La passada nit del 12 de juliol, la Muntanya de Sal de Cardona va torna a ser l'escenari d'una nova edició de les Nits Màgiques, un cicle de concerts estiuencs que tenen lloc a l'interior de les antigues mimes de potassa de la vila Ducal, a 82 metres sota terra i en un marc d'una bellesa geològica inigualable. Qui els hi hauria de dir als miners que dècades enrere van excavar aquelles galeries, a cops de pic i pólvora, sota un llum d'un carburo, que anys després servirien d'auditori per a poder escoltar-hi a brillants músics interpretant les exquisides melodies de grans compositors d'arreu del planeta? Vet aquí els avatars de la història, quan la cruesa dels pics, les eixordadores detonacions, la pols salada i sagnant de la pólvora i la inclemència del anar i venir de vagonetes en la penombra acaben transcendint en la bellesa fràgil i delicada d'uns pentagrames exhalats en la intimitat d'una nit estiuenca

 

La formació encarregada d'operar l'alquímia musical de la nova edició d'aquest singular certamen fou l'extraordinari trio femení Alyssum Ensemble, un conjunt provinent de les terres tarragonines, format per la soprano Cristina Ruiz, la violinista Laura Gené i Heidrun Bergander al piano. Sota el títol 'Què vols, amor?', van desgranar-nos un selecte programa que ens va redescobrir i donar a conèixer les exquisides pàgines de compositors de diferents períodes i sensibilitats musicals, des del classicisme mozartià a l'efervescència romàntica de Camille Saint-Saëns, així com d'autors menys coneguts com G. Goltermann (1824-1898), C. Reinecke (1824-1910) o E. Whitacre (1970). 

 

Els delicats lieder de W. A. Mozart (1756-1791), interpretats amb impecable dicció i grans dosis de musicalitat per la lluïda soprano tarragonina, seguits de la també mozartiana Sonata per a violí en sol major, K. 301/293a, que va posar de manifest la bona sintonia entre la melosa i intensa corda del violí de Gené i l'exquisida pulcritud expressiva de la pianista d'arrels bavareses,  van donar pas a les pàgines més inflamades dels mestres germànics G. Goltermann (Nach Jahren, op.91), L. Spohr (Der Spielmann und seine Geige op.154) i C. Reinecke (Frühlingsblumen op.26), on les tres intèrprets van esprémer la sensibilitat romàntica de les seves partitures en clau femenina. 

 

La intensa i sensual interpretació de l'emotiva peça 'Violons dans le soir' de Saint-Saëns va desfermar l'ovació d'un públic plenament entregat al magnetisme sonor desplegat per l'ensemble tarragonès, al qual li fou descobert, al tram final del concert, les exquisides cançons hebrees escrites per la soprano  Hila Plitmann i musicades pel compositor nord-americà E. Whitacre (1970). La insistència dels aplaudiments va propiciar dues propines més que van culminar una vetllada inaugural francament impagable.

 

En sortir a l'exterior, l'encisadora visió de la Muntanya de Sal il·luminada a llum de les torxes i la copeta de cava del petit refrigeri completaren de forma integral una experiència màgica per als sentits. La propera cita, el 9 d'agost, amb l'extraordinària cantant Névoa acompanyada pel virtuós guitarrista Vicenç Solsona.