Manresa acollirà aquest dissabte la setena Trobada de cors socials de Catalunya. Consistirà en una sèrie d'activitats de convivència i de treball conjunt, al matí, i en una cantada pels carrers i les places del centre de la ciutat, a la tarda. En aquests moments, a Catalunya hi ha uns vint-i-cinc cors socials censats i en actiu. La primera trobada de cors socials va tenir lloc l'any 2015 i d'ençà s'han fet a Sabadell, el 2016; Barcelona, 2017; la Floresta, 2019; Girona, 2022, i Igualada, 2023. A Manresa s'hi esperen catorze cors diferents amb unes 170 persones de diferents llocs de Catalunya, inclosa la Catalunya Nord.

Els cors socials, un fenomen europeu de música reivindicativa

L'existència de cors socials no és només un fenomen català, sinó que està estès per tot Europa, quasi sense excepció, amb diferents accents locals.

D'alguna manera, els cors socials representen una quarta onada en la història del cant coral. La primera van ser els cors de Clavé, a la segona meitat del segle XIX. La segona, els orfeons, a finals del XIX i principis del XX, sota l'impuls del Modernisme i, més tard, del Noucentisme. En tercer lloc, les corals nascudes a partir dels anys 60, amb els aires de canvi que aporta aquella dècada del segle XX. I avui, i des del començament d'aquest segle, els cors socials.

Incordis, música coral per ajudar a canviar la societat

El cor manresà Incordis farà d'amfitrió de la Trobada. Incordis és un col·lectiu de persones que des del 2013 es troben a redós de l'Ateneu La Sèquia, de Manresa. El seu objectiu és cantar un repertori que ha estat significatiu en uns llocs i uns moments històrics molt diversos -des del segle XVII fins a l'actualitat-, com a expressió de grups que han lluitat per la justícia i la millora de les seves societats. Ha cantat les lluites per la propietat de la terra o contra l'esclavatge i la discriminació racial; l'exili i les migracions; la violència de gènere, o la manca d'habitatges dignes. I ho ha fet amb himnes immensament populars o amb cançons amb prou feines conegudes, però totes plenes de consciència, compromís i lluita.

Tot i que el repertori és, probablement, la senya d'identitat més visible d'Incordis i de la resta de cors socials, el cor manresà es caracteritza també per entendre el fet coral, musical i artístic com una forma de lluita i una via per al canvi social. En conseqüència, també explora formes més innovadores de funcionament de les corals, que siguin més horitzontals i d'acord amb tot allò que canta: la visió de gènere, el respecte pel medi, el rebuig a la violència...