S'ha acabat. El Manresa va aconseguir a Sant Quirze del Vallès el que anava buscant des de feia mesos: l'ascens a 1ª Catalana. I ho va fer per la porta gran, davant el millor equip com a local (només havia deixat escapar un empat al municipal santquirzenc) i davant el millor equip al que s'havia enfrontat fins ara, no en va es va emportar tres punts del Congost a la primera volta gràcies a un futbol que va superar el conjunt manresà de totes totes. Llàstima que al Vallès no s'hagi volgut veure el triomf blanc-i-vermell (indiscutible) de la mateixa manera i que li passin al pilota de la derrota a l'àrbitre maresmenc Molina Peig, tal com ho van fer el dia que el San Mauro va gosar, amb dos jugadors menys, de treure un empat de la fortalesa santquirzenca. 

 

No em mou cap passió si dic que el Manresa va ser millor que el Sant Quirze durant tot el partit, tret dels primers cinc minuts, fins que Chema Aznar va convertir el clar penal que Iván Romera havia comés sobre ell mateix. Així començava el partit al Vallès, amb un líder que als 2' va gaudir d'una bona ocasió de Berni que el porter Jordi aturava en dos temps però que veia com l'ascens es posava costa amunt massa aviat amb el gol del pitxitxi de 2ª Catalana, l'ex jugador Chema Azanar, que enganyava per complet Moreno des dels onze metres. 

 

Però l'inici decebedor (més que res pel marcador que reflectia el municipal de Sant Quirze) va ser un miratge. Més encara quan als 15' l'autor del primer gol del matí havia d'abandonar el terreny de joc lesionat (poc abans Sergi Soler va efectuar un bon xut des de la frontal de l'àrea gran que Jordi es va trobar a les mans). L'home referència a l'equip entrenat per un altre ex del Manresa, Juan Carlos Rodríguez, deixava el seu equip orfe a l'avantguarda i aquí les possibilitats del Manresa de treure quelcom de positiu augmentaven considerablement. I així va ser. L'equip manresà es va anar refent del gol rebut  i va començar a tenir el domini de la situació. 

 

Del joc de uns i altres es desprenia que si algú havia de marcar aquest era un Manresa que cada cop s'aproximava amb més perill pels dominis de Jordi. I encara que el gol de l'empat es va fer esperar, per fi va arribar l'inici de la remuntada amb una doble rematada de Charly Lumbreras (la primera refusada per Jordi amb els peus) que va trobar el fons de la xarxa com a destí final de la pilota (38'). I a punt va estar el Manresa de marxar als vestidors a la mitja part amb avantatge al marcador si un altre xut franc de Charly Lumbreras no l'hagués refusat, novament amb els peus, un porter rival que va tenir molta més feina que no pas un Moreno que tan sols va rebre entre pals el xut des del punt de penal que significava l'1 a 0.

 

Les bones sensacions que desprenien el joc del Manresa a la primera part es va acabar de transformar en l'1 a 2 a l'inici de la represa (48'). Una bona jugada col·lectiva de tot l'equip bagenc es va culminar amb una passada en profunditat cap a Berni, qui des de la línia de fons va efectuar una passada de la mort que Noah va convertir en el camí del triomf pel Manresa. Només per una badada, per un desajust defensiu del Manresa, el Sant Quirze semblava que entrava de nou al partit gràcies al gol de Dani Quesada, qui sol davant Moreno establia de nou les taules a l'electrònic (52'). Però el Manresa tenia fam de victòria i d'ascens i no va trigar gaire a deixar les coses com les va deixar Noah a l'inici del segon període. Tres minuts després de rebre el gol de l'empat, una altra bona jugada col·lectiva de tot l'equip manresà va acabar per convertir-se en gol gràcies una bona assistència d'Alberto Criado cap a un Sergi Soler que va afusellar Jordi sense contemplacions. 

 

El Manresa cada cop creixia més en el seu domini i en el seu joc i, per contra, el Sant Quirze anava desapareixent del terreny de joc i alguns jugadors s'anaven destarotant veient com la segona plaça del grup s'anava esvaint. Com el capità Soria, expulsat per donar-li un cop de cap a Charly Lumbreras (minut 59). El domini era clar i evident, però el Manresa tenia que matar el partit abans de donar-li una altra oportunitat al seu rival. Alberto Criado va estar a punt de convertir un gol olímpic, però una gran mà del porter Jordi ho va impedir (63'). L'èxtasi, per fi, va arribar en una falta lateral penjada de manera sublima per Alberto Criado al cor de l'àrea. Allà va aparèixer Noah per marcar, amb el pit (o amb el cor, com vulgueu), el gol que seria definitiu (82'). Un gol que valia tres punts i un ascens (arran del gol també va ser expulsat Brian per insinuar-li al l'àrbitre que el Manresa "l'havia comprat"). La celebració dels jugadors manresans d'aquest gol no deixava lloc a dubtes: l'ascens era a tocar. Només calia que l'àrbitre fes sonar el xiulet tres cops. Als 90 minuts i 51 segons Molina Peig (no calia més afegit, doncs el Sant Quirze havia abaixat els braços) certificava que Manresa era ciutat de 1ª Catalana. I que el Centre d'Esports Manresa, a la seva manera, es sumava als actes de la Fira de l'Ascensió (mai més ben dit) que es celebra aquest cap de setmana a la nostra ciutat.

 

Fitxa tècnica

Futbol Club Sant Quirze del Vallès

Jordi

Milan

Soria

Gerard

Anzo

Peski

Torcal

Toni Murillo

Carlos (Francesc, 67')

Chema (Brian, 15')

Dani Quesada (Jandro, 63')

 

Centre d'Esports Manresa

Moreno

Ivan Romera (Balboa, 67')

Solernou

Alex Pérez

Ricky

Moha

Sergi Soler

Berni

Charly Lumbreras (Kevin, 60')

Noah (Rebollo, 85')

Alberto Criado (Tete, 83')

 

Gols

1-0 (5'), Chema, de penalti

1-1 (38'), Charly Lumbreras

1-2 (48'),Noah

2-2 (52'), Dani Quesada

2-3 (55'), Sergi Soler

2-4 (82'), Noah

 

Àrbitre

Sr. Molina Peig, de la delegació del Maresme;

Auxiliat per Dahbi Berradi i Roig Antoja.

 

Targetes

Gerard

Anzo

Peski

Carles Franc (tècnic)

Juan Carlos Rodríguez (tècnic)

Soria (vermella, 52')

Brian (vermella, 82')

//

Ivan Romera

Charly Lumbreras

Daniel Andreu (tècnic)

 

Camp

Municipal de Sant Quirze del Vallès, 150 espectadors.