Després de l'èxit del primer concert amb el cantautor solsoní Roger Mas acompanyat de Xavier Guitó al piano i d'Arcadi Marcet al contrabaix, on ens va oferir un gran concert amb temes de la seva trajectòria, principalment les del seu últim disc "A la casa d'enlloc". I del segon concert amb l'Adrià Puntí, que alguns crítics van denominar l'actuació com a "Puntillisme en estat pur", continuem amb la el tercer concert que tanca el cicle.

La pròxima actuació serà el divendres dia 8 de juny a la sala "Dos de Gener" d'Artés, amb en Joan Colomo acompanyat per la seva banda, on ens presentarà el seu últim disc "Producto Interior Bruto Vol.2".

Les entrades anticipades estaran disponibles fins el mateix divendres dia 8 al migdia a l'Ajuntament d'Artés i a la botiga d'instruments Sibelius de Manresa i fins a mitja tarda al Kanal d'Artés. Els preus de les entrades són de 10€ les anticipades i 12€ a taquilla. El concert començarà a les 22.30h, l'obertura de taquilles es farà a les 21.30h i l'obertura de la sala a partir de les 22.00h. Hi haurà servei de bar.

Joan Colomo
A aquestes alçades, definir a en Joan Colomo fent referència a d'altres artistes del panorama musical, no té gaire sentit. Simplement perquè en Joan és un artista autèntic, original i únic. Ho és en les seves composicions, en les seves lletres i en els seus imprevisibles directes.

Tots els ritmes possibles bullen dins el seu cap i en Joan Colomo hi transita amb absoluta normalitat, saltant de l'un a l'altre d'una manera natural i fresca, sense cap impostura. Com a resultat, un segon disc en solitari "Producto Interior Bruto", desbordant de creativitat i amb una frescor i vitalitat contagioses.

Cuinat als estudis Nautilus d'Arenys de Mar amb l'Iban Puigfel i Jordi Solans al peu del timó i masteritzat als estudis Ultramarinos Costa Brava amb el Víctor Garcia. Una vegada més, en Joan ha treballat envoltat dels seus amics músics com Mau Boada (bateria i banjo), Inés Martínez de Albornoz (veus), Jordi Solans (guitarra), Iban Puigfel (palmes i veus) i els de la seva banda: Xavi Garcia, Guille Caballero i Dani Farrán. En aquesta ocasió també ha gaudit de la col·laboració d'un altre bon amic, en Joan Pons (El petit de ca l'Eril, veus).

Producto Interior Bruto és un disc delicat en la forma (encara que amb molt i molt de ritme), però contundent en el fons. Fugir de la banalitat i del costumisme en allò que es vol explicar, implica un risc, t'obliga a prendre partit, i en Joan Colomo ho fa. De vegades amb fina ironia, d'altres amb un retrat cru de la realitat, però sempre, sempre, amb honestedat i alegria.

En aquest segon disc en solitari s'hi va solidificant una major unitat estilística i idiomàtica, però venint d'en Joan Colomo, cal anar-hi en compte, cal estar preparat per a les sorpreses. Per ell, el divertimento, el joc i l'experimentació constitueixen part fonamental de la seva concepció creativa, quelcom irrenunciable. "Producto Interior Bruto" Vol.I és la primera entrega d'aquest disc, perquè el farcell d'en Joan Colomo estava tan ple de temes que va fer necessària l'existència d'un segon volum.

"Producto interior bruto Vol.2"
En temps incerts, els nostres avantpassats llegien el futur ales vísceres d'ocells esventrats. Hereu del DIY, en Joan Colomo s'obre en canal i baixa a la pròpia mina, on no hi brilla el sol i tot és fosc i tèrbol –a les nits no puc somniar, / dormir és com morir–, on només hi ha dubtes i penes –dando palos de ciego en el noble arte de enloquecer–, on descobreix que tot és una farsa –la esperpéntica misión de ser un humano más / aprender a lidiar con la estéril modernidad– i una manera de sortir-se'n –la música és el meu prozac–. Obsessiu, el miner pàl·lid del barri xino explota a pic i barrina la veta de cançons que produeix el seu interior brut. Per distreure's parla sol i mata de riure famílies senceres de rates que habiten les galeries subterrànies. Són els deliris provocats per l'abús de loopstation,la perniciosa influència dels cedés estrambòtics gravats per en Mau, els gintònics barrejats amb radiofòrmula, l'embat de les últimes collites indies dels States, les retallades i la infecta programació televisiva actual... Deambulant pel subsòl es furga el nas i vet-aquí una tirallonga –ebri de vi, de poesia i de virtut, ebri de cançons que parlen de malsons, ebri aquesta nit i fins l'infinit–, es grata l'aixella i aparella dues frases –com acabar amb aquest disbarat? / si no ens plantem ja ens podem anar a Mart–, es tira un rot i ja tenim un hit –els destil·lats i la constitució, 2–. No li fa falta cap periquito: Joan Colomo, the Melody Maker, picant pedra des del 1992.