El web dedicat a Joaquim Amat-Piniella del portal Memòria.cat s'enriqueix a partir d'aquest dijous amb la incorporació de dues obres de teatre inèdites que l'escriptor manresà va escriure durant els anys cinquanta.

Els seus títols són K.O. i Setmana de festes. Són dues peces teatrals que es conserven al fons Joaquim Amat-Piniella de l'Arxiu Comarcal del Bages, procedents de la donació de Marcel Amat Llaveries. Les dues són mecanografiades i Setmana de festes incorpora alguns afegits manuscrits del mateix Amat. Amb l'objectiu de facilitar-ne la lectura i l'estudi, el portal reprodueix les fotografies de totes les pàgines dels originals i n'ofereix la transcripció completa. 

No es coneix la data exacta de creació, però, segons el filòleg Jordi Estrada, l'epistolari entre Amat-Piniella i Agustí Bartra, que es va publicar fa un temps a Memoria.cat, n'ofereix pistes. En una carta del 22 d'octubre del 1953, Amat parla d'una de les dues: "em veig negre per arribar al cap de mes. He provat de trobar alguna feina editorial per omplir les hores sobreres, però tampoc surt. En vista d'això, amb un excel·lent amic meu hem començat una col·laboració literària, el primer resultat de la qual ha estat una comèdia que no podem estrenar (momentàniament és aquest l'únic obstacle) perquè no hi ha companyia catalana". I afegeix: "L'estem posant en net per enviar-te-la. Esperem que un cop l'hagis llegida, ens facis el favor de presentar-la al premi Emma Alonso".

Tot fa pensar que es referia a l'obra de teatre K.O., ja que en una carta posterior, del 23 de desembre de 1953, anuncia a Bartra l'enviament de l'obra i li demana l'opinió. "Un d'aquests dies, ja mecanografiada, t'enviarem la comèdia K.O.. La nostra idea ha estat fer una obra "representable", és a dir, de to corrent, sense propòsits experimentals ni renovadors. Ens interessaria que el jurat tingués esment d'aquest propòsit, ja que a l'hora de jutjar el llenguatge dels nostres personatges, podran observar que parlen com la gent del carrer parla a Barcelona avui dia". El nom d'aquest "excel·lent amic", coautor o col·laborador de l'obra, és desconegut.

K.O. situa l'acció en el món de la boxa, utilitzat com a escenari i metàfora de la lluita per la supervivència social. La sala de combats es converteix en un espai on afloren passions, corrupteles i manipulacions, mentre la societat espectadora observa i s'entreté en la caiguda dels altres.

Setmana de Festes és una comèdia que retrata els embolics, les enveges i les tensions soterrades que afloren en plena setmana festiva d'un petit poble de muntanya. Amat-Piniella hi denuncia la hipocresia, la necessitat d'aparentar i el joc de màscares que sovint governa la vida col·lectiva. El resultat és una paròdia àcida de la societat local.

Ambdues obres demostren l'habilitat d'Amat-Piniella per a la comèdia i la sàtira, i evidencien la seva voluntat de retratar la realitat de la societat amb una mirada aguda i compromesa.

En el web, el filòleg Jordi Estrada fa una anàlisi i valora els arguments de les dues obres.

L'escriptor Joaquim Amat-Piniella és conegut sobretot per K.L. Reich, una obra cabdal de la literatura concentracionària. Però també és autor de Les llunyanies (Poemes de l'exili) i de les novel·les El casino dels senyors, Roda de solitaris, La pau a casa, La ribera deserta, Retaule en gris i La clau de volta, aquestes dues darreres publicades pòstumament. El seu primer llibre, Ombres al calidoscopi, sobre semblances de diferents personalitats manresanes, el va escriure amb només vint anys.

Gran seguidor de l'actualitat teatral -i també del cinema, la música i les arts- Amat-Piniella fou un espectador habitual de la cartellera teatral barcelonina i manresana dels anys trenta i va publicar al diari manresà El Dia múltiples opinions i crítiques teatrals.

Jordi Estrada, en el seu escrit, assenyala, entre moltes altres consideracions, que Amat-Piniella probablement va redactar aquestes dues obres en part "per contribuir modestament al redreçament cultural i teatral del país i també per mirar de complementar la migradesa del sou com a escrivent en una casa comercial". Cal recordar que als anys 50 "el panorama teatral a Catalunya i en català és força desolador". Estrada també evoca un article d'Amat-Piniella, Teatre popular, publicat el gener de 1935, on defensava un teatre capaç de divertir i emocionar: "Al capdavall és el gros públic el que anant al teatre ha de salvar-lo de la crisi".

L'autor del web dedicat a Joaquim Amat-Piniella és Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història de Manresa.