L'obra "Rius paral·lels" (l'Albí, 2010), del manresà Jordi Estrada, ha resultat guanyadora de la dotzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2010 i l'estiu de 2011. El premi l'organitzen Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters i l'Associació Memòria i Història de Manresa.

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Fundació Caixa Manresa, i s'ha comptat amb la presència de diverses autoritats.

Durant l'acte s'ha presentat una lectura de textos periodístics escrits els anys 30 per Joaquim Amat-Piniella, que ha anat a càrrec d'actors del Grup de Teatre els Carlins, amb les actrius Àngels Torrrents i Montse Mas, música de David Martell i direcció de Fina Tàpias.

Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Jordi Puntí, Antoni Pladevall, Josep Alert, Montserrat Caus i Joan Vilamala, que ha fallat a favor de la novel·la Rius paral·lels, de Jordi Estrada. L'autor s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Memòries d'un somni, d'Amadeu Cuito, El mar de la tranquil·litat, de David Castillo, i A la intempèrie, de Patrícia Gabancho.

El guanyador
Jordi Estrada i Carbonell (Manresa, 1958) és llicenciat en Filologia Catalana i Italiana. És professor de llengua catalana i literatura a Manresa, on també fa classes d'italià a l'EOI, de columnista setmanal al diari Regió7 i és redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P. V. Tondelli i Luigi Pirandello. Rius paral·lels, publicada l'any 2010 a l'editorial l'Albí, és la seva primera novel·la.

Rius Paral·lels
Rius paral·lels és una ficció lírica sense pretensions estrictament biogràfiques que aconsegueix, però, evocar a cada pàgina l'alè poètic de Màrius Torres, en bona part gràcies a la prosa acuradíssima en què està escrita.

La trama ens situa a les acaballes de 1942, al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. Un dels malalts del sanatori, en Màrius, jove metge lleidatà que, a banda de la seva afició per la música, durant l'estada al sanatori ha desenvolupat una gran capacitat per a la poesia, és a punt de morir. Dos dels seus amics (el doctor i l'administradora del sanatori) evoquen alguns dels fets que han compartit amb el malalt i parlen sobre la vida i la mort. Més endavant trobem el doctor sol amb les seves reflexions i amb un quadern (una mena de dietari) que el Màrius va escriure al sanatori. Llegim fragments d'aquest quadern i coneixem la xarxa de relacions (carregades d'amistat, amor i gelosia) entre els principals personatges, especialment entre el Màrius, el doctor Obac i la Mercè, que són els protagonistes d'un peculiar triangle amoros. La tercera part, després de la mort del Màrius, ens presenta una festa de Cap d'any on aflora el costat més visceral dels sentiments de cadascú, la qual cosa aboca la trama a un desenllaç carregat de força dramàtica. El joc sentimental ha anat agafant intensitat fins a esclatar, en aquesta darrera part, amb una conversa punyent entre dos dels protagonistes.

Rius paral·lels no és una reconstrucció fidel dels últims dies del poeta Marius Torres, sinó, sobretot, una ficció literària sobre l'amor i la mort, sobre l'amistat i la gelosia. Un relat commovedor i sòlid, que parla d'un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i també de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. És una novel·la sobre la mort, però també sobre l'alegria de viure gràcies a l'amor i l'amistat. Jordi Estrada s'ha submergit en la vida i l'obra de Màrius Torres, ha investigat sobre tot de nocions mèdiques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capaç de recrear, amb versemblança i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antituberculós durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.