Mentre hi ha vida hi ha esperança. Sense ser decisiu, el pas que va donar el Manresa amb la seva victòria davant el Farners pot ser el principi d'una més que desitjada recuperació anímica i esportiva. Queda clar que per apropar-se de nou a la salvació s'han d'encadenar, al menys, tres victòries quasi consecutives. I que per aconseguir la segona i la tercera sempre ha d'haver-hi una primera. Doncs, ja la tenim aquí. Ara és qüestió d'allunyar fantasmes, de que les lesions deixin de pul·lular pel vestidor manresà i de que la sort, d'una vegada, encara que només sigui una mica, s'aliï amb l'equip. Tampoc és demanar gaire. Diumenge, a l'altra Santa Coloma, la de Gramenet, l'equip intentarà abocar més gols a la flama de l'esperança, per seguir encara més vius.

El Manresa-Farners no va avorrir ningú, ans al contrari, va mantenir l'interes durant els 95' que va durar l'enfrontament entre dos equips que des de l'inici es van posar entre cella i cella la porteria contraria. El marcador final, set gols, és una simple conseqüència d'aquest fet. I encara es va quedar una mica curt. El ritme de l'inici de l'encontre va ser frenètic, amb continues anades i tornades d'una a altra àrea del camp, quelcom que van agrair tots els espectadors desplaçats al Congost en un matí molt agradable de temperatura. Els primers ensurts es van viure als dominis de Cañadas, que va tenir un parell de bones actuacions davant un xut creuat de Marc Vila (10') i d'un remat del mateix jugador des de la mitja lluna de l'àrea després d'una centrada des de l'esquerra d'Ivan García (16'). Però, ràpidament, a l'acció següent, el Manresa es va recuperar de l'ensurt i va fabricar una jugada des d'el darrera que es va culminar amb un darrer passe de Lamin sobre Joel, qui va encarar Blanquera per batre'l amb un llançament molt ajustat al pal. Feia quasi dos mesos que el Manresa, a casa, no es posava per davant al marcador. I no es podia deixar passar la oportunitat d'acabar bé el que bé havia començat. No obstant, el ritme del partit, sense descans, podia provocar que en qualsevol moment els colomencs fessin mal a l'àrea local. I aixi va ser quan als 29' una centrada des de la dreta la va caçar Marc Casas, a la mitja lluna, i, donant-se mitja volta sobre sí mateix, va fer passar la pilota ben ajustada al pal, fent inútil l'esforç de Cañadas per evitar l'empat. El ritme de joc del començament havia baixat una mica (era comprensible), però cap dels dos equips va deixar de mirar l'àrea contraria. Aquesta fam de gol va permetre el Manresa tornar a avançar-se a l'electrònic després d'un teva-meva entre Joel i Lamín, a l'interior de l'àrea, que va culminar el jugador gambià amb un xut creuat davant Blanquera (39'). L'arribada del descans va ser, en aquesta ocasió, un manà per vint-i-dos jugadors que ho van donar tot.

Si la primera part va ser entretinguda i atractiva per l'espectador, encara ho va ser més la represa. Els dos equips no es van donar cap treva i van continuar amb la vista posada a la porteria rival. La segona part va ser menys tàctica que la primera, va estar més trencada. Els dos tècnics se la van jugar i van arriscar, i d'aquí va sortir guanyador José Antonio Montes i els seus jugadors. D'inici, l'àrea de Cañadas va tornar a patir un ensurt. Aquesta vegada degut a una centrada-xut de Pitu Riart que es va passejar per davant de la porteria local. Dins del mateix minut (46'), el Manresa va tenir la resposta a peus de Joel, qui després de pispar la pilota a la defensa colomenca i de plantar-se sol davant Blanquera va engaltar un xut creuat que va anar de dins a fora i va fregar el pal sense trobar el camí del gol. El jugador cubà va tenir la sentència a les seves botes. Pràcticament un minut després, una centrada de Marc Vila des de la dreta de l'atac visitant la va poder rematar Padrós quasi a boca de gol, però va fer un misto del qual el Manresa va quedar molt agraït. Arribats a la darrera mitja hora de joc va quedar clar que el camp feia baixada cap a la porteria del gol nord, que era a on atacava el Manresa. Els blan-i-vermells va oferir els seus minuts de joc i, abocats a l'atac, van esborrar del camp un rival que cada cop veia Cañadas més lluny. El principi de la golejada va començar amb un eslàlom de Dani Arqués qui, des de camp propi, es va ficar dins la cuina del veí per batre Blanquera d'un tret sec i col·locat (60'). El Manresa encara no havia satisfet la seva fam de gols i, lluny d'acomodar-se, va continuar envaint les trinxeres visitants. Fruit d'això va arribar el 4-1 després d'una jugada de tiralínies entre Joel, Roma i Fran Rubio. Aquest darrer es va trobar un caramel al vèrtex de l'àrea petita que no el va desaprofitar amb un xut creuat i molt ajustat (70'). Només dos minuts després, una altra gran jugada del Manresa va acabar en un gol anul·lat a Lamin per fora de joc. L'equip estava tan engrescat que mentre ho celebraven fent pinya a terra, el Farners els va fer tornar a la realitat amb una contra que, per sort, no va tenir conseqüències. Poc després Cañadas tornava a aparèixer a escena amb una bona intervenció davant Carlitos (74'). El 5-1 (87') va ser un gol fabricat a casa: el juvenil Josep Diez, que només feia un minut que era al camp, es va endinsar fins a la línia de fons per efectuar una centrada cap al primer pal a on va aparèixer l'altra juvenil, Jaume Sunyer, per col·locar la pilota ben ajustada i per fer pujar el cinquè gol manresà al marcador. El 5 a 2, obra del millor jugador visitant en aquest partit, Marc Vila, va ser anecdòtic ja que tot estava dat i beneit (89'). Anotació apart mereix també el “canyu” que Josep Diez li va fer a un defensa rival per, després, fer lluir Blanquera, qui va evitar la mitja dotzena de gols pel seu equip (46').

La victòria manresana només va quedar tacada per la lesió que va patir Xavi Pujols al nas, fet que el va fer abandonar el camp al minut 56'. No està gens de sort el jugador navassenc.