Luz Casal meravella en la seva estrena a Manresa

El Kursaal va acollir el primer concert de la cantant gallega a la capital del Bages en 25 anys de carrera

Publicat el 22 de març de 2014 a les 18:25
Luz Casal cantant a l'escenari del Kursaal. Foto: Noèlia Roger

Just un mes després de la festivitat de la Llum de Manresa, va arribar la Luz de Galícia a Manresa. Ben puntual va començar el concert en el que presentava el seu últim disc, "Almas Gemelas" un disc que té dues edicions, una amb el disc amb cançons en castellà, i una altra edició especial amb dos discs, un amb cançons en castellà i un altre amb set temes en francès, italià i portuguès.
 
Va cantar cançons d'aquest darrer treball, com la cançó que li dóna títol, "Ella y yo", "Maravillas", "No me cuentes tu vida", el single actual "¿Por qué no vuelves, amor? I també un dels set temes en idioma estranger ("Jardin d'hiver" composada per Benjamin Biolay i Keren Ann) i "Si pudiera" (cançó que parla de la Nit de Sant Joan i que va a traduir un tros en català per a l'ocasió).
 
La cantant que actuava per primer cop a Manresa després de més de 25 de carrera tampoc es va oblidar de grans èxits, com: "Entre mis recuerdos", "Piensa en mí", "Un nuevo día brillará" (va fer que la cantés tot el públic) i "No me importa nada", entre altres.
 
Va ser un concert tenint molt en compte al públic des de la primera cançó, on ja va saludar als de platea i també a l'amfiteatre. Tampoc es va deixar de cantar la seva versió de "Boig per tu" ("Loca por ti") on va aprofitar per fer un trosset en català, cantada per tothom. No va parar de rebre alabances i aplaudiments durant tot el concert, fins i tot va rebre un parell de flors per part d'un assistent.
 
L'escenografia i vestuari també està molt ben triada, des de la cantant fent gestos molt elegants, mentre actuava (sortint amb un vestit brillant amb una capa vermella que més tard, es va treure. Un mono blanc amb el seu estil elegant i roquer i acabant amb un vestit negre) fins als músics (guitarres elèctriques, acústica, espanyola, bateria i piano-teclats) cadascú dalt d'una tarima i vestits amb camisa i corbata, amb menys persones segons la cançó i moments més intimistes que altres; passant pel decorat (primer amb Cortines elegants i després amb una gran L com a pantalla de fons) i les llums i el magnífic so.
 
Va haver agraïments per la gent del Kursaal, per l'assistència del públic i pels músics dient que, estava encantada de ser en aquesta ciutat tan maca. Un gran honor tenir a artistes d'aquesta alçada al Teatre Kursaal.