Dimecres es va inaugurar l'exposició sobre la Guerra de Successió. Foto: Sussi Garcia El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcobero, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, van inaugurar dimecres l'exposició itinerant "Catalunya i la Guerra de Successió" que es podrà visitar fins al 22 de juny al Centre Cultural el Casino, en un acte que va comptar amb la presència d'una cinquantena de persones.
L'exposició vol apropar el coneixement sobre aquest fet històric, la Guerra de Successió i sobretot els fets de l'11 de setembre de 1714 arreu del territori amb l'objectiu de fer reflexionar els visitants sobre el valor de la llibertat i el dret dels pobles a escollir lliurament i democràticament el seu futur.
La mostra itinerant proposa presentar la Guerra de Successió com un conflicte d'abast internacional en el qual Catalunya va participar de manera directa. Posa l'accent en el binomi Catalunya-Europa a la vegada que explica la guerra de Successió com la primera guerra civil peninsular remarcant les conseqüències que es van derivar de la derrota de l'austriacisme.
Un dels elements temàtics més poc coneguts pel gran públic que pot aportar l'exposició són els fets de la victòria catalana de 1705-1706 i l'establiment de la cort reial de Carles III a Barcelona. A banda, vol fer notar la contraposició entre el model pactista, parlamentari i republicà del constitucionalisme català i el model absolutista de la monarquia borbònica, d'arrel francesa però també castellana.
El recorregut es construeix al voltant dels àmbits següents: El plet dinàstic; Entre Borbons i Àustries; L'austriacisme al poder; La marxa de la guerra; La resistència a ultrança; La nació sotmesa; El nou ordre borbònic i L'exili.
La mostra també reflecteix el fets als Bages
La mostra itinerant tindrà una ampliació centrada específicament a la comarca del Bages i es tractaran temes de vital d'interès d'aquesta etapa històrica com van ser; el front de guerra a la Catalunya Central (1711): la campanya de Prats de Rei i Cardona (1711); Terra cremada. El duc de Pòpoli i els incendis de Manresa, Salelles, Sallent i el Lluçanès; El moianès Rafael de Casanova, conseller en cap de Barcelona l'11 de setembre; La Resistència a l'interior: el marquès del Poal i la fortalesa de Cardona; el general Ignasi Picalqués i Viladoms i els combatents del Bages.
