L'any 1936, coincidint amb la guerra civil, el paisatge urbà de Manresa va canviar de manera important. Set esglésies de Manresa van ser enderrocades, la desaparició d'aquests edificis va retallar de manera dramàtica el patrimoni històric i artístic de la ciutat. La violència contra el patrimoni religiós va ser general a Catalunya durant aquest període, però a Manresa la magnitud de la destrucció va ser superior a la d'altres ciutats. Amb la situació de Guerra Civil, el Comitè Antifeixista de Manresa va agafar tot el protagonisme i va deixar sense marge d'acció l'Ajuntament republicà. Una de les decisions més polèmiques preses per el comitè va ser l'ordre d'enderroc de les esglésies de Manresa, una acció que pretenia fer desaparèixer tots els símbols religiosos. Uns enderrocs que van ser fets per brigades d'atur forçós que va haver de finançar l'Ajuntament, que hi estava en contra, emportant-se edificis amb centenars d'anys d'història. Fins i tot la Seu de Manresa va estar a punt de desaparèixer. Una violència anti-clerical que, un cop acabada la guerra, va ser aprofitada per el govern franquista de manera propagandística per justificar les seves accions.
 
Aquests fets històrics han estat recordats aquest dissabte amb una ruta que ha recorregut els espais que havien ocupat algunes d'aquestes antigues esglésies. Una ruta que s'havia de celebrar a finals de setembre però que es va suspendre i endarrerir a causa del xàfec que va caure aquell dia. El recorregut va tenir l'aportació de referències històriques per part d'historiadors com Josep Alert i Francesc Comas, Francesc Vilà, director del Museu Comarcal de Manresa i Mercè Argemí, tècnica de cultura de l'Ajuntament. Una manera de recordar el patrimoni artístic perdut i també les diverses circumstàncies que van envoltar aquests fets. El recorregut va començat a la Seu de Manresa que va estar a punt de ser enderrocada. Diverses gestions van aconseguir endarrerir-ne l'enderrocament com, per exemple, iniciar l'enderrocament per elements de menys valor com les sagristies o la punxa piramidal del campanar. Una amenaça de desaparició que va generar debat ciutadà i que va acabar per no executar-se. Tot i així, la Seu, va perdre alguns elements i gairebé tot el mobiliari de l'interior de l'edifici, només se'n van salvar els retaules gòtics i alguns altres elements.
 
La visita va continuat per el barri antic fins arribar al carrer Sant Miquel, a l'alçada de la plaça on hi ha el cafè Aroma. En una part d'aquella plaça i en l'espai d'on ara hi ha un bloc de pisos s'hi aixecava l'església de Sant Miquel. Un petit temple d'estil gòtic del qual només se'n conserven només les escales d'accés i algunes pedres al Museu de Manresa. Diverses veus ciutadanes van proposar fer un parc en el solar de l'antiga església però, per interessos personals, s'hi va acabar construint l'actual bloc de pisos. Una parada davant l'espai de l'antiga església que va continuar fins el convent de les Caputxines, en que l'església va ser ensorrada i el claustre medieval desmuntat. Un claustre que va ser reconstruït després de la guerra en el mateix espai i que es va poder visitar en el recorregut. La ruta va continuar fins a la plaça de Sant Domènec, on es trobava l'antiga església de Sant Pere Màrtir. Aquest temple va ser l'únic enderrocament amb que l'Ajuntament hi estava d'acord, ja que es considerava que era la que tenia menys valor artístic i, al mateix temps, permetia començar a donar forma al projecte d'una gran plaça en l'espai de l'església i el Teatre Conservatori. Un edifici d'estructura medieval amb afegits barrocs i del que se'n conserva al Museu un dels elements més destacats, el retaule del Roser. L'actual església de Crist Rei va substituir l'antic edifici de Sant Pere Màrtir. El Carme també va ser víctima de l'enderrocament i per això es va fer parada davant l'església actual, inaugurada els anys 50 i que va quedar inacabada sobretot en la part de la seva façana principal. L'antiga església del Carme era un altre dels grans temples de Manresa, dissenyat per el mateix arquitecte de la Seu: Berenguer de Montagut. L'edifici fet amb un estil gòtic molt auster tenia una gran alçada i una llargada lleugerament superior a l'actual. Durant l'enderrocament, sota teulada, s'hi van descobrir una gran quantitat de peces de ceràmica medieval. La ruta va anar arribant al seu final tot acostant-se al Museu. Abans però, es va fer parada a la plaça Sant Ignasi. Allà s'hi trobaven l'antic hospital de Santa Llúcia i l'església de Sant Ignasi. Un cop fet l'enderrocament en aquest espai s'hi va reconstruir l'actual edifici del Rapte i, uns anys més tard, s'hi va construir la sala Ciutat.
 
La visita va acabar al Museu, contenidor d'una magnifica col·lecció d'art barroc constituïda amb alguns dels retaules i elements barrocs que es van poder salvar de la destrucció. Allà es va visitar l'exposició de Jesús Galdón situada en el magatzem on es troben diverses pedres i elements escultòrics recollits de la runa de les esglésies enderrocades. També es va visitar l'Espai Memòries, dedicat aquesta temporada a la violència del patrimoni artístic durant la guerra civil. Allà, encara s'hi pot visitar l'exposició de Jesús Galdón Aparèixer / Desaparèixer basada en el retaule que estava situat en l'altar major de l'antiga església del Carme. Una exposició completada amb les impactants imatges del fotògraf Josep Ma. Rosal, redescobertes recentment, on es mostren nous punts de vista fotogràfics sobre l'enderrocament de les esglésies durant la guerra civil.
 
Un recorregut que ha posat de manifest les ferides que es van generar en el paisatge de Manresa al perdre uns edificis que, apart del valor que tenien, eren els elements de referència dins la trama urbana de la ciutat. El record de les antigues esglésies es pot trobar també, fins el mes de novembre, en uns plafons explicatius situats davant dels antics temples. Uns elements on s'hi pot trobar un codi QR per a mòbils, que enllaça amb una adreça web on es dona més informació d'aquestes construccions.