Los Guardians Del Pont presenten el seu segon disc, "Sancta Santorum", el 14 de març al Sielu de Manresa. Parlem amb el cantant i baixista de la banda, en Quim Mandado.

 

- D'on ve el vostre nom?

- Som un grup que vam tenir el nom abans que es formés la banda. Es veu que, un dia, en Joan i en Martín anaven cap Espolla i, quan van passar per un dels ponts que hi ha en el camí, hi havia un gos a cada banda del pont. En Martín va exclamar: "Mira, semblen els guardians del pont". Val a dir que a en Joan li va agradar com a nom de la banda que volien formar, i així va quedar.

 

- Sent ex-components del grup Sangtraï", us vau quedar amb ganes de més i vau treure el vostre primer disc "Rockferatu", què me'n podeu explicar del temps viscut, d'aquest nou projecte i del títol del disc?

- Nosaltres hem tingut la sort de formar part d'un dels grups amb més prestigi de l'escena catalana. Va arribar el dia en que, com és natural, les coses s'acaben, i Sangtraït també es va acabar. Però ja sabeu, els músics sempre tenen el cuc de crear cançons i fer concerts per a ensenyar-les a la gent. No som cap excepció, i així va ser com vam treure el nostre primer àlbum "Rockferatu". De fet, aquest disc, havia de ser un disc en solitari d'en Joan Cardoner, però mira, les coses van com van i el món dóna moltes voltes, i va acabar sent un disc del nou projecte que van crear en Joan i en Martín, al que he tingut la sort de poder-hi entrar. 

 

- Amb aquest primer treball, vau aconseguir ser nominats i finalistes (2n lloc) com a millor disc de heavy de tot l'estat espanyol 2010 pels premis de la música independent. Que me'n diríeu del disc? Com s'arriba fins aquí?

- Sí. Em sembla que és el reconeixement a la feina ben feta. "Rockferatu" és un bon disc, amb bones cançons i amb un estil força personal. El que és curiós és que a Catalunya aquest fet no va ser comentat enlloc. La premsa no en va fer cap esment.

 

- Vau fer prop de 50 concerts per tot Catalunya i acabar la gira al festival Leyendas del Rock de Múrcia al costat de gent com Obús, Tierra Santa, Angelus Apatrida, Barón Rojo, Lujuria i Epica, entre d'altres. Una gran experiència, oi?

- Realment va ser una bona experiència de la que, per variar, la premsa catalana, ni tan sols l'especialitzada en música i espectacles, tampoc en va fer cap ressò. Per nosaltres va ser molt agradable. Ens hi van fer anar per què LGP inclou en la seva formació dos ex-membres de Sangtraït. Això ens va fer molta il·lusió, per què vam poder copsar que havíem fet història dins de la música no només a Catalunya, sinó que també es reconeixia la nostra feina a la resta de l'estat espanyol. Tot i que ens va tocar sortir a l'escenari en una hora molt dolenta, quan fotia una calor espantosa (el grup que tocava abans nostre va haver de deixar-ho per que un dels músics va caure desmaiat per la calor), tota la gent que hi havia en l'explanada, escoltant-nos, ens va rebre amb molt entusiasme i ens va recolzar cantant les cançons. I el millor va ser quan els hi vam tocar "Els Senyors de les Pedres" i "El vol de l'Home Ocell". Quina resposta de la gent! Tot-hom cantant i corejant-la... en català a Múrcia!. Va ser fantàstic!! Ara, a Catalunya, ningú no se'n va assabentar.

 

- I arriba el torn del segon cd, "Sancta Sanctorum" on decidiu fer honor als vostres orígens, traduir el vostre nom i tornar a cantar en català (escrivint lletres i cantant en Quim Mandado). Perquè l'heu anomenat així? Què en destacaríeu? Teniu l'èxit que esperàveu?

- Quan en Joan i en Martín em van demanar que cantés el segon disc jo no volia fer-ho per què el que volia era tocar el baix i divertir-me, sense haver d'estar pendent de recordar les lletres i sense les "neures de cantant". Ja sabeu, vigila els corrents d'aire... no beguis massa fred... ui, em sembla que avui estic una mica afònic.... Però a la fi em van convèncer que ho fes. 

 

El que els vaig dir és que jo només canto en català, i així ho vam fer. Ens ha sortit un disc magnífic a tots nivells, les cançons són collonudes, bones melodies, bons arranjaments, bones lletres, bon so... la crítica l'ha rebut molt bé. 

 

Ara bé, el que ens trobem és que en aquest nostre país, Catalunya, si no fas l'estil que està de moda o que agrada als quatre que "remenen les cireres" (en aquest moment ha de ser "folc-no-sé-què") no existeixes i estàs condemnat a que ningú, en els mitjans de comunicació més potents, no parli de tu. Per sort hi alguns mitjans més lliures i professionals que fan bé la seva feina i tenim molts seguidors que ens donen suport i que, cada vegada més, van omplint els locals on fem els concerts. El que passa és que si els mitjans no haguessin empobrit tant el panorama musical català, tant nosaltres com molts altres grups que no fan el que "està de moda", tindríem més possibilitats d'arribar al públic, i el públic tindria més oferta musical on poder triar, i això és riquesa cultural. 

 

- El primer single n'és "Lliures com l'Alè" i ja heu fet tres concerts presentant aquest disc. Com estar reaccionant el públic i la vostra gent? 

- La veritat és que estem molt contents de com van les coses. No volem fer tants concerts com vam fer amb "Rockferatu", per això triem més els llocs on anem a presentar el disc, i ens estem trobant una resposta molt bona. La gent ja va coneixent les cançons, les canta amb nosaltres i s'ho passa molt bé.

 

- El pròxim 14 de març a les 11 de la nit, us tindrem al Sielu de Manresa. Què ens hi podrem trobar?

- Doncs una hora i mitja de bona música, més potent que no pas ràpida, amb bones lletres i bones melodies, amb bases instrumentals contundents. Tot el "Sancta Sanctorum" alguna cançó de "Rockferatu" i com no podia ser d'una altra manera, alguna cançó del nostre passat. Això inclou, evidentment, i per que la gent també ho demana, alguna cançó de Sangtraït.

 

- Moltes gràcies i a seguir lluitant fent el que més us agrada, amb la vostra personalitat, tot i que sigui un estil de música del que no se li dóna el mateix suport que d'altres.

- Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos l'oportunitat d'arribar a la gent i que el bon vent que ens acarona ens dugui als ports de llibertat que desitgem.