Vespre d'un dissabte de primavera. A dos quarts de vuit arribem a Cardona, fem un volt pels seus carrers, i, finalment, enfilem les escales cap al Teatre Municipal Els Catòlics. Avui ens espera l'obra teatral The Move (la mudança), escrita pel cardoní Jordi Santasusagna i dirigida per Núria Juberó. Sobre l'escenari els veurem precisament a ells, que, igual que són parella a la vida real, també ho seran en l'obra. 

La peça teatral és una sitcom, comèdia de situació, que va guanyar el Premi El Galliner de textos teatrals 2024, un guardó inclòs en els Lacetània que promou Òmnium Bages-Moianès. Precisament, arran de rebre aquest premi, l'obra es va representar amb èxit a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa. Es tracta d'una sitcom teatral o comèdia de situació, que inclou un grup recurrent de personatges carismàtics en un format en el qual hi ha un guió de caràcter humorístic desenvolupant-se en un entorn comú, que, en el cas de The Move és l'estança d'una casa plena de les caixes d'una mudança. 

Son les vuit tocades i ja som dins del teatre, juntament amb espectadors de diferents edats. I de cop, apareix el personatge del Jordi (que du el seu mateix nom) parlant amb un aparell d'intel·ligència artificial (IA), que, amb veu femenina, li contesta les preguntes. El primer que em sorprèn és aquest aparell (cacharro, trasto..., com li dirà la Núria al llarg de la representació) que emet una llum de color rosa i que respon al nom d'Alícia. L'objecte ajuda el Jordi a escriure la novel·la que té entre mans, de manera que, per a ell, és un aparell imprescindible. Per a la Núria, però, no serà gaire més que un entrebanc entre ella i el Jordi. 

Si el Jordi és un projecte d'escriptor, la Núria ho és d'influencer, aquest ofici nou aparegut a l'entorn de les xarxes socials que consisteix a fer contingut per anar engreixant el nombre de seguidors. L'ambició de tots dos provoca una sèrie d'esdeveniments d'allò més surrealistes que, inevitablement, ens fan riure. 

La nit prèvia a la mudança no té res de plàcida, cosa que a la Núria ja li va bé, perquè així pot publicar novetats a les xarxes i obtenir moltes visualitzacions. El Jordi primer es vol desvincular de les xarxes, però al final també entra en el joc d'utilitzar-les. 

M'encanta el personatge de la Núria, superficial i histriònic de cap a peus, que en ocasions fa riure només d'obrir la boca. Les seves aspiracions de popularitat són immenses, fins i tot a costa d'explotar situacions espinoses i enrevessades. Tot i això, em cau bé aquest personatge murri i irreverent, que arriba a tenir gelosia de l'aparell d'IA. 

El Jordi no es queda curt i protagonitza moments centrats en l'humor absurd. En ocasions és àcid amb la seva parella. Li costa entrar en la dinàmica de les xarxes, però, quan ja ha trencat el gel, se'n serveix. Malgrat tot, arriba un punt en què les xarxes se'ls giren en contra. El desencís entre ells és tal que arriba un moment en què es plantegen viure l'un sense l'altre. Seria una llàstima, penso, amb els moments ocurrents i graciosos que ens fan viure.

El punt final de l'obra em fa pensar en si podria tenir una segona part. Jo ja m'imagino aquell parell de personatges ambiciosos continuant les seves aventures amb alguna mentida per tenir més seguidors. Ben mirat, la ficció i la realitat conviuen sovint a les xarxes socials. Podem penjar unes imatges idíl·liques i, en canvi, estar-ho passant fatal per dintre. Aquesta és una gran contradicció dels nostres temps. 

D'altra banda, els dispositius electrònics i la IA, que a l'obra esdevenen el tercer en discòrdia, encarnat pel personatge servicial però també murri de l'Alícia, ens canvien la vida a passos de gegant, i, en més d'un cas, segur que ja han estat una nosa, tal com passa a l'obra The Move.

Després d'aproximadament una hora i quart de representació, el teatre s'omple d'aplaudiments. La Núria i el Jordi, tant els de ficció com els reals, han aconseguit que ens n'anem a sopar amb un somriure a la boca.