La manresana Estel Blay Carreras tornarà a viure una experiència de simulació marciana, però aquest cop amb un repte encara més gran: serà la comandant d'Hypatia III, la primera missió formada exclusivament per dones científiques que es durà a terme en una base de recerca a l'Àrtic. L'expedició està prevista per a l'estiu del 2027 i tindrà lloc a la Flashline Mars Arctic Research Station, a l'illa Devon, en un dels entorns més extrems i remots del planeta.
Una comandant manresana per a Hypatia III
Estel Blay Carreras és enginyera aeronàutica i doctora en Ciències i Tecnologia Aeroespacial. Actualment és cap del programa ESA Phi-Lab NET Spain a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i compta amb una sòlida trajectòria en recerca i innovació espacial. La seva vinculació amb el projecte Hypatia no és nova: ja va formar part de la tripulació d'Hypatia II, una missió anàloga desenvolupada al desert de Utah (Estats Units d'Amèrica), on va exercir com a oficial de Salut i Seguretat.
Ara, amb Hypatia III, Blay assumirà un rol clau com a comandant de la missió. El canvi de responsabilitat suposa un pas endavant tant a nivell professional com simbòlic, ja que liderarà una expedició científica en un context extrem, amb un equip format íntegrament per dones i amb una forta presència de talent català. A banda de la manresana Estel Blay, la resta de tripulants catalanes són l'Anna Sabaté, de la demarcació de Tarragona; la Carlota Keimer, del Maresme, la Roser Bastida, del Baix Llobregat i la Marta Milà, del Penedès.
Primera missió femenina a una base marciana de l'Àrtic
Hypatia III serà la primera missió formada exclusivament per dones científiques que operarà a la Flashline Mars Arctic Research Station, una instal·lació propietat de la Mars Society situada a l'illa Devon, a la regió de Qikiqtaaluk, a l'arxipèlag àrtic del Canadà. Es tracta d'un emplaçament considerat un dels millors anàlegs terrestres del planeta Mart per les seves condicions ambientals, geològiques i d'aïllament.
La nova tripulació també serà la primera que comptarà amb investigadores catalanes en aquesta estació, moltes de les quals treballen en centres de recerca del país. La selecció s'ha fet entre prop de 80 candidatures, valorant no només l'excel·lència científica, sinó també capacitats com la planificació, la flexibilitat, la disciplina i el treball en equip, competències altament valorades per les agències espacials.
Un entorn més dur i realista que mai
La missió Hypatia III representa un salt qualitatiu respecte a les dues anteriors, desenvolupades a la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert d'Utah. L'Àrtic suposa un entorn molt més exigent: temperatures extremes, presència constant de neu i gel, i un aïllament encara més acusat.
Aquestes condicions transformen completament la gestió d'una missió sobre el terreny. Aspectes com l'equipament, la planificació de les sortides extravehiculars (EVA), la vida útil de les bateries, el rendiment humà i la seguretat adquireixen una complexitat molt superior. A més, l'emplaçament remot incrementa l'autonomia necessària de la tripulació i la capacitat de resolució de problemes en situacions límit.
- Estel Blay amb la Mars Desert Research Station al fons, a Utah
- Mars Hypatia
Preparació intensa abans de l'expedició
Abans de viatjar a l'illa Devon, l'equip d'Hypatia III disposarà d'un any i mig de preparació intensiva. Aquest període inclourà entrenament físic i psicològic, simulacions operatives i la definició detallada dels protocols científics i de seguretat. Paral·lelament, l'associació Hypatia Mars treballarà per tancar acords amb empreses, universitats i entitats que facin viable la missió, com la Universitat Politècnica de Catalunya.
La preparació també servirà per reforçar la cohesió de la tripulació, un element clau en missions d'aïllament prolongat, i per garantir que totes les participants puguin assumir rols múltiples en funció de les necessitats de la missió.
Recerca científica amb impacte global
Hypatia III no és només una simulació d'exploració marciana, sinó també una plataforma de recerca científica amb impacte directe a la Terra. La missió contribuirà a projectes desenvolupats en col·laboració amb el govern regional de Nunavut i la seva població.
Entre les línies de treball destaca el monitoratge del permafrost i l'avaluació de la qualitat de l'aigua per detectar possibles contaminacions derivades de l'aigua de desglaç. Aquests estudis són especialment rellevants en un context de canvi climàtic accelerat.
La tripulació combinarà observacions de camp amb dades de radar per satèl·lit per analitzar el desglaç estacional i els moviments del terreny a escala mil·limètrica. Aquestes dades són clau per planificar infraestructures segures en entorns extrems, tant a la Terra com en futures missions a Mart.
Salut humana i envelliment cel·lular
Un altre dels àmbits de recerca d'Hypatia III se centrarà en la salut humana en condicions extremes. S'estudiarà l'envelliment cel·lular, un procés que a l'espai es veu accelerat per l'exposició a la radiació. Tot i que a la Terra no hi ha microgravetat, l'aïllament, l'estrès i les condicions ambientals de l'Àrtic permeten simular alguns dels efectes que podrien afectar els astronautes en missions de llarga durada.
Les tripulants seguiran una dieta específica destinada a millorar la resiliència biològica, amb l'objectiu que els resultats puguin aplicar-se no només a l'exploració espacial, sinó també a la millora de la salut i l'esperança de vida de la població general.
Divulgació científica i foment de vocacions
El pròxim 14 de febrer, l'associació Hypatia Mars celebrarà una sessió gratuïta per a famílies al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, on es donaran a conèixer els objectius i els reptes de la missió.
