L'arquitecte David Closes va ser convidat a impartir una conferència a l'Architectural Heritage Preservation International-Shanghai 2015. L'esdeveniment, celebrat entre el 28 i el 30 d'agost, comptava amb un cicle de conferències coordinat per la secció xinesa de l'organització de protecció del patrimoni mundial ICOMOS i l'escola d'arquitectura i planejament urbà de la Tongji University (Xangai).

El cicle de conferències, celebrat al Shanghai Exhibition Center de la ciutat xinesa, girava a l'entorn de la recuperació i reutilització d'edificis històrics patrimonials.

En total s'hi van impartir unes 28 conferències de les quals 9 van ser a càrrec d'arquitectes i professionals estrangers, en concret d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica.

La conferència de David Closes va versar sobre els criteris arquitectònics i les solucions tècniques emprats en la intervenció a l'església de l'antic convent de Sant Francesc de la vila de Santpedor. La intervenció va permetre convertir l'edifici, a principis del 2012, en un auditori i en un espai cultural polivalent.

Durant la conferència, l'arquitecte David Closes defensà que en casos com el de Sant Francesc (una església en estat ruïnós i amb les cobertes mig esfondrades) calia intervenir-hi consolidant el que restava dempeus, intervenint-hi de forma contemporània, però en cap cas reconstruint allò que havia desaparegut.

En aquest sentit va defensar que tot acte de preservació històrica comporta un judici de valor. Molt sovint, els tècnics triaven quin moment de la història de l'edifici calia preservar. Al convent de Sant Francesc, en canvi, no s'hi ha plantejat la reconstrucció d'un moment històric concret; s'hi ha pretès la preservació de la història mateix, com un fet complet i continu, sense esborrar cap dels esdeveniments històrics (bons i dolents) patits per l'edifici. El manteniment de les ferides, les cicatrius i les parts esfondrades de l'edifici respon a una actitud d'honestedat amb la història de l'edifici, amb tot el seu passat, no només amb el seu passat originari. Els nous elements de llenguatge contemporani de la intervenció a Sant Francesc han pretès precisament això: ser honest amb la història en permetre una lectura nítida de tot el passat de l'edifici, des del segle divuit fins a avui i des d'avui cap al futur.

Continua el ressò internacional del projecte de l'auditori de Sant Francesc

La conferència impartida a Xangai se suma a l'àmplia divulgació internacional que ha tingut el projecte de l'auditori del convent de Sant Francesc.

Cal recordar que el projecte va ser exposat a la Biennal d'Arquitectura de Venècia, com a part del pavelló català, en l'edició de l'any 2014.

Així mateix, l'any 2013, l'arquitecte David Closes va ser convidat a la prestigiosa Bauhaus-Universität Weimar d'Alemanya a fer-hi una conferència sobre el mateix projecte. El proper més d'octubre, l'arquitecte es desplaçarà a la Universidad Católica d'Arequipa, la segona ciutat del Perú, on ha estat convidat a impartir-hi també una conferència sobre l'auditori de Sant Francesc.

El projecte ha estat publicat en més de 50 revistes impreses d'arquitectura, disseny i tendències d'arreu del món. També ha estat publicat en un parell de llibres d'arquitectura. Ha aparegut també en prop d'un centenar de revistes digitals d'arquitectura internacionals.

El projecte de Sant Francesc

Cal recordar que el convent de Sant Francesc de Santpedor va ser construït a principis del segle XVIII per pares franciscans. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s'inicià el procés de deteriorament progressiu de l'edifici que culminà amb l'enderroc del complex l'any 2000. Només restà dempeus l'església, en un estat completament ruïnós, però.

El 2003, moment en què s'inicià la redacció dels projectes de recuperació de l'edifici, l'església -amb una qualitat constructiva molt modesta ja en origen- es trobava en un estat ruïnós. Cal destacar que presentava les cobertes esfondrades, el cor desaparegut i les voltes de la nau i de les capelles parcialment caigudes. L'església, des de l'exterior, pràcticament només presentava l'interès de mantenir el perfil històric del poble que li donava el volum de l'església venint del sud. L'interior de l'església, però, presentava -malgrat l'estat ruïnós- unes proporcions i qualitats espacials remarcables. L'interior, gràcies als esfondraments de la coberta i de part de les voltes, quedava sorprenentment realçat per les importants entrades de llum natural que es produïen per les parts derruïdes dels sostres. L'interior de l'església, que originàriament pràcticament no rebia cap tipus de llum natural, prenia en aquell moment un aire majestuós.

El projecte de recuperació de l'església, promogut per l'Ajuntament de Santpedor, es va desenvolupar mitjançant dos projectes executius i dues fases d'obra que van culminar a principis del 2012 amb la posada en servei de l'edifici com a auditori i espai cultural polivalent. El procés d'intervenció es va desenvolupar entre l'any 2003 i l'any 2011. Queda encara pendent una tercera fase d'obres de la intervenció que tenia per objectiu ubicar l'arxiu històric de Santpedor a l'edifici.

L'actuació ha consolidat l'església sense esborrar el procés de deteriorament i d'esfondrament que havia patit l'edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l'església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l'edifici sense renunciar a l'ús d'un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció.

En lloc de reconstruir l'església, la intervenció només ha consolidat el que restava dempeus de l'edifici. Per tant, la intervenció ha consolidat tot allò que encara restava dempeus, però no ha reconstruït allò que s'havia esfondrat.

Els nous elements i volums necessaris per al funcionament de l'equipament (sales d'instal·lacions o nuclis d'accessos verticals) s'han situat a l'exterior de l'edifici, o a cavall de l'interior i l'exterior, amb l'objectiu de preservar l'espai unitari de la nau de l'església. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l'edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen, de forma contemporània, l'església de l'antic convent de Sant Francesc.