Cardona ha donat aquest cap de setmana el tret de sortida als actes commemoratius del centenari de l'inici de l'explotació de les sals potàssiques amb un acte institucional celebrat al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. La commemoració vol recordar la transcendència econòmica, social i urbanística que va tenir la mineria al municipi i reivindicar també la memòria de la comunitat minera cardonina.

Un segle de transformació lligat a la mineria

L'acte inaugural del centenari s'ha celebrat a l'entorn dels pous Alberto i Maria Teresa, espais emblemàtics dels inicis de l'activitat minera subterrània a Cardona. La commemoració obre un cicle d'efemèrides que s'allargarà fins a l'any 2032 i que servirà per recordar l'impacte que va tenir el projecte impulsat per la Unión Española de Explosivos (UEE) sobre el desenvolupament del municipi durant bona part del segle XX.

La mineria de la potassa va transformar profundament Cardona des del punt de vista econòmic, social i urbanístic. L'arribada de l'activitat extractiva va comportar la construcció de colònies mineres, l'arribada de mà d'obra procedent d'altres territoris i una nova configuració social vinculada a la vida de la mina.

Un audiovisual per recuperar la memòria minera

Durant l'acte s'ha presentat el projecte audiovisual Centenari de l'inici de l'explotació de les sals potàssiques de Cardona, impulsat conjuntament per l'Arxiu Històric de Cardona, la Fundació Cardona Històrica i l'Ajuntament de Cardona.

La producció recupera moments dels inicis de la mineria potàssica i de la vida de la comunitat minera a través d'una seixantena de fotografies històriques tractades amb tecnologia d'intel·ligència artificial. Les imatges permeten reviure escenes de treball a l'interior de la mina, la quotidianitat a les colònies mineres i els canvis socials que va experimentar el municipi durant les primeres dècades del segle passat.

L'audiovisual posa especial atenció en les persones que van protagonitzar aquell període històric, més enllà de la dimensió estrictament industrial de les explotacions. La voluntat dels impulsors és reivindicar la memòria col·lectiva vinculada a la mineria i preservar el llegat humà i social d'aquella etapa.

Per contextualitzar aquest passat, durant l'acte també es va reproduir un fragment sonor conservat per Ràdio Cardona amb el testimoni de Fernando Méndez, un dels primers miners de l'explotació, enregistrat l'any 1984.

Un programa commemoratiu fins al 2032

El projecte commemoratiu pretén anar més enllà del record de l'activitat extractiva i abordar també les conseqüències socials i històriques que la mineria va tenir sobre Cardona i la seva població.

Al llarg dels propers anys es programaran activitats dedicades a episodis clau de la història contemporània del municipi, com la construcció de les colònies mineres, les migracions obreres, les reivindicacions laborals o conflictes socials destacats com la vaga de les Nou Setmanes o la revolta anarquista de 1932.

La commemoració també permetrà aprofundir en l'evolució de les lluites socials i sindicals de la comunitat minera durant períodes com la Segona República, el franquisme i la transició democràtica.

Representació institucional

L'acte institucional va comptar amb les intervencions de l'alcaldessa de Cardona, Lluïsa Aliste; del director de l'Arxiu Històric de Cardona, Andreu Galera; del director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC) i antic gerent de la Fundació Cardona Històrica, Albert Tulleuda; del president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández, i del director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central, Xavier Cano.

La commemoració s'ha celebrat coincidint amb el V Congrés Internacional sobre la Sal i la Festa de la Sal, reforçant el paper de Cardona com a referent patrimonial i cultural vinculat a la història minera i salina de Catalunya.