El projecte multidisciplinar que va servir per explicar el conte "La Júlia té un estel", amb text d'Eduard José, il·lustracions de Valentí Gubianas, música original d'Esteve Vidal i escenografia del grup de teatre jove GEN de Navàs, va donar com a fruit una delicada i poètica reflexió sobre la mort i l'amor, en l'acte que es va celebrar divendres al vespre a l'auditori de l'Escola de Música de Navàs.

A les dues representacions previstes,de les 7 i les 10 del vespre, si va afegir una tercera degut a la limitada capacitat de la sala i l'expectació que va generar aquesta proposta que mescla literatura, pintura, música i teatre, per explicar com viu un procés de dol un infant, amb el traspàs de la seva mare, la mort i l'amor sense que se'ls anomeni fan brollar però, els més nobles dels sentiments humans.

A l'encertat text d'Eduard José i les expressives il·lustracions de Valentí Gubianas de "La Júlia té un estel", (Premi Conte Kurt 1999), que es projectaven majestuosament a la paret capçalera de l'auditori, s'hi va afegir una banda sonora original que explica per si mateixa aquesta trista i original història. Esteve Vidal, professor de música a les escoles de Navàs i Berga, ha compost i arranjat una petita obra d'art impressionista que suggereix imatges sonores que posen de manifest el seu potencial creatiu al servei d'una història potent. La partitura va ser executada amb instruments de corda, amb Esteve Vidal al piano, Francesc Espona al xel·lo i Eduard Freixa al violi.

El grup de teatre GEN Jove de Navàs hi va posar el contrapunt dramàtic, amb una posada en escena sòbria i efectista.

La primera representació es va fer adreçada a un públic infantil i les altres dues, van aplegar a públic adult que van omplir de gom a gom la sala, fins a sumar uns 300 espectadors.