La comissió Conservem el teatre Conservatori, formada inicialment per l'Associació cultural El Galliner, Cine Club Manresa i Imagina't – Xarxa d'espectacles han emès un comunicat en el que volen expressar la seva preocupació per la proposta d'enderrocament del teatre Conservatori i la seva substitució parcial per un centre comercial que preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa, en fase de redacció. Els preocupa especialment que s'hagi inclòs en l'avanç del pla sense que hagi estat objecte d'un debat ampli i transversal per valorar-ne avantatges i inconvenients i, sobretot, considerar l'eventual impacte negatiu que aquesta mesura podria arribar a tenir en la vida social i cultural de la ciutat.
La desaparició del teatre Conservatori alteraria la dotació actual d'equipaments de Manresa i la seva capacitat per acollir activitat cultural, tant en termes de volum com d'adaptabilitat a diferents formats i gèneres. Per això, aquestes entitats consideren que qualsevol intervenció que en faci perillar la seva continuïtat hauria de tenir en compte que:
1. És un equipament que té activitat periòdica i continuada, amb una mitjana de 50.000 espectadors anuals.
2. A més de la sala principal, acull també la sala Sant Domènec, un espai de formació i assaig, especialment dedicat al circ.
3. Té una funció complementària de les dues sales, gran i petita, del teatre Kursaal, com a espai amb un aforament mitjà (450 localitats).
4. És un teatre amb una llarga història a la ciutat (135 anys), que ha generat una vinculació sentimental estreta amb la seva gent, sigui com a escenari de records personals sigui com a marc que dóna rellevància a activitats de grups i col·lectius.
5. Forma part d'un complex arquitectònic valuós, amb elements protegits integralment com les restes del claustre del segle XVIII i d'altres també d'interès històric i/o patrimonial com el refugi antiaeri de la Guerra Civil, la façana principal de la Muralla o el mateix teatre, a la italiana amb decoració d'estil neoclàssic.
6. Com a equipament cultural, contribueix a donar valor al Barri Antic i exerceix de pol d'activitat que repercuteix positivament en els comerços i restaurants de la zona.
D'altra banda, també creuen que els arguments de tipus urbanístic i comercial que sustenten la proposta són compatibles amb opcions alternatives menys traumàtiques per al teixit sociocultural de la ciutat. Pensem que:
1. La connexió entre el Passeig de Pere III / Carrer Guimerà i el nucli antic és important però no ha de passar necessàriament per l'enderrocament del teatre, que es pot integrar perfectament en aquest objectiu. De fet, recentment s'han assajat experiències amb prou bons resultats com ara tancar la Muralla del Carme al trànsit per tal de facilitar la mobilitat dels vianants.
2. Si bé és cert que el teatre Conservatori ha d'afrontar, a curt-mig termini, una rehabilitació a fons que pot ser costosa, també ho és que el seu enderrocament planteja altres costos com el mateix enderrocament o la necessitat de construir/adequar altres espais per acollir la seva activitat.
3. Espais com l'auditori Sant Francesc o la sala Els Carlins (que cal recordar que són de titularitat privada) no poden suplir eficientment la funció que actualment té el teatre Conservatori com a equipament municipal per allotjar espectacles de dimensions mitjanes de companyies professionals o activitats escèniques de col·lectius locals.
4. Construir un centre comercial en una part del solar que ocupa actualment el teatre Conservatori significa privatitzar l'espai públic a partir d'una opció consumista que, a més, no respecta el petit comerç local ni té perquè fer més permeable el nucli antic a la resta de la ciutat.
5. La capacitat d'atracció d'un centre comercial no és necessàriament major que la que pugui generar un equipament cultural ben dinamitzat i amb activitat continuada al llarg de tot l'any.
Finalment, les entitats subscriptores d'aquest document constaten que, per la seva transcendència, la proposta d'enderrocament del teatre Conservatori i el canvi d'ús d'aquest espai central de la ciutat requereix un debat serè, obert i participatiu en què es puguin valorar els arguments a favor i en contra d'aquesta mesura i posar damunt la taula diferents alternatives.
