Aquest Manresa ja ha fet història. Amb la victòria davant l'OAR Vic ja ha igualat, de moment, el millor inici del seu historial, que datava de la temporada 1962-63 amb cinc victòries a les cinc primeres jornades de lliga de 3ª Divisió. Ara té la possibilitat de batre aquest registre si aconsegueix el triomf la pròxima setmana al camp del Palau Solità i Plegamans. Si més no, el més important és anar sumant i fer-se un bon coixinet de punts per passar l'hivern ben calentet. Amb mitja part tot va quedar pràcticament decidit, doncs es va arribar al descans amb un rotund 3-0 al marcador. La represa va ser més light, encara que les ocasions no van faltar a la porteria d'Enciso, un porter que va ser clau per que el seu equip no sortís encara més escaldat de l'estadi del Congost.

 

Al primer minut de joc ja va aparèixer el perill a la porteria visitant, quan Berni va robar una pilota que va cedir perquè Miki López es presentés davant Enciso; el seu xut creuat, des d'una posició un xic escorada, va sortir fregant el pal. El bon inici manresà va tenir una parada obligada ja que el visitant Martí Prats va patir una greu lesió, que es va fer de manera fortuïta, que el va obligar a abandonar el terreny de joc per, posteriorment, sortir de la zona esportiva del Congost dins d'una ambulància. No obstant això, el Manresa va anar per feina i als 9' inaugurava el marcador quan una assistència de Charly Lumbreras va anar a peus d'Albert Criado, que va enfilar la porteria rival i va creuar la pilota sobre la sortida d'Enciso. Poc després era Charly Lumbreras qui tenia el gol als seus peus, però el seu xut a boca de canó va trobar l'oposició del porter rival, qui amb una bona mà enviava a corner (13').

Llegir la crònica sencera