
"Que mai no pari" és el nou espectacle que presentaran els Teràpia de Shock aquest proper divendres al teatre Kursaal de Manresa, un espectacle que inclou les noves cançons del seu darrer disc i les més emblemàtiques de la seva carrera musical, una carrera que va agafar un renom especial després de ser la banda sonora de la sèrie de Tv3 "Polseres vermelles".
Una acurada posada en escena amb elements representatius de la banda, unes projeccions dissenyades per a cada cançó, un so espectacular i una actitud impecable a sobre l'escenari fan que aquest sigui un xou espectacular, carregat d'energia i sentiments alhora. Teràpia de shock són: Ferran Massegú - veu i guitarra, Jaume Sucarrats - guitarra i veus, Albert Parés - baix i veus, i Gerard López - bateria
Les entrades per al concert, que costaran 15€ (12€ amb le Carnet del Galliner), es poden comprar a les taquilles del Kursaal, per telèfon (93 8723636) i per internet (www.kursaal.cat). Els estudiants de secundària, amb motiu del 10è aniversari del cicle Platea Jove, pagaran 5€.
"Que mai no pari"
Tres anys després del "Tota la nit", Teràpia de Shock torna ara ja amb el segell de la companyia Música Global. Aquest cop per presentar el seu últim disc "Que mai no pari", un disc que mostra clarament que els Teràpia de Shock han madurat com a persones i com a músics.
"Que mai no pari" és un disc produït per Miki Forteza i que ha estat enregistrat a Music Lan i Fortemusic.
Com en els anteriors discs, la música dels Teràpia de Shock reflexa molt bé el moment que viu la banda, en aquesta ocasió el disc dibuixa clarament el pas de la joventut al món adult en un món que s'ensorra lentament ple de contradiccions morals.
Un disc on totes les cançons estan fetes al carrer i de l'experiència vital, més enllà de la seguretat de la casa, farcit dels sentiments d'una realitat que els cau al damunt... És el dibuix d'uns joves que entren a la maduresa mentre intenten entendre el món en el que viuen.
En aquest disc els Teràpia de Shock presenten un so més madur, més bregat, on barregen el Pop, el Punk, el Rock'n'roll, l'Indie, el Grunch, el Garage, com sempre amb un estil melòdic-descarat i amb lletres directes.