L'activitat constructiva creix un 7,5% a les Comarques Centrals, amb rècord de superfície visada

Destaca l'impuls de l'Anoia, amb un creixement del 238% en superfície visada i del Berguedà, amb un 100,2%; i en canvi el Bages i Osona pateixen una davallada del 54,5% i 12,5% respectivament

  • Grues en una construcció d'habitatges -
Publicat el 10 de juliol de 2025 a les 22:38

La superfície d'obra visada a les Comarques Centrals ha crescut un 7,55% durant el primer semestre del 2025, segons les dades presentades aquest dijous pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Amb un total de 165.750 m2 visats, es tracta de la millor dada semestral des que es va crear la demarcació. Malgrat el creixement de superfície, el nombre d'expedients ha caigut un 8,4%, fet que indica una tendència cap a projectes de més envergadura. En paral·lel, l'entitat reclama cautela davant la nova normativa urbanística impulsada pel Govern català.

Rècord en superfície visada i augment en rehabilitació

L'informe del COAC es basa en projectes d'execució visats, requerits tant per a obra nova com per a intervencions en edificis existents. Les dades revelen un augment significatiu de la rehabilitació (+13,3%), amb 56.110 m2 visats, tot i que molts projectes de reforma no estan subjectes a visat obligatori. Des del col·legi s'insisteix que cal apostar per la rehabilitació com a estratègia davant dels reptes climàtics i urbanístics. L'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, activa des del 2022, ha tramitat un 15,4% dels expedients de tot Catalunya des de les Comarques Centrals.

Pel que fa a l'obra nova, el primer semestre del 2025 s'han visat 108.596 m2, un 7,1% més que l'any passat. Aquesta xifra representa el 7,1% del total d'obra nova visada al país.

Fort increment d'habitatges visats

Un dels indicadors més destacats és l'augment del 23,1% en el nombre d'habitatges visats, amb un total de 492 habitatges nous a la demarcació, la millor xifra des del 2019. D'aquests, 82 (un 16,7%) són de protecció oficial, tot i que molts no requereixen visat i per tant podrien estar infrarepresentats a les dades del COAC. La superfície visada d'habitatge ha crescut un 8,6% i ha assolit els 114.233 m2, el 7,2% del total català. Pel que fa a altres usos no residencials, la superfície visada s'ha enfilat fins als 50.473 m2 (+10,2%).

L'Anoia i el Berguedà lideren el creixement; el Bages i Osona reculen

En l'anàlisi territorial, destaca l'impuls de l'Anoia, amb un creixement del 238% en superfície visada, i especialment Igualada, on s'han visat 28.475 m2, un 458% més que l'any anterior. Aquest augment es deu, en gran part, a un projecte d'edificis plurifamiliars amb 68 habitatges.

El Berguedà també registra una pujada notable (+100,2%), amb 2.588 m2 a Berga, un increment del 142%. Pel contrari, comarques com el Bages i Osona pateixen una davallada del 54,5% i 12,5% respectivament. Manresa, amb 12.063 m2, i Vic, amb 7.505 m2, continuen liderant la superfície visada a la demarcació, però amb un clar retrocés respecte al 2024.

Quant a l'habitatge, Igualada també encapçala el rànquing amb 107 habitatges nous (enfront dels 15 de l'any anterior), mentre que Manresa i Vic retrocedeixen: la capital del Bages ha passat de 168 a 76 habitatges visats, i la capital osonenca, de 40 a 26. Això representa una caiguda del 51,4% al Bages i un augment del 33,3% a Osona.

El COAC alerta del risc de pèrdua de qualitat amb la nova legislació

Malgrat les xifres positives, el Col·legi d'Arquitectes ha manifestat la seva preocupació per les conseqüències de la nova legislació urbanística derivada dels decrets llei 2/2025 i 3/2025. En una compareixença al Parlament el 30 de juny, el degà del COAC va advertir que la simplificació administrativa "pot comprometre la qualitat arquitectònica i la seguretat jurídica" si no es garanteixen els mecanismes de control tècnic.

Tot i celebrar la retirada del decret llei 2/2025 i la tramitació d'un nou projecte de llei, el COAC demana que s'hi incorporin millores com el visat obligatori per als projectes bàsics i la limitació de l'exempció de la Llei d'Arquitectura només als projectes de lloguer protegit.

L'objectiu de l'entitat és contribuir a assolir els 50.000 habitatges de lloguer protegit previstos per la Generalitat, però preservant la qualitat, la transparència i la independència professional en tot el procés constructiu.