
Ramon Molera (1922-1983) es va fer esperantista als quinze anys amb la confiança d'estendre l'esperanto per tot el país en poc temps. Tot i no aconseguir aquest ideal de joventut, el grup que va fundar a Moià va comptar amb desenes de membres als anys cinquanta. Des de casa seva van sortir centenars de cursos d'esperanto per correspondència quan encara no existia Internet ni eines d'aprenentatge com Lernu. Molera va ser delegat d'UEA i representant de nombroses revistes d'esperanto. La seva passió per la llengua internacional li va dur a reunir una fantàstica col·lecció de llibres i sobretot de revistes d'esperanto.
La seva filla Anna María, membre de KEA, continua amb l'actualització d'una biblioteca que compta entre d'altres amb la primera revista editada en esperanto pel mateix Zamenhof a l'any 1889.
La tasca de catalogació la va realitzar la pròpia Anna Maria Molera junt a Lluís Hernández, fundador del museu de Sant Pau d'Ordal, i l'hongarès Árpád Máthé i va donar fruit l'any 2010 amb la publicació de "Bibliografio de periodaĵoj en aŭ pri esperanto", un volum de més de mil pàgines amb informació sobre 14.143 revistes editades a tot el món en 120 anys.
A banda, la biblioteca ha dut a terme la digitalització del seu catàleg de llibre i revistes mitjançant l'última versió del programa OpenBiblio, de codi obert i traduït a l'esperanto, amb el suport del traductor esperantista Javier Guerrero. Avui el seu fons consta de més de 4000 llibres i d'unes 2300 revistes que ja es pot consultar per internet. Amb la posada en línia d'aquest catàleg, ja són tres les grans biblioteques estatals els catàlegs de les quals es poden consultar en la xarxa.
- Biblioteca Juan Régulo Pérez de la Federación Española de Esperanto
- Biblioteca del Museu d'Esperanto de Subirats
- Biblioteca Ramon Molera Pedrals (c/ Palau, 17, de Moià)