Sí, era el diumenge d'Aixada. I sí, els carrers del Centre Històric de la ciutat estaven plens de gent. Com aniria, el quart concert de Tarima, tenint en compte aquest context? La resposta va superar les expectatives dels organitzadors amb escreix. Una cinquantena de persones van acostar-se al bar Nais per veure i escoltar l'única incorporació internacional de la programació d'aquest cicle musical: Wyke, una cantautora holandesa que fa mesos que resideix a Barcelona i que és coneguda, al seu país, per haver compost cançons per anuncis televisius i pel·lícules.

El repertori de cançons pròpies cantades en llengua anglesa es van caracteritzar pel seu so melancòlic i nostàlgic. Només amb un micròfon i una guitarra, l'holandesa va anar desxifrant, sense perdre la dolçor, el significat de cada peça, cadascuna d'elles de contingut autobiogràfic. I és que una de les seves màximes per apropar-se al públic és precisament aquesta: la d'explicar, sense pudors, els capítols vitals que l'han anat inspirant per confegir les seves melodies.

El recital, hipnòtic i molt aplaudit, va cloure amb una cançó cantada en català, també pròpia, i amb les versions de Creep; Stand by me, i Fly me to the moon.
El cicle Tarima seguirà, diumenge vinent (4 de març) amb l'única sessió teatral de la programació, a càrrec de la manresana Núria Dalmau i les seves companyes d'escena Alba Latorre, Júlia Cruz i Paula Guerrero. L'espectacle, com ja és habitual, començarà a dos quarts de set de la tarda.