«La traviata» clou brillantment el Toc d'Òpera

El competent repartiment dels Amics de l'Òpera de Sabadell fou encapçalat, en la funció manresana, per l'extraordinària soprano Dolores Lahuerta

Publicat el 13 de maig de 2013 a les 16:38
Dolores Lahuerta

La passada setmana, els Amics de l'Òpera de Sabadell van presentar al teatre Kursaal un altre dels grans títols verdians; si el passat febrer fou el primerenc "Nabucco", ara va arribar el torn de l'òpera basada en la novel·la "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill: la cèlebre "La traviata".
 
La història de la desvalguda cortesana pren cos, en l'obra verdiana, a partir del triangle dramàtic format per la jove protagonista, rebatejada per Verdi i el seu llibretista com a Violetta Valéry, el jove galant provincià Alfredo Germont i el sever pare d'aquest, Giorgio Germont. Entre aquests, diversos personatges secundaris i vistoses intervencions del cor i els dansaires acaben d'ambientar les diferents escenes de l'obra. 
 
El competent repartiment de la companyia sabadellenca fou encapçalat, en la funció manresana, per l'extraordinària soprano Dolores Lahuerta, qui debutava en la companyia sabadellenca amb el difícil rol protagonista. La jove cantant exhibí un esplèndid estat de forma i una absoluta entrega escènica, demostrant haver interioritzat plenament tots el ressorts de la malaurada Violetta. 
 
El sempre sòlit i esplèndid baríton Ismael Pons encarnà amb gran brillantor el paper del vell Germont. El seu intens duet del segon acte amb la soprano fou un dels moments musicals més vibrants i emotius de la vetllada. Per la seva banda, el tenor Antonio Iranzo fou un Alfredo de bona presència escènica i de cant elegant i intuïtiu, malgrat tenir un agut mat i poc potent. La resta de secundaris compliren amb gran eficàcia i excel·lent prestació, entre els quals destacà la Flora de la manresana Marta Valero, en un paper que se li fa petit. El cor sabadellenc, sensiblement reforçat, va rendir a un altíssim nivell, així com també l'Orquestra del Vallès, sota la batuta de l'habitual mestre Gil de Tejada. 
 
La posada en escena de Pau Monterde fou d'una gran sobrietat escenogràfica però d'una gran vitalitat escènica, aconseguint realçar plàstica i dramàticament cadascuna de les escenes gràcies al cuidat moviment del cor i els solistes, així com a l'ús de la puntual il·luminació de Nani Valls. 
 
Abans de començar la representació ja ens foren anunciats els títols de la nova temporada, tres joies del gran repertori per anar fent dentetes: "La flauta màgica", "Norma" i "La bohème".