El Manresa va rebre massa càstig. El partit que va protagonitzar l'equip de Montes davant un necessitat Montcada va merèixer, si més no, el premi de l'empat, sobretot després d'una segona part en que va jugar amb deu homes per l'expulsió d'Amat (46'). Amb aquesta derrota podríem dir que, ara sí, comença la compta enrere, però també s'ha de dir que amb partits com davant el Montcada el Manresa abandonarà la categoria amb el cap ben alt. Malgrat no rebre cap premi.

El primer tram de partit va donar a entendre que el Manresa era el convidat de pedra del que s'esperava fos una festa per un Montcada molt necessitat d'uns punts que el fessin sortir de la zona compromesa de la classificació. I la culminació d'uns minuts en que els homes del nou entrenador Jordi Salvanyà van ser netament superiors la va posar el pitxitxi del grup, Quim Solano, qui va aprofitar una incursió per l'esquerra del seu company Marcelo per connectar un xut fort i col·locat davant Cañadas (15'). Amb un Manresa que va quedar un xic tocat, una centrada des de la dreta de Norbert a punt va estar Nacarino d'aprofitar-la per posar el 2 a 0 al marcador, però no va arribar per només uns pocs centímetres (17'). Just quan varem sobrepassar l'equador del primer període, una falta executada per Roma que es va estavellar a la part lateral de la xarxa va significar el punt d'inflexió per que el Manresa donés els primers signes de vida en atac. El joc no només es va igualar, sinó que l'equip vermell-i-blanc va anar cobrant més protagonisme a mida que avançaven els minuts. Ratllant la mitja hora de joc Amat va fer una centrada des de l'esquerra cap a Roma, qui es trobava sol només entrar a l'àrea, però des d'una magnifica posició va enviar la pilota als núvols. La resposta vallesana la va tenir Quim Solano, qui si no, als seus peus, però la seva rematada a boca de canó la va refusar Cañadas a corner (31'). Amb el pas dels minuts i pel que s'estava veient al municipal de La Ferreria, el més probable era que primer arribés l'empat abans que el 2 a 0 al marcador. I així va pensar tothom quan als 42' Joel es va aprofitar d'una passada en profunditat de Jona que el va permetre plantar-se sol davant Plancheria, però al jugador cubà se'l va fer de nit mentre pensava de quina manera batre el porter rival i aquest li va pispar la bimba just quan Joel es va ficar a l'àrea. Per llogar-hi cadires! Per no creure-ho-so, vaja! I per no perdre el costum d'aquesta temporada, quan tothom "donava per bo" el resultat amb que s'arribaria al descans, una centrada des de la cantonada, en temps afegit (46'), va permetre Quim Solano, de cap, el seu fort, posar la pilota a l'escaire i deixar amb un pam de nassos l'equip visitant, que tan sols quatre minuts abans s'havia quedat amb la mel de l'empat als llavis.

Els pitjors auguris van passar pel cap dels jugadors manresans quan només posar-se en joc la pilota a la segona part Amat va enfilar el camí dels vestidors. Al primer minut de la represa el Manresa va disposar d'un servei de cantonada que va quedar en no res quan Ponsatí Clavaguera va castigar el defensa vermell-i-blanc amb targeta vermella després d'entendre que va agredir un rival en el moment de saltar en busca de la pilota. Es a dir, que el Manresa va jugar 48' dels 49' que va durar la segona part amb deu jugadors. Però, res més lluny de la realitat, el Manresa encara va créixer més que a la primera part i va portar de corcoll un rival quina afició no donava crèdit del que veia. Malgrat tot, el primer gran ensurt es va viure a l'àrea de Cañadas (61') a ran d'una caiguda fortuïta d'Uri Dalmau que va permetre que Quim Solano es plantés sol davant del porter manresà. No obstant, la bona sortida de Cañadas va obligar el davanter local a escorar-se una mica cap el costat esquerra del seu atac i això li va privar d'un bon angle de tir, estavellant-se la pilota al lateral de la xarxa, pràcticament a porta buida. Proba de que la situació viscuda no va arronsar l’equip manresà va ser que, un minut després, va arribar el gol que retallava les distàncies a l'electrònic. Una centrada des del cantó dret de Xavi Pujols la va rematar esplèndidament Dani Arqués, a l'alçada del segon pal, d'una mitja boleia inapel·lable. Els millors minuts del Manresa van culminar amb un gol que novament obria un partit que, mirant el marcador, semblava sentenciat. I si l'empat no va arribar poc després del 2 a 1, va ser per mig pam, la mida justa que un defensa va desviar un gran xut de Dani Arqués des de fora de l'àrea, amb Plancheria més que batut (66'). Però el Manresa va tornar a la seva particular realitat quan als 69' Marcel s'inventava un xut ras i col·locat des de poc més enllà de la frontal de l'àrea que va entrar molt ajustat a la base del pal. No es va rendir el Manresa, però, i només dos minuts més tard tornava a disparar les taquicàrdies al municipal de La Ferreria amb un gol inversemblant de Roma, qui des de la línia de fons es va anar apropant a la porteria de Plancheria, deixant rivals al seu pas i col·locant al fons de la xarxa una pilota impossible. L'afició verd-i-blanca no donava crèdit a que el cuer, amb deu jugadors, tingués quasi a mercè el seu equip i l'únic desig era que Ponsatí Clavaguera xiulés el final d'aquell malson. I més encara quan una internada de Dani Arqués per l'esquerra va acabar amb una vaselina sobre la sortida de Plancheria que Joel només tenia d'empènyer per establir l'empat, però un defensa local, amb la punteta, va esvair el somni del 3 a 3 i amb un quart d'hora per endavant. Conscients del que es jugaven, els homes de Jordi Salvanyà van serrar els dents i van posar pany i forrellat a la seva parcel·la defensiva. No fos cas... I el Manresa, amb el cap ben alt, va morir en camp enemic.