), presentats varies vegades, i amb l'ànima de rock & roll que tenen. Sembla que no hagin passat els anys per a un Gerard molt enèrgic, amb molta presència, agraït per tornar a ser a la nostra ciutat, per l'assistència del públic, pels seus músics i els tècnics de llum i so; ple d'experiència parlant i fent participar constantment al seu públic i acabant amb la cançó que s'esperava tothom i que, va confessar, que mai els ha quedat igual, "L'Empordà" de Sopa de Cabra.
