Tal i com va avançar NacióManresa, un fons d'inversió xinès vol construir un cementiri multiconfessional a Monistrol de Calders i ara la Generalitat, a través d'Urbanisme, haurà de valorar la seva idoneïtat. És tracta d'un projecte pioner a Catalunya. De les 58,7 hectàrees de la finca, un 56% serà per al cementiri -amb 80.000 unitats com a màxim entre nínxols, tombes, panteons i columbaris-, mentre que un 38% serà espai forestal. La memòria ambiental de l'avantprojecte inclou la restauració d'una masia, actualment en mal estat, i la millora forestal de les pinedes així com la recuperació d'antics camins. L'Ajuntament valora que, a banda de recuperar una finca en desús, serà un "revulsiu" econòmic i social per a la zona.

Els impulsors defineixen el projecte com un parc-santuari que vol donar resposta a la voluntat creixent de la comunitat xinesa resident a Catalunya de poder disposar d'un espai funerari que segueixi els principis tradicionals de la seva cultura, com és la integració amb la natura i el feng-shui. Tot i així, l'espai també estarà obert a altres confessions.

La tramitació del projecte segueix el seu curs. Aquest estiu, han presentat a l'Ajuntament de Monistrol de Calders l'avantprojecte que inclou una memòria ambiental. Al document, al qual ha tingut accés l'ACN, es delimiten els espais i usos de la finca de la Masia de la Pahissa, que actualment està ocupada i amb un procés judicial obert. El fons d'inversió n'és el propietari. Dels més de 587.400 m2, uns 329.000 m2 seran per al cementiri (un 56% del total), 34.253 m2 per a serveis generals (masia, un 6%) i la resta, 223.900 m2 (38%) és forestal (incloent una pineda mediterrània). També hi ha previst un aparcament per a vehicles.

Segons el document, el disseny buscarà la creació d'espais "tranquils i de reflexió" amb una integració paisatgística per reduir el seu impacte. Així, inclourà zones enjardinades, bosc i la recuperació d'antics camins i pedra seca. Des de l'Ajuntament veuen bé que hi hagi previst poder recuperar camins que, actualment, estan tancats al públic ja des de l'entrada de la finca. Segons la memòria, el projecte és una "oportunitat" per rehabilitar elements de la finca, com és la masia i la massa forestal, un espai molt extens i en desús que es posarà al dia. També es buscarà l'eficiència energètica i el consum d'aigua.

"Busquem dinamitzar el municipi i la comarca"

Per a un municipi de 750 habitants, acollir el que podria ser el primer cementiri d'aquestes característiques a Catalunya pot ser un "revulsiu econòmic i social" i una oportunitat per posar Monistrol de Calders "al mapa". "El que busquem és dinamitzar el municipi", explica a l'ACN el seu alcalde, Arturo Argelaguer, que defensa que "sense inversions, un poble no pot avançar". En els últims anys han vist com l'atur s'estancava i com tancaven una part important de comerços. Des que s'ha començat a parlar del cementiri, s'han reactivat els lloguers i la venda de finques. "Ha crescut la demanda i he parlat amb propietaris amb ganes de fer inversions al poble", assegura.

L'alcalde té clar que "no vindran grans indústries al municipi". "Tenim una carretera que és corba rere corba", admet, si bé tenen "molta qualitat de vida" gràcies a l'entorn forestal que tenen. Argelaguer recorda que els promotors del projecte els van explicar que feia anys que buscaven terrenys per tot Catalunya i que, entre altres aspectes, els va interessar perquè "orogràficament s'assembla molt a la part del país d'on són originaris, la regió de Qingtian", d'on provenen la majoria de residents xinesos a Catalunya. Al poble no tenen cap veí amb orígens xinesos, però són a mitja hora de Manresa, per exemple, on hi ha una comunitat important.

Un agermanament, el primer pas

Aquest juny Monistrol s'ha agermanat amb una localitat xinesa, Dongyuan, en un viatge institucional, amb la presència de l'alcalde i l'arquitecte, que va servir per conèixer-se i avançar en possibles aliances. "Normalment, una empresa s'instaura a un lloc, paga els seus impostos i ja està; la cultura xinesa té un altre plantejament, el de veure què poden aportar allà on estan". En aquesta línia, els inversos, es van mostrar disposats a aportar entre 20.000 i 40.000 euros anuals a les entitats del poble, si bé encara no hi ha res signat. També es contempla la possibilitat que contribueixin en la millora d'equipaments com el camp de futbol o la piscina.

L'Ajuntament, a més a més, els ha demanat que prioritzin la contractació d'empreses i treballadors locals per al projecte, un punt que també es van mostrar a favor de complir. I en el cas de la creació d'allotjaments -un cementiri generarà un important moviment de persones-, se'ls ha demanat que ho facin al nucli urbà. Tot i això, l'alcalde és conscient que no podran "absorbir" tots els visitants. Per això, creu que també serà un benefici important per a la comarca.

Al marge de les inversions, l'alcalde també subratlla el "factor humà", com és el dret de les persones de ser enterrades seguint les seves tradicions culturals. "Es parla de cementiri xinès, però realment són persones catalanes, que han nascut aquí", conclou.

Si tot va sobre el previst, la tramitació podria allargar-se fins al 2026. I a partir de llavors, començar la seva construcció.