Després de quinze mesos d'activitats obertes al país i al món, l'Abadia de Montserrat ha posat punt final a les celebracions del seu Mil·lenari al mateix lloc on van començar: la Basílica de Santa Maria. La cloenda s'ha fet amb les II Vespres de la Immaculada Concepció i la interpretació del Te Deum del Mil·lenari, un acte carregat de simbolisme, música i agraïment col·lectiu.

Un tancament fidel a la tradició montserratina

La clausura del Mil·lenari s'ha celebrat amb un ofici solemne que reflecteix l'essència espiritual i comunitària de Montserrat. Les II Vespres, pròpies de la Litúrgia de les Hores, han estat cantades per la comunitat benedictina, amb la participació de l'Escolania de Montserrat i la Schola Cantorum, seguint la tradició del monestir.

Abans de l'inici del Te Deum, l'abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, ha adreçat unes paraules de gratitud destacant el sentit profund d'aquests quinze mesos de celebració. L'abat ha subratllat la voluntat de l'abadia d'afrontar el present amb esperança, combinant tradició i innovació, i fent arribar el missatge benedictí a una societat diversa i oberta.

Un Te Deum coral com a acció de gràcies

El moment central de l'acte ha estat la interpretació del Te Deum del Mil·lenari, una obra encarregada al compositor Josep Ollé amb la voluntat que fos plenament arrelada a l'esperit montserratí. La interpretació ha reunit un ampli conjunt musical sota la direcció de Xavier Puig, amb la participació de l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orfeó Català, la soprano Elionor Martínez, el tenor Ferran Mitjans, l'organista Joan Seguí, l'Escolania de Montserrat i la Schola Cantorum.

L'obra, estructurada en sis moviments, ha volgut expressar l'alegria i el sentit d'acció de gràcies compartida, amb una dedicatòria explícita a la Mare de Déu de Montserrat, a la comunitat benedictina i a totes les persones que al llarg dels anys han trobat acolliment a la muntanya.

Una cloenda simbòlica amb llum i paraula

Un cop finalitzat l'ofici, la solemnitat s'ha traslladat a l'exterior de la basílica amb una acció lumínica de gran impacte simbòlic. Diversos focus han il·luminat el cel formant un ventall visible més enllà de Montserrat, mentre un feix de llum connectava la muntanya amb l'horitzó de Barcelona, en direcció a la Sagrada Família.

Paral·lelament, projeccions sobre la roca de Montserrat han anat revelant els mots del lema del Mil·lenari -Ora, Lege, Labora, Rege te Ipsum, In Communitate- com a llegat de valors que la comunitat benedictina vol preservar i transmetre més enllà d'aquesta commemoració.

Un Mil·lenari que ha superat totes les expectatives

El balanç global de les celebracions confirma l'abast excepcional del Mil·lenari de Montserrat. Inicialment concebut amb l'objectiu simbòlic d'assolir mil actes en mil anys d'història, el projecte s'ha tancat amb un total de 1.235 activitats, impulsades tant per l'abadia com per entitats col·laboradores.

Aquest intens calendari s'ha traduït en una participació directa d'unes 620.000 persones i ha abraçat àmbits molt diversos, des del religiós i el cultural fins a l'acadèmic, el musical, el solidari i l'associatiu, reforçant la transversalitat de la commemoració.

Projecció internacional i gran impacte comunicatiu

Les celebracions han transcendit l'àmbit català, amb presència a capitals europees com Brussel·les, París i Roma, on també s'ha dut la música i el missatge de Montserrat, inclosa una visita al Vaticà amb salutació institucional al Sant Pare.

L'impacte s'ha multiplicat a través dels canals digitals: el canal de YouTube de l'Abadia ha superat l'1,6 milions de visualitzacions, mentre que les xarxes socials oficials han acumulat més de 14 milions de visualitzacions.

Amb aquest balanç, l'Abadia de Montserrat clou les celebracions dels seus primers mil anys amb un agraïment explícit a totes les persones, entitats i institucions que han fet possible un Mil·lenari que ha anat molt més enllà de la muntanya i que deixa un llegat espiritual, cultural i comunitari de llarg abast.