Sean Scully converteix Santa Cecília de Montserrat en un centre d'art

L'objectiu és que la instal·lació s'obri al públic a mitjans del 2015

Publicat el 27 de juny de 2014 a les 18:44
Al centre, l'artista Sean Scully i el director del Museu de Montserrat, el Pare Josep de C. Laplana, davant del Monestir de Santa Cecília de Montserrat. Foto: Estefania Escolà


L'artista d'origen irlandès Sean Scully convertirà el Monestir de Santa Cecília de Montserrat, que actualment es troba en rehabilitació, en un gran centre d'art. De moment, Scully ja té enllestides les obres de gran format que hi vol exposar, però aquest dijous ha visitat l'estat dels treballs de restauració per tal d'adaptar el millor possible l'obra a l'espai i "veure si encara s'hi pot encabir més art". Tot i que el resultat restarà incògnit fins al final perquè l'artista improvisarà fins l'últim moment, Scully ha avançat que hi exposarà tres obres de gran format. A més, també vol instal·lar uns vitralls a l'absis del temple. L'objectiu és que el centre s'obri al públic a mitjans del 2015.
 
Scully ha visitat aquest dijous al matí l'estat dels treballs de restauració del Monestir de Santa Cecília de Montserrat per tal d'adaptar la seva obra a l'espai i veure si és possible incloure-hi més art. De moment, tot i que el resultat final resta encara incògnit, l'artista sí ha avançat que, a l'interior de l'església, s'hi exposaran tres obres de gran format, que ja té del tot enllestides. 
 
Una d'elles estarà dedicada a Santa Cecília, patrona dels músics; Una altra serà una reproducció de l'obra 'Holy', una al·legoria al Viacrucis amb 14 quadres de petit format que volen representar el dolor humà. L'obra tindrà una frase en llatí dedicada a la seva ja desapareguda mare; La tercera obra serà un tríptic de colors grisos i negres que vol representar la tragèdia humana. 
 
Aquestes tres obres de gran format s'instal·laran sobre metall, ja que l'artista creu que és la millor manera de protegir-les de les possibles inclemències climatològiques de la zona. Un dels treballs, el que estarà dedicat a Santa Cecília, s'exposarà a l'església de Cadaqués al llarg d'aquest estiu. 
 
A banda d'aquestes tres grans obres, que ha qualificat de "monumentals", l'artista també ha delatat que a l'absis hi vol instal·lar uns vitralls petits, que seran làmines de vidre il·luminades pel darrera. "Vull donar una sensació espiritual i minimalista", ha explicat. 
 
El Pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, ha explicat que la intervenció que farà Sean Scully a l'interior de Santa Cecília podria ser considerada com un paral·lel en el segle XXI de la que va fer Henry Matisse a la capella del Roser de Vence (Alps Marítims), el 1950".
 
Una obra "musical"
Scully ha explicat que la seva obra és "musical" i ha dit que es tracta d'un treball "abstracte i ocupat per l'espiritualitat". "La meva obra no és complicada. Pel visitant, és simplement una qüestió d'estar preparat, gaudir i col·laborar amb l'obra", ha dit.
 
Una amistat amb Montserrat
Scully ha explicat que Montserrat "es pot sentir". "És una muntanya amb esperit propi. Com un dibuix fet per Déu, molt suau, sense angles durs, íntima i amable", ha explicat. L'artista ha reconegut que fa més de 18 anys visitava la zona gairebé cada setmana. 
Però la relació de l'artista amb Montserrat va més enllà. Scully manté una estreta amistat amb el directori del Museu, el Pare Josep de C. Laplana, qui va batejar el seu fill Oisin, a qui Laplana li va oferir el nom de Benedicte. 
 
Laplana ha explicat que va oferir a Scully la possibilitat d'exposar al Museu de Montserrat, però l'artista s'hi va negar perquè no li agraden els museus i perquè volia un lloc "especial". "Se'ns va ocórrer Santa Cecília i, quan ho va veure, al juliol del 2006, es va enamorar i va dir aquí, aquí, aquí vull la meva obra", ha explicat. 
 
El conjunt històric de Santa Cecília de Montserrat
L'origen del Monestir de Santa Cecília de Montserrat es remunta al segle X. L'any 1450 se'n va fer una primera restauració, i el 1811 l'exèrcit francès va incendiar el recinte religiós i l'edifici de la rectoria, que no van ser restaurats fins al 1862. L'última restauració del Monestir es va dur a terme l'any 1931 per Puig i Cadafalch.