Gossos a dalt l'escenari de l'Stroika. Foto: David Garriga

Kibo va ser el grup encarregat d'encetar la nit amb cançons del seu disc Racons, un projecte de 12 melodies compostes pel barceloní Alfred Tapscott, que juntament amb tres altres artistes conformen aquest projecte (Àlex Rodríguez al violoncel, Marc Sahún com a veu i glockenspiel i el bateria Jaume Yelo). Amb poc més de mitja hora de concert van deixar palès la seva proximitat i complicitat amb el públic amb lletres que, tal i com ells diuen, tan sols pretenen emocionar i intimar per tal de recordar que "ets de veritat".

Si bé des de passades les 23.00h la sala ja estava pràcticament plena, durant la pausa prèvia al concert de Gossos es va omplir del tot. Amb un públic impacient per retrobar-se amb els artistes manresans, Dia 1 va sonar amb força només obrir les cortines. El grup ja porta 18 anys sobre els escenaris, i aquest últim àlbum és el desè de la seva carrera, juntament amb el de la gira que fa tres anys van realitzar per celebrar els 15 anys d'existència i que va culminar l'abril del 2008 a l'Auditori de Barcelona (Gossos a l'auditori).   

El quintet manresà, format per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré, Oriol Farré i Santi Serratosa, va fer sonar temes del seu últim àlbum juntament amb altres d'Oxigen, del 2007 i dels de més èxit de la seva carrera, així com altres temes mítics de la banda com Condemnats, Quan et sentis de marbre, Solstici, etc. que encara ara emocionen els seus seguidors com si fos la primera vegada. I és que precisament els temes que millor connexió tenien amb el públic eren els més consolidats.

Però tot és qüestió de temps, ja que com va declarar posteriorment Oriol Farré en unes declaracions per Manresainfo.cat "Dia 1 va a poc a poc, perquè tot just ara s'estrena el segon single quan ja fa un any que ha sortit el disc, però és perquè la gent se'l pren amb molta seriositat; veuen que hi ha un discurs darrera i unes intencions, i ens hi hem esforçat".

Gossos també va tenir temps per adreçar-se al seu públic i agrair-los la seva entrega, tot fent èmfasi en el fet de tocar a Manresa i particularment a una sala de concerts que tant s'havia reivindicat, i que per fi s'havia aconseguit i amb molt d'èxit. El concert va funcionar a la perfecció, i fins i tot pot ser considerat un dels millors que han dut a terme a la ciutat natal. De fet, Oriol Farré el va considerar "un concert impressionant, perquè tenim la sort que les rebudes a Manresa sempre són molt bones, i amb les dimensions d'aquesta sala l'arribada amb el públic és directa i fàcil, hi ha una simbiosi molt bona. Així, amb poc es gaudeix molt".

I, efectivament, aquesta simbiosi es va veure reflectida a baix a la sala, amb un públic satisfet d'escoltar les millors versions de Gossos i sentir-se partícip d'aquesta bona connexió. El concert va ser clausurat amb el famós tema Corren (Oxigen, 2007), que va deixar lloc per ser cantant a capella, amb les mans alçades i corejant el nom del grup manresà.