.jpg)
'El somriure del botxí' es pot tornar a veure aquest cap de setmana. Foto: Joan Carles VidalLa veterana i hiperactiva companyia cardonina, El traspunt, ha dut a terme una nova fita artística amb notable èxit: la producció i estrena d'un musical de nova creació, "El somriure del botxí". La seva estrena va tenir lloc el passat cap de setmana i tornaran a reposar-lo els propers dissabte al vespre i diumenge tarda, al teatre municipal Els Catòlics de Cardona.
En uns moments en què aquest històric gènere s'està prodigant amb força per arreu del territori català, els cardonins del traspunt no han volgut ser menys i, després del muntatge d'alguns dels títols clàssics del repertori i del seu debut operístic l'any passat (amb un simpàtic muntatge de l'òpera bufa "L'elisir d'amore"), han decidit embarcar-se en el projecte de crear i produir una obra de bell nou. Per aquest motiu, han comptat amb la concurrència de dos autors locals, el narrador Jordi Santasusagna i el músic Xavier Ventosa, els quals han concebut un espectacle de menys de dues hores summament atractiu i entranyable.
Tot evocant el passat medieval de la vila ducal, Santasusagna ha teixit un argument d'ambientació netament romàntica (castells, coves, execucions públiques, botxins, bruixes, abats inquisidors...) a l'entorn d'un malaurat botxí (Bernat) que es debat entre sentiments i anhels contraposats. L'arribada de Blanca, la jove filla d'un mercader, al municipi, acabarà per fer-lo reaccionar i el precipitarà a enfrontar-se amb els deures i passions que l'oprimeixen. Com tota bona història romàntica, no hi faltarà el sacrifici d'una víctima innocent (l'amant / bruixa) i la presència d'un dolent molt dolent que, al final, passarà comptes dels seus actes. El text fa ús d'un llenguatge directe i planer, elaborat amb bona intuïció dramàtica i un efectiu sentit líric en els números musicals.
En l'aspecte musical, l'obra pren una volada francament envejable. El prolífic músic cardoní Xavier Ventosa, un jove compositor cridat a grans coses, ha sabut dotar a cadascuna de les escenes i personatges de l'obra d'un alè musical de gran inspiració melòdica i entitat dramàtica. Lluny de limitar-se a engalanar el text amb quatre tonades fàcils de compromís, ha sabut esprémer el pols dramàtic de l'obra, elaborant una partitura rica i variada, farcida d'idees i de troballes musicals que realcen amb escreix l'argument de l'obra i la dimensió humana dels personatges. Solucions que a voltes ens recorden puntualment a Lloyd Webber o Claude-Michel Schönberg però que tanmateix deixen entreveure una fecunda i prolífica inventiva musical. En aquests sentit, posats a trobar pèls als ous, tan sols hem de lamentar que la brevetat d'algunes escenes i números musicals no permetés desenvolupar més la inspiració d'alguns temes musicals presentats.
No obstant, tot plegat no hagués estat possible sense el luxe de poder disposar en directe d'una vintena de competentíssims músics de la Banda de Cardona - en aquest cas seria més ajustat parlar pròpiament d'orquestra – i d'un equip d'actors i actrius plenament posats en el seu paper i afinats (especialment destacables, el diumenge passat, les Elenes Ribera i Company, en els rols femenins, així com també Josep Ratera en el paper del beneit Jaumet). Una àgil i descriptiva posada en escena, realçada amb l'ús de projeccions, i una puntual il·luminació feren la resta.
Confiem que l'èxit de la iniciativa prolongui l'obra en escena i doni nous fruïts futurs "made in Cardona".
