
Com no podia ser d’una altra manera, el Chelsea va plantejar el partit de Londres de la mateixa manera que ho havia fet amb èxit a Barcelona, tancat a pany i forrellat basant el seu joc en la velocitat dels davanters per tal de llançar contraatacs. En aquesta ocasió, però, va marcar dintre dels primers vint minuts i això encara els va fer tancar més en la seva porteria. Ni l’expulsió d’Abidal quan faltaven 25 minuts per acabar el partit els va fer canviar de plantejament. Amb un joc espès i més voluntat que encert el Barça no va inquietar massa la porteria local tot i que dominava el control de la pilota. Els minuts anaven passant i cada cop es veia més lluny la possibilitat d’assolir el triplet somiat pels culés, fins que ja passat el temps reglamentari Iniesta va xutar una pilota a la frontal de l’àrea que va permetre la classificació del Barça per la final de Roma.
Si contra el Real Madrid la gent va sortir al carrer per a celebrar una golejada assolida amb autoritat i bon joc, contra el Chelsea s’ha sortit tot i que el partit ha estat molt travat i que s’havia passat molts nervis. Potser per això la gent que s’ha acostar a la Farola de Manresa -uns 400- a celebrar la classificació per a la final de la Champions vivia la celebració com si hagués estat molt a punt de no poder ser. La gent fent sonar el clàxon del cotxe, i les trompetes, botzines, banderes, bufandes i xiulets han estat presents a totes les celebracions de la comarca.